Els vents de guerra que recorren el món no semblen haver fet perdre a la gent les ganes de fer vacances a l'estiu. Fa uns dies es va celebrar a Berlín la ITB, la Fira Internacional de Turisme, en què les nostres forces vives es van tornar a mostrar exultants. Espanya, com a unitat de destí en allò turístic, aspira a batre la xifra rècord dels cent milions de turistes en la temporada que ens espera. Només a les Balears se n'esperen vint milions, que serien dos milions més que l'any passat, quan hi va haver protestes prou serioses de bona part de la ciutadania, denunciant que la massificació, la saturació i el col·lapse de les Balears i les Pitiüses eren insuportables, invivibles i, per descomptat, insostenibles. És difícil viure en unes illes que cada any queden literalment esgotades (pel que fa als seus serveis, als seus recursos naturals, a la qualitat de vida de les persones que hi resideixen) i que cada vegada aconsegueixen recuperar-se menys durant els pocs mesos de relativa tranquil·litat hivernal. Una cosa semblant, salvant òbviament les proporcions, li succeeix a la ciutat de Barcelona, que fa temps (molt particularment durant els mandats dels batlles Clos, Hereu i Trias) es va balearitzar fortament pel que fa a la seva indústria turística. Es tracta d'una manera d'entendre el turisme “que tendeix a prioritzar l'experiència dels visitants per damunt del benestar dels residents locals”.
Aquestes darreres paraules les he reproduït entre cometes perquè no són meves, sinó de la guia turística americana Fodor's, una de les poques que encara aconsegueixen mantenir-se com un referent internacional en el seu àmbit. Fodor's publica una No List de llocs que desaconsella visitar, i fa tot just un mes i mig hi va incloure les Balears i Barcelona. També les Canàries i Venècia. Els experts de Fodor's consideren que convé evitar tots aquests llocs precisament per tres motius: massificació, saturació i col·lapse. Tres termes que, si més no pel que fa al turisme, podem llegir com a sinònims, i que en qualsevol cas es poden resumir en una sola idea: esgotament. Esgotament d'un model turístic que ja ha donat tot el que podia donar de si, i que ara es gira contra els mateixos que l'han abraçat sense mai pensar a posar-li, si no alternatives, almenys algun tipus de contrapès. Però també esgotament dels llocs, de les persones, dels paisatges mateixos.
Tanmateix, els nostres governants pensen persistir-hi. A Catalunya el Govern està determinat a tirar endavant una ampliació de l'aeroport que, ara com ara, només sembla servir el propòsit d'augmentar el turisme de baix cost. A les Balears la presidenta Prohens va arribar a admetre l'any passat que aquestes illes estaven massificades i que (paraules textuals) s'havia “arribat a un límit”, però enguany ho nega, pressionada pels hotelers, i afirma que “si rebem més turistes, però més repartits, anirem pel camí correcte”. Sembla que el món es prepari per fer un tro, però si ens hi afanyem, nosaltres el podem fer abans.
