

La cimera de l’OTAN de la setmana passada s’ha saldat amb nombroses portades entorn d’una qüestió fonamental: la despesa militar d’Espanya i les represàlies del xèrif Trump perquè Espanya refusa passar per l’adreçador. Ara és l’ONU qui celebra la seva trobada magna, i és molt eloqüent veure com encaren els diferents diaris l’afer. Com que Espanya és l’amfitriona, n’hi ha que es queden només amb l’oripell i l’orgull patri, estampeta dels reis inclosa. Ho fan sobretot els diaris de la dreta, amb titulars com “L’ONU reuneix a Sevilla mig centenar de líders mundials” (Abc) on el focus se centra sobretot en l’element local. A El Mundo ni tan sols hi ha titular: només la fotografia, que ja els va bé perquè mostra un Sánchez de sortida i mirant de reüll la seva dona, des d’una certa distància. I els serveix per il·lustrar una enquesta on, oh sorpresa, es diu que Feijóo ja l’avantatja en 41 escons.
Són tractaments que minimitzen l’objectiu de la cimera, que és el que hauria de tenir veritable valor informatiu. El titular d’El País, en aquest sentit, és molt diferent: “La cimera del desenvolupament de l'ONU planta cara a les retallades de Trump” i no inclou foto dels reis en primera pàgina. La Vanguardia sí que l'hi posa, però el titular té també contingut per mastegar, més enllà dels canapès del sopar de recepció: “L’ONU alerta del descens de l’ajut al desenvolupament per l’alça de la despesa militar”. Al final, l’OTAN demana més maquinària de defensa –és a dir, d’atac– mentre que les Nacions Unides suggereixen que ajudar els països en desenvolupament pot fer menys necessari gastar aquestes fortunes en munició i bombes. De la mateixa manera que a vegades els arbres no deixen veure el bosc, els escamarlans del sopar de gala poden impedir-te veure el mar.