Aquest dimecres hem signat la Segona addenda de 2025 a l’acord sectorial de bases per a la construcció d’un sistema de serveis socials propi de Catalunya, un acord entre el Govern, els sindicats i les patronals per millorar el sector i les condicions laborals dels professionals i garantir la sostenibilitat de les empreses que presten aquest servei.
L’acord suposa l’increment del 5% de les tarifes que la Generalitat paga a les empreses per prestar el servei. Però hem de ser crítics i realistes. Un 5% és insuficient davant dels reptes que tenim. No resol l’infrafinançament històric del sector i no permet avançar de manera decidida cap a l'objectiu de l’equiparació salarial. La realitat és que els professionals que treballen a les empreses privades que presten servei públic i els que treballen directament al servei públic no tenen les mateixes condicions salarials. Recordem que les residències gestionades directament per la Generalitat són una immensa minoria, disset a tot Catalunya, i que la resta de places públiques són concertades.
Des d'ACRA hem impulsat accions com el manifest Mateixa feina, mateix salari per equiparar els sous del sector. També hem treballat un pacte de país entre tots els agents del sector social per incentivar el Govern i els partits polítics a fer la inversió necessària en el quart pilar de l'estat del benestar. En aquest sentit, ben aviat mantindrem reunions amb el president de la Generalitat, els presidents dels principals partits polítics i el president del Parlament. Estem fent tot el que tenim al nostre abast perquè estem convençuts que l’equiparació salarial és imprescindible en un context gravíssim de manca de professionals. No podem esperar més. Cal actuar immediatament. L’any 2026 ha de ser el primer any en què veiem revertir la situació, no valen les excuses ni les dilacions. Hi ha molt en joc.
I alhora cal fer front a un problema enorme que patim als centres: la manca de professionals sanitaris. Les poques infermeres que hi ha al nostre país volen treballar a l’àmbit sanitari. És per això que fa temps que reclamem al departament de Salut que assumeixi directament l’atenció sanitària de les persones dependents a l’àmbit residencial, una mesura que permetria a les residències centrar-se en allò que saben fer millor: cuidar. La integració social i sanitària que fa anys que estan implementant no funciona. Les persones grans amb dependència són ciutadanes i ciutadans de Catalunya i tenen tot el dret de rebre atenció sanitària del sistema públic de Salut. No és excusable que n’estiguin exclosos pel simple fet de viure en un àmbit comunitari.
Així doncs, avui celebrem aquest pas, però reiterem que és completament insuficient. Les persones grans mereixen una atenció digna i de qualitat, i els professionals que els cuiden mereixen un reconeixement just i adequat. És hora de prendre mesures decidides i valentes per assegurar que el nostre sistema d'atenció a la dependència sigui sostenible i equitatiu.
