Més de 460.000 nens i nenes catalans viuen en risc de pobresa o exclusió social. És a dir, un de cada tres. Infants que no tenen garantit un mínim consum de proteïnes per créixer de manera saludable. Que viuen en llars on no es pot mantenir una temperatura adequada. Amb famílies que no poden fer front a despeses imprevistes, o que no poden marxar de vacances com a mínim una setmana a l’any. I això passa en un país on l’economia no deixa de créixer –per sobre l’espanyola i l’europea– i amb una taxa d’atur tan baixa com no la vèiem des d’abans de la crisi financera del 2008.
És en aquest context que la setmana passada Salvador Illa i la consellera Mònica Martínez Bravo van presentar l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya. Es tracta d’un pla per als pròxims cinc anys que va néixer sota el govern anterior, amb el lideratge de Carles Campuzano. Llavors, a través de 12 iniciatives clau, s’establia un marc general per reduir la pobresa infantil a Catalunya i situar-nos més a prop de la mitjana europea.
Ara se’ns presenta una versió més concreta i aplicable d’un pla que, en el seu moment, es va haver de dissenyar i aprovar amb presses, sota l’ombra d’unes eleccions anticipades. Mancava d'un pla d'acció detallat i una assignació pressupostària concreta. Tot i que continuem amb pressupostos prorrogats, la nova versió s’articula a partir d’accions ja en marxa o previstes per a aquest 2025, que sumen un total de 700 milions d’euros. Davant la manca d’una inversió addicional, s’han organitzat recursos ja existents per donar-hi resposta.
Al mateix temps es concreta, a curt termini, alguna de les mesures ambicioses que es preveien en la versió anterior. Mantenint a l’horitzó la prestació universal per a la criança —una competència estatal—, ara es planteja una reforma de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), per garantir una mirada centrada en la infància. També de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), que des de fa pocs mesos gestiona la Generalitat. Es calcula que a Catalunya gairebé el 80% de les famílies que podrien rebre el complement a la infància (CAPI) de l’IMV no el reben. Tenint en compte que criar un nen o una nena costa, avui, fins a 938 euros al mes a Catalunya, millorar el funcionament de les prestacions actuals per tal que donin més suport a les famílies amb fills i filles és una mesura imprescindible.
Un dels avenços clau de la nova estratègia és el sistema de seguiment i avaluació amb indicadors europeus. És una dimensió sovint oblidada en les polítiques socials, però essencial: el que no es mesura, no es pot millorar.
Però si hi ha un valor a destacar en aquesta estratègia és el fet que s’hagi mantingut un pla del govern anterior. Malgrat el canvi no només d’equips, sinó de colors polítics, es dona continuïtat a una estratègia de país. Això no és habitual en política, i encara menys amb mesures de tanta importància social i de tan poc rèdit electoral com la lluita contra la pobresa infantil. Aquesta forma de fer política, construint sobre i no trencant amb el que han fet els teus predecessors, és el que dona qualitat a aquesta lluita contra la pobresa.
