El guanyador d’Eurovisió demana perdó per haver demanat l'expulsió d'Israel

BarcelonaDesprés d'haver alçat el to per demanar l'expulsió d'Israel d'Eurovisió, el guanyador d'aquest any, l'austríac JJ, s'ha desdit de la seva opinió. Arran de les crítiques que ha rebut al seu país i les acusacions d'antisemita, el contratenor ha reculat. "Lamento que les meves paraules hagin estat malinterpretades. Si bé critico el govern israelià, condemno qualsevol forma de violència contra civils a qualsevol part del món, sigui contra israelians o palestins", ha dit en una entrevista. A més, ha afegit que a partir d'ara no tornarà fer cap comentari sobre la guerra de Gaza o de tipus polític.

Fa pocs dies, JJ va aprofitar l’altaveu de la seva victòria per reclamar canvis en el concurs: l’exclusió d’Israel en la pròxima edició d'Eurovisió i més transparència en el sistema de votació. "[Eurovisió] Ha de fer canvis pel que fa al sistema de votació i qui participa en el festival", va dir el cantant al diari El País poques hores després de guanyar a Basilea. La seva declaració és una més entre les veus crítiques que dubten de la idoneïtat de la presència d'Israel i el paper del vot popular. Aquest any, Yuval Raphael, la representant israeliana, va passar de la posició 15 que li havia donat el jurat europeu a la segona posició del rànquing final gràcies al televot, que li va concedir la màxima puntuació, 297 punts. Va ser l’artista més votada de dotze països, entre els quals Espanya. JJ va guanyar a l’últim moment, amb un total de 436 punts, tot i que 258 els hi havia donat el jurat.

El guanyador d’aquest any també ha demanat “més transparència en el tema del televot” i s'ha sumat així a un sector europeu que desconfia del procés de votació a Eurovisió. La delegació espanyola ha demanat una auditoria per aclarir els resultats, però no és l'única que ha criticat el sistema. RTE, la cadena pública d'Irlanda, ha demanat un desglossament de la votació; els Països Baixos, Bèlgica i Finlàndia han demanat revisar les regles de la votació, i Islàndia, Eslovènia i Noruega han sol·licitat informació sobre el televot. La cadena pública belga VRT ha arribat a amenaçar amb retirar-se del concurs si no es garanteix claredat en el procés.

L'artista austríac, que es defineix com a defensor dels drets de la comunitat queer, va lamentar a l'entrevista que es permeti la presència d'Israel al festival. "És molt decebedor veure que Israel segueix participant en el concurs. M'agradaria que l'any que ve Eurovisió se celebrés a Viena i sense Israel. Però qui té la paella pel mànec és la Unió Europea de Radiodifusió (UER). Nosaltres, els artistes, només podem alçar la veu sobre l'assumpte".

Eurovisió, tot i ser un certamen que es defineix com a apolític, s'ha vist embolicat cada cop més en debats sobre justícia internacional. Activistes propalestins van organitzar protestes visibles durant la celebració de l'esdeveniment a Basilea, en rebuig a la participació israeliana mentre continua el conflicte armat a Gaza. El president espanyol, Pedro Sánchez, també ha criticat la situació de "doble moral". "El que no podem permetre són dobles estàndards, tampoc a la cultura", va dir dilluns passat a la Moncloa. Tot i les crítiques, el paper d’Israel dins d’Eurovisió va més enllà de la seva condició de participant, perquè forma part de l’estructura econòmica del certamen. El principal patrocinador del festival és Moroccanoil, una empresa de cosmètics israeliana, fet que fa molt poc improbable la sortida del país del concurs.

Les declaracions de l’artista ja han generat reaccions a Àustria. L'emissora pública austriacista ORF ha volgut subratllar que representen una "opinió personal". JJ, per la seva banda, ha dit que li sap greu si les seves paraules han estat mal interpretades, però no s’ha retractat.