Entitats

Canvis a Societat Civil Catalana: sagnia econòmica i un exsocialista de líder en temps d'Illa

Álex Ramos és elegit president mentre es rebaixa en 60.000 euros el pressupost de l'entitat, que ha patit una retallada d'un milió d'euros respecte al 2018

El nou president de Societat Civil Catalana, Álex Ramos, aquest divendres al vespre en l'assemblea de l'entitat.
31/05/2025
3 min

BarcelonaL’entitat espanyolista Societat Civil Catalana (SCC) està en ple procés de transició. Després de la dimissió de la seva presidenta, Elda Mata, a principis de maig, aquest divendres ha tingut lloc l’assemblea de socis en què s’ha consolidat la sagnia econòmica de l’entitat, que continua caient en despesa i que ha perdut rellevància des del post-Procés. A més, l'entitat també ha fet un lleu gir en la direcció. El nou president és un exsocialista que va estar a les llistes de Miquel Iceta dels comicis catalans del 2017 i que sempre ha tingut un perfil molt pròxim al PSC: es tracta d’Álex Ramos, que fins ara era vicepresident de l’organització. Ha estat elegit pel 99,1% dels vots per liderar una junta que tindrà la jurista experta en dret constitucional Teresa Freixes com a vicepresidenta. En l'assemblea, celebrada aquest divendres al vespre, hi han participat 103 socis.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

També s’han aprovat els comptes de l’exercici 2024 i ha tirat endavant el pressupost i el pla d’acció per a l’any que ve amb uns objectius similars als de la junta anterior, prioritzant la mobilització social i la interlocució política i social amb el govern de Salvador Illa a Catalunya. La xifra del pressupost d'enguany torna a baixar respecte a l'anterior canvi de presidència i és de 317.000 euros; des de l'entitat es deixa clar que és "semblant" al de l'any passat en una situació que veuen estable i recalquen que no reben subvencions. Ara bé, l’any 2022, Mata va estrenar el mandat amb una caiguda ja significativa fins als 378.000 euros de despesa. La baixada ha sigut gradual, però el 2022 es disposava de 60.000 euros més per gastar, xifres un milió més baixes respecte al 2018, quan s’havien pressupostat unes despeses disparades d'1.573.886 euros, i al 2017, amb un total d’1.494.051 euros.

Així, es torna a constatar la reducció de les despeses per enèsim cop després d’uns anys de Procés plens de disbauxa financera i molts costos –amb un president com José Rosiñol que fins i tot va haver de plegar entre acusacions d'irregularitats–, tot i que també molts més ingressos amb donacions que ara es veuen menys necessàries per part d’antics donants espanyolistes. Llavors, en el moment àlgid del Procés, farcit de manifestacions, actes diversos i publicitat, va multiplicar una despesa ja inflada el 2016 amb 728.255 euros, però això va provocar greus problemes econòmics amb un deute disparat que es va mitigar estrenyent-se el cinturó. Malgrat la despesa rebaixada, la situació encara podria ser pitjor perquè va posar el seu patrimoni en joc per mantenir viva la causa del Procés al Tribunal de Comptes.

El nou president de SCC

Pel que fa al perfil de Ramos, ha exhibit un tarannà continuista respecte a Mata, però és significatiu que en plena presidència d'Illa, lideri l’entitat una persona que ha estat pròxima al PSC però radicalment antinacionalista catalana i crítica amb els pactes amb sobiranistes. El nou president, per exemple, va donar suport a les xarxes a la candidatura de Jaume Collboni per ser alcalde i, l'octubre del 2023, coincidint amb una gran manifestació a Barcelona, va assegurar en conversa amb l’ARA que confiava en una futura presidència de Salvador Illa, que definia com un "constitucionalista de futur". Sí que és veritat que, després de les eleccions catalanes, SCC va maniobrar perquè Illa fos president amb una aliança amb el PP, Vox i fins i tot Comuns, tal com va explicar aquest diari, però aquest intent no va reeixir i la posició de l’organització ha anat des de la concessió d’un marge de confiança inicial fins a les crítiques pels pactes "nacionalistes" pel que fa a llengua i finançament, més enllà de la croada contra l’amnistia.

stats
OSZAR »