Arnau París: "Després de 'MasterChef' la gent em deia: «Em queies fatal perquè creia que eres un xulo»"

BarcelonaArnau París va ser el guanyador de la novena edició de MasterChef, però per al públic català és, sobretot, la tercera cara del Cuines, el xef que ensenya a fer receptes ràpides i atractives. El cuiner acaba de publicar el llibre A foc lent (Columna), on explica com va passar de vendre aixetes a dedicar-se al món de la gastronomia.

Mai t'havia passat pel cap que la cuina podria ser la manera de guanyar-te la vida?

— No tal com m'hi estic dedicant ara. La veritat és que ha sigut un camí de sorpreses agradables i desagradables, però molt xulo de viure. Jo vaig estudiar administració d'empresa i seguia una mica les passes del meu pare. La idea era treballar a l'empresa que havia fundat ell. De fet, hi vaig arribar a treballar enfocat en la part més de gestió d'empreses.

Abans d'entrar a MasterChef treballaves de comercial?

— Sí, quan treballava amb el meu pare jo era cap de vendes. Portava un equip de vendes per tot Espanya i venia aixetes i vàlvules des de Melilla fins a Andorra, de Galícia a Mallorca. Aquesta era la meva vida.

En el llibre expliques que el teu futur professional ja estava marcat per qüestions familiars. El canvi de rumb et va afectar psicològicament?

— Mai ningú t'obliga a res, però és veritat que tu vas entrant en aquest joc. Tu, de manera lliure, tries un tipus de formació i després treballes en una sèrie d'entorns que t'encaminen cap a un lloc on ja t'esperen [l'empresa familiar]. Després arriba un moment en què apareix una oportunitat [MasterChef] que fa que hagis d'abandonar altres projectes. És un moment de remoguda emocional.

Com va ser l'experiència de participar en el programa?

— Al final és una experiència positiva, perquè t'obre moltes portes, et llança molt de pressa, i et dona una oportunitat de dedicar-te a una cosa que t'agrada. Però també és veritat que, per altra banda, trobes una realitat, que és el món més televisiu, per a la qual no estàs preparat. Costa una mica. És una de freda i una de calenta.

Creus que en el programa hi ha moments que pesa més la part televisiva que la gastronòmica?

— Mira, al final és un programa de cuina on també has d'entretenir. La tele va d'això, d'entretenir, saber on estàs tu i què vols entregar. Jo sabia que, tal com soc, podria captivar una part de l'audiència i que, per tant, havia de jugar les meves cartes per aconseguir-ho. Jo tenia aquest punt de vendre la moto, de saber negociar les coses i fer-ho amb humor... També hi havia un punt de xuleria, que crec que no és tan així, però que anava una mica amb el personatge. També una cosa és el que tu mostres i l'altra com et percep la gent, que a vegades això canvia.

Creus que la gent es va fer una imatge de tu que no correspon a la realitat?

— Sí. Un cop vaig sortir [del programa], hi havia gent que em deia "hòstia, em queies fatal perquè pensava que eres un xulo". Sí que al principi potser el rol semblava això, però també és el que et dic, et trobes en un escenari nou. A vegades, amb els nervis i la tensió, no saps com reaccionar. A vegades potser era malcarat o xulo, però perquè en aquell moment estava sobrepassat.

En els últims anys MasterChef ha rebut crítiques per buscar més la part televisiva i s'ha acusat la productora de no tenir gaire cura de la salut mental dels concursants. Quan sents aquestes crítiques, què penses?

— En el meu cas, no vaig sentir un maltractament com a tal, o que s'abusés de la meva salut mental. Al final, si hi hagués hagut algun límit que no hagués volgut traspassar, no ho hauria fet. Allà tu pots agafar i marxar per la porta. La gent que ens quedem també és perquè hi ha un interès darrere. Sí que hi ha tensió, sí que és veritat que és una convivència extrema que a tu et ve de nou. El que veus a la tele, que et sembla un personatge, és una persona real de carn i ossos que ha de córrer, que ha d'anar cap aquí i cap allà, i que darrere té un equip que el pressiona amb el temps. En el meu cas, vaig fer fins on jo vaig creure convenient fer. I tinc molt clar que hi ha línies vermelles que no hauria creuat.

