Nou ridícul de Musk enarborant la llibertat d'expressió

La xarxa social X portarà als tribunals l’estat de Nova York per una llei que vol obligar aquestes plataformes a revelar quines accions duen a terme per evitar que proliferi el llenguatge de l’odi i les crides a la violència. Segons creuen els denunciants, la llei és anticonstitucional perquè limita la llibertat d’expressió, protegida per la Primera Esmena. És molt revelador que Elon Musk es giri contra el simple fet d’explicar quins mecanismes té per intentar que una aplicació sensible com la seva no esdevingui (encara més) una fossa sèptica que amenaça la salubritat de la conversa social. La resposta, esclar, la intuïm: es fa el mínim. Per no dir el no-res.

La barra de l’home més ric del món és sideral, si es té en compte que fa uns mesos va intentar silenciar un observatori de llenguatge de l’odi que acusava X de ser permissiu amb l’antisemitisme. L’autoproclamat absolutista de la llibertat d’expressió feia ús i abús de la seva fortuna per mirar de silenciar una veu que qüestionava la seva molt particular manera de controlar quins missatges mereixen difusió a la xarxa que governa com un monarca. El jutge, per cert, li va tirar el cas per terra i li va tocar el crostó perquè entenia que aquella querella buscava “castigar els denunciats per la seva llibertat d’expressió”. L’origen de la no-responsabilitat de les xarxes en els continguts que pengen de tercers deriva de l’anomenada Secció 230, que al seu torn es basa en la doctrina del bon samarità: s’assumeix que les empreses no poden revisar l’allau de continguts preventivament, però sí que s’han de dotar de mecanismes d’acció davant els continguts tòxics. Però Musk ni tan sols està disposat a acceptar això. Sap que el seu model de negoci, falsament democràtic, es basa en la llei de la selva. Qui crida més, qui té més diners, qui gralla més fort.