El Constitucional preveu avalar l'amnistia per Sant Joan

MadridEl Tribunal Constitucional preveu celebrar un ple monogràfic per resoldre sobre la llei d'amnistia els dies 24, 25 i 26 de juny. El president de l'òrgan, Cándido Conde-Pumpido, ja va dir fa uns dies en un esmorzar a l'Ateneo de Madrid que es deliberaria sobre l'amnistia abans de l'estiu i, amb el calendari sobre la taula, l'opció "més probable" és la de la setmana de Sant Joan, tal com ha avançat TV3 i ha confirmat l'ARA. Al ple hi participaran deu magistrats dels dotze totals, atès que José María Macías –del sector conservador– va ser recusat per haver participat en l'informe que va fer el Consell General del Poder Judicial quan n'era vocal en contra de la llei d'amnistia i Juan Carlos Campo –del sector progressista– es va abstenir perquè també s'hi va pronunciar quan era ministre de Justícia. Així, es preveu que s'imposi la majoria progressista per 6 a 4.

"És un tema molt complicat. El projecte de sentència serà molt extens i molt ben treballat. La part recurrent [el PP] planteja al voltant de vint motius diferents de possible inconstitucionalitat, total o parcial, i es preveu que el debat sigui molt intens i extens", traslladen fonts del TC consultades per l'ARA. Altres veus de la institució recorden que, quan es tracta de temes "de gran importància", és habitual que es plantegi un debat monogràfic sobre la qüestió. Les mateixes fonts calculen que la deliberació serà llarga i que es resoldrà el dia 25 o 26 de juny, ja que intueixen que tots els magistrats s'hi voldran pronunciar. En principi, l'esborrany de la sentència es començarà a repartir entre els membres del ple del TC la primera setmana de juny perquè l'estudiïn.

Els membres del TC encarregats de la resolució són: Conde-Pumpido, Inmaculada Montalbán —ponent de la sentència—, Laura Díez, Ramón Sáez, María Luisa Segoviano i María Luisa Balaguer per part del sector progressista i majoritari, i Ricardo Enríquez, Concepción Espejel, César Tolosa i Enrique Arnaldo de la banda conservadora. L'últim intent d'aquests magistrats de torpedinar l'amnistia va ser reclamar al president del TC que suspengués el dictat de la sentència fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respongui les qüestions prejudicials que han presentat alguns tribunals com l'Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes. Però aquest dilluns Conde-Pumpido va comunicar-los que s'oposa a la petició i, per tant, va mantenir el calendari previst de resoldre abans de l'estiu.

Com afecta la decisió a Puigdemont?

Una de les preguntes que apareixen ara un cop aclarit el calendari del TC amb l'amnistia és quan tornarà l'expresident Carles Puigdemont. Un cop el TC avali la llei, com totes les fonts apunten, ¿el líder de Junts ja podrà tornar? Malgrat que la decisió del Constitucional és fonamental per al conjunt de causes del Procés, el pronunciament no desbloquejarà automàticament el cas del 130è president de la Generalitat. Si bé és cert que hi ha veus que asseguren que se li obriria una finestra d'oportunitat per intentar tornar a Espanya, sobretot si el TC avala els articles de la norma que estableixen la retirada immediata de totes les ordres de detenció, la clau la seguirà tenint el Tribunal Suprem. Com que l'alt tribunal diu que l'amnistia no és aplicable en el cas de Puigdemont perquè està encausat pel delicte de malversació, pot seguir dient el mateix en aquest escenari i, per tant, mantenir l'ordre de presó a l'Estat. És a dir, pot continuar fent cas omís de la llei.

Per això l'escenari més probable és que Puigdemont s'esperi que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el seu recurs d'empara, que encara ha d'arribar a la taula de Conde-Pumpido. Seria a través d'aquest recurs que el TC s'hauria de mullar explícitament sobre si la malversació de la causa de l'1-O és o no amnistiable i hauria d'entrar directament a qüestionar (en cas que ho consideri) l'opinió que fins ara ha mantingut el Tribunal Suprem. També seria en aquest moment que el Constitucional diria la seva sobre la resta de recursos d'empara pendents de líders independentistes, ex presos polítics, que tampoc estan amnistiats per aquest delicte. Seria el cas d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, que continuen inhabilitats. Sobre aquests recursos, el Constitucional preveu pronunciar-se abans d'acabar l'any, de manera que seria llavors quan Puigdemont es podria plantejar tornar amb garanties.

L'as a la màniga del Suprem

Tot i això, fins i tot un cop el Constitucional resolgui els recursos d'empara (i ho faci de forma favorable), el Suprem encara tindria un as a la màniga. Seguiria sent aquest tribunal el que hauria de dictar l'eventual amnistia de Puigdemont i podria optar, com ja ha insinuat en algunes resolucions, per portar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Com? A través d'un moviment que ja ha provat l'Audiència de Sevilla en el cas dels ERO: preguntar a Luxemburg si la sentència del Constitucional sobre l'amnistia encaixa en el dret europeu. Això retardaria un eventual retorn de Puigdemont i deixaria el seu futur, de nou, en mans del tribunal de la UE.

Més enllà d'esperar aquest calendari, per intentar driblar els plans del Suprem, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha fet passos en els últims mesos per intentar apartar l'alt tribunal del cas i portar Puigdemont al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), tal com va publicar l'ARA. Fins ara els seus arguments han estat rebutjats: defensa que la causa de malversació de l'1-O (ja sense sedició i rebel·lió) va ocórrer sencera a Catalunya i que, per tant, s'ha de jutjar a Catalunya. A més, afegeix, ara Puigdemont és diputat al Parlament. Cal tenir en compte que, a diferència del Suprem, el TSJC ja ha amnistiat casos per malversació, com el de l'exconseller Miquel Buch i l'escorta de l'expresident.