Al llarg de la seva vida, l’escriptora Jane Austen va escriure moltes cartes a amics i familiars. Es calcula que unes tres mil. Anys després de la seva mort, però, la seva germana Cassandra en va cremar la majoria. Se n’han conservat només unes cent seixanta. La pèrdua de tot aquest material epistolar ha impedit fer un estudi més a fons de la personalitat i l’entorn de l’escriptora. Però el que s’ha percebut com un sacrilegi literari, ha servit també perquè altres indaguin en les raons que van motivar la desaparició de la correspondència. Cassandra patia per la reputació familiar si les cartes es feien públiques. Aquest buit narratiu és el que intenta omplir la sèrie Miss Austen (Movistar+), basada en la novel·la de Gill Hornby i que explora els fets que preocupaven a la germana de la Jane.
La ficció recupera fets, personatges, famílies i llocs reals per recrear el conflicte al voltant d’aquesta correspondència. I el resultat és una producció deliciosa. Vint anys després de la mort de l’escriptora, la Cassandra corre a ajudar la neboda del seu difunt promès, que afronta la mort del seu pare. El viatge, però, té una intenció secreta: recuperar les cartes que va escriure la Jane a la família Fowle. La sèrie està plena de flash-backs i de salts temporals. A mesura que la protagonista va llegint la correspondència, rememora episodis del passat, quan Austen enviava els seus manuscrits als editors per intentar publicar-los. Per tant, es reconstrueix la biografia de l’autora i s’entén quin context social i familiar condicionava les seves novel·les. D’altra banda, la ficció posa la lupa en l’obsessió de la Cassandra per la memòria de la seva germana i d’ella mateixa, i s'endinsa en un univers de tensions i interpretacions interessades sobre el passat familiar que la protagonista intentarà reconduir. Però, paral·lelament, els quatre capítols de la sèrie de la BBC tracen una trama centrada en Cassandra Austen i Isabella Fowle digna de les novel·les d’Austen.
La sèrie respecta les característiques narratives de l’escriptora britànica i construeix una història protagonitzada per dones perspicaces i intel·ligents que dialoguen entre elles i qüestionen amb subtilesa les normes que les oprimeixen. Miss Austen cultiva l’art de l’observació social i manté la mirada crítica de l’època. L’amor, el matrimoni, l’autonomia femenina i la diferència de classes són els ingredients bàsics dels conflictes, que sempre tenen lloc en entorns domèstics i en petites localitats on el què diran es converteix en un element de pressió. La lectura en veu alta d’alguns passatges de Persuasió, de Jane Austen, serveix de teló de fons d’algunes trames i provoca que l’escriptora influeixi amb les seves històries en la consciència i l’esdevenir dels personatges. Miss Austen té l’elegància i la prudència de les sèries d’època de tota la vida i sap dosificar molt bé l’emocionalitat, que esclata sobretot en el darrer episodi. Els quatre capítols passen tan de pressa que, quan arribes al final, notes que en els pròxims dies enyoraràs les protagonistes.
