El congrés del PP fa perillar el lideratge d'Alejandro Fernández a Catalunya?

BarcelonaAlberto Núñez Feijóo ha decidit avançar el congrés del partit a aquest juliol. Un congrés que pretén ser el rearmament electoral i ideològic per descavalcar Pedro Sánchez de la presidència del govern espanyol, però que també ha plantejat assumptes espinosos que afecten la formació. Per començar, la democràcia interna: el líder popular vol suprimir el mètode d'elecció del president estatal de la formació a través de primàries, que també afectarà el sistema a nivells com l'autonòmic –el sistema estatal vincula les autonomies, que tenen el mateix model–. Com pot afectar aquest canvi el lideratge d'Alejandro Fernández a Catalunya? Ha de témer pel seu lloc tenint en compte que el dirigent català s'ha convertit en una de les principals veus crítiques amb Feijóo?

Cal tenir en compte que les primàries eren un mètode còmode tant per a Fernández com per a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. El principal valedor del dirigent català per continuar dirigint el PP a Catalunya ha estat precisament el suport de la militància, no pas el suport dels quadres dirigents. El moll de l'os de la reforma seria el retorn al sistema de compromissaris, i desfer el sistema impulsat el 2016 per aprofundir en la democràcia interna del partit en què també podrien votar directament els afiliats. Fins ara hi havia un sistema de doble volta: en la primera, qui votava el candidat eren els militants, mentre que en la segona són els compromissaris –la majoria dels quals els trien els afiliats. Aquest sistema va provocar "enrenous" el 2018, quan en primera volta els militants del PP estatal van apostar per Soraya Sáenz de Santamaría, mentre que els compromissaris es van decantar després per Pablo Casado en la segona, ja que va sumar els suports de María Dolores de Cospedal.

Ara bé, si canviés el sistema i es retornés al clàssic de tan sols compromissaris (amb una volta), fonts del PP català desprenen calma. Asseguren que ni que volguessin des de Génova podrien aprofitar la situació per carregar-se Fernández. El seu argument és que no podrien perquè –sostenen– els compromissaris també són escollits pels afiliats. "No afecta a Catalunya gens ni mica el canvi", asseguren les mateixes fonts.

Aquesta figura entre els càrrecs i els afiliats es reparteix al territori en funció de la quantitat de militants de cada zona i també d'electes: l'últim cop hi va haver 3.100 compromissaris a Espanya, dels quals només 400 eren membres no elegits perquè eren compromissaris nats com a eurodiputats, diputats estatals o senadors i membres de la junta directiva estatal. Això afegeix més control a la direcció a l'hora d'escollir els candidats, però no l'únic: la voluntat de Génova també és que hagin d'aconseguir més avals per poder-se presentar o que directament només puguin concórrer a l'elecció si tenen avals dels compromissaris.

El congrés català s'hauria d'haver convocat el 2022, però s'ha anat ajornant per la conjuntura estatal i al partit es continua assumint que fins que Feijóo no torni a optar a la presidència del govern espanyol, no es mourà res. Amb compromissaris o primàries, el militant té l'última paraula i això fa que els canvis que hi pugui haver no determinin el futur de Fernández, segons les fonts del PP català.