Dissabte a la tarda, La 1 va emetre un especial sobre Eurovisió com a preliminar del festival. Necessitaven escalfar motors i no van trobar personal més adequat per fer-ho que l’equip de La familia de la tele. Van fer un programa amb els col·laboradors disfressats amb els vestits més emblemàtics dels participants històrics espanyols. Belén Esteban anava caracteritzada de Salomé i, de tant en tant, la feien ballar a ritme del Vivo cantando per moure els serrells de la roba. L’espectacle estava en la línia del patetisme que s’ha vist fins ara, cada tarda, a la televisió pública.
Des que la princesa del pueblo intervé en aquesta cadena, es palpa una tensió al seu voltant cada cop que obre la boca. La seva verborrea i la manca de filtres ho provoquen. Hi ha un estat d’alerta latent per frenar-la o rescatar-la d’algun dels seus comentaris característics. La dona no acaba d’entendre que la televisió pública exigeix uns estàndards de correcció perquè ella, televisivament, ha crescut en estat salvatge, als canals privats sense llei ni ordre. Però, a La 1, com més hores passa en directe més a prop està de ficar la pota. Més s’acosta al precipici de la barbaritat. I dissabte aquest moment va arribar.
María Patiño va preguntar a Belén Esteban si tenia algun altre representant favorit. I ella, després de donar suport incondicional a Melody i veure-li totes les virtuts artístiques, va respondre afirmativament i va lloar també el representant dels Països Baixos. Però l’explicació no va poder ser més lamentable: “Es el negrito que canta en francés”.
Per posar només un exemple hipotètic, si aquesta paraula l’hagués fet servir un comentarista de futbol per referir-se a un jugador l’haurien acomiadat de manera fulminant. L’època del vell anunci del Cola Cao ja ha passat, i és inconcebible que la televisió pública toleri aquest tipus d’aportacions. A RTVE tothom sembla ofuscat investigant el televot d’Eurovisió i el sorpasso d’Israel, però potser farien bé de mirar abans què passa dins de casa seva. Només cal recordar com els comentaristes del festival convidaven l’audiència espanyola de fora del país a votar fins a vint vegades a Melody. En la mateixa dinàmica del joc hi ha la possibilitat de frau més descarada, promovent que el vot de cada espectador valgui per vint. I més si el missatge de mòbil té un cost. Com més vots, més beneficis.
En comptes de demanar debats i cimeres per indagar en el sistema de televot, potser haurien d’exigir al defensor de l’espectador que pari atenció en el comentari racista de Belén Esteban. Perquè el Festival d’Eurovisió el fan un cop l’any, però aquesta senyora està en directe cada tarda.