En el llibre parles molt de l'endemà de guanyar el concurs i els seus 100.000 euros de premi. Va ser molt difícil trobar el camí?

— Quan surts del programa de cop i volta ets a dalt, però també, de cop i volta, desapareixes. I et trobes en un entorn de cuina que no és exactament com te l'havies imaginat. Llavors penses "i ara, què faig?" Jo venia de tenir un sou, una projecció i d'una vida estable, i volia seguir tenint la vida que tenia. Llavors, has de veure com enfoques tot això i preguntar-te "puc viure d'això?" o "vull viure d'això?" Tens dubtes com ara si tornar enrere és un fracàs. Per sort, després de quatre anys, amb feina i amb temps, les coses les he pogut portar una mica al meu terreny. I estic content. Però fa vertigen, ho dic de debò. La gent es pensa "hòstia, els diners, el premi", però això dura poc. Tot això s'acaba. És una mica la sensació de tenir una única bala i dir "si l'encerto em pot anar molt bé, però si la fallo no tinc més bales a la recambra".

Vas passar de MasterChef al Cuines de TV3, que és pal de paller de la cadena. En el llibre expliques que et van trucar sense haver-te vist abans al talent show.

— Sí que crec que el fet d'arribar al Cuines és gràcies a haver passat per MasterChef, però tot va començar perquè vaig rebre un missatge privat de la directora del programa, la Rosa Maria, que em deia que estaven fent un càsting i que els agradaria veure'm. Em vaig tornar boig en aquell moment. Quan t'envien aquest missatge és perquè t'han estat seguint, perquè han vist com comuniques i com et mous. Després has d'estar a l'altura davant de càmera, perquè una cosa és que tu a casa teva amb el mòbil facis una cosa i l'altra és que tu t'espavilis bé en un plató. A mi tot aquest bagatge me l'havia donat MasterChef, i si jo tenia projecció a xarxes és gràcies al programa.

És molt diferent el retorn que reps ara que surts al Cuines que a MasterChef?

— Sí, i tant. Ara jugo a casa. Pot sonar una mica estrany, però jo dintre de MasterChef era el catalán. Però és que ho soc, no puc enganyar ningú i és el que hi ha. Se'm nota l'accent i ho vaig dir des del minut zero. Jo parlava del territori, del Montsec, de Catalunya, Barcelona... Per a segons quina part de l'audiència era una mica el rarot. La meva llengua materna és el català i sempre et comunicaràs millor en la teva llengua materna. Jo crec que es nota en com desenvolupes el personatge: no és el mateix l'Arnau de MasterChef que l'Arnau de Cuines. A les enquestes que feien de la final de MasterChef jo era l'últim favorit.

El talent show també va tenir un impacte en la teva vida personal perquè hi vas conèixer qui ara és la teva parella, la xef Rais Esteve.

— Correcte, però vam començar la relació dos anys més tard. No em va fer cas durant dos anys, tot i que jo ho vaig intentar. Ara fa dos anys que estem sortint.

De fet, en el text que ella ha fet per al llibre explica bastant el rebuig que li provocava l'Arnau fatxenda.

— De fet, avui dia encara surt a la conversa. Jo li dic "Imagina't que el que vivim ara t'ho haguessin explicat fa quatre anys" i ella sempre diu que no s'ho creuria. És veritat que jo feia un producte molt televisiu, molt histriònic i molt passat de voltes, i això s'ha hagut d'anar acotant. Has de ser més real. Soc un tio mogut i inquiet, però també necessito els meus moments de pau.