Més dimissions a Vox: què passa a l'extrema dreta?

Madrid / BarcelonaTorna la crisi a Vox, ara a Castella i Lleó. L'exvicepresident de la Junta de la regió i fins ara líder de la formació d'extrema dreta en aquesta comunitat, Juan García-Gallardo, ha dimitit aquest dilluns per "discrepàncies amb la direcció nacional". Així ho recull una carta en què explica que deixa la política i totes les seves responsabilitats al partit, entre les quals hi ha el càrrec de portaveu a les Corts d'aquesta comunitat. "Vaig entrar en un projecte unit, però ampli, en què existien i cabien pluralitat de lideratges i carismes. Aquesta situació ha canviat. La direcció del partit ha anat ocupant cada cop més espais en detriment dels altres", explica el text fet públic a través de X. Unes queixes que no són noves i que han rebut el suport de la vicealcaldessa de Toledo, Inés Cañizares, que ha demanat "més democràcia interna" i ha recordat que Abascal va deixar el PP per manca de pluralitat. Fa dos dies hi va haver una altra dimissió a Castella-la-Manxa, a Ciudad Real, de la vicepresidenta de la Diputació Provincial, Milagros Calahorra. I les dimissions a la cúpula han estat a l'ordre del dia els últims anys.

Hi ha tres moments clau en la guerra interna a Vox, que fins ara sempre ha acabat amb Abascal imposant el seu criteri com a líder del partit: quan l'agost del 2023 pren de ple el control del partit esperonat per Jorge Buxadé i plega Iván Espinosa de los Monteros, exportaveu i representant del sector ultraliberal; quan el juliol del 2024 trenca tots els pactes amb els governs autonòmics del PP, i la crisi actual, que es produeix a les portes de convertir Madrid en punt de trobada de l'extrema dreta internacional els dies 7 i 8 de febrer. Què està passant a Vox? És només a Castella i Lleó?

Més enllà de crisis locals, el moviment de García-Gallardo ha fet mal a la formació: és una persona coneguda a la regió i de postulats radicals espanyolistes i antiavortistes, que fins avui formava part del comitè executiu estatal. La renúncia respon a la manca d'acceptació de parers diferents dins del partit. Espinosa de los Monteros ja va dimitir fa dos anys, un any després que fes el mateix Macarena Olona, i també va haver-hi tensions amb Javier Ortega Smith, que va perdre poder intern passant de la secretaria general a ser vocal ras –tot i que ha continuat liderant el partit a l'Ajuntament de Madrid. El control era el que estava en joc i hi ha hagut neteja: avui en dia no hi ha ni Olona ni Espinosa, ni tampoc l'històric diputat ultra Víctor Sánchez del Real, però tampoc l'exdiputat i metge Juan Luis Steegman, que ha carregat contra la "deriva falangista" de Vox. El partit a hores d'ara està en mans del lideratge indiscutible d'Abascal i d'Ignacio Garriga com a secretari general i vicepresident, però amb el pes rellevant de Jorge Buxadé, que malgrat ser eurodiputat té una incidència destacada en el corpus ideològic i en el funcionament a l'hora d'imposar la disciplina interna.

En tot cas, la dimissió de Gallardo és en certa manera sorprenent, perquè ell va ser un dels participants de la jornada interparlamentària que Vox va celebrar a Barcelona dimarts passat, en concret al Parlament, amb els disset portaveus regionals i els vicesecretaris del partit. Una ocasió que Garriga va aprofitar per vendre una imatge de "fortalesa" i "unitat" que s'ha esquerdat de ple aquest dilluns.

La batalla

En el cas de Castella i Lleó hi ha un element que cou: les aliances internacionals. El partit ha deixat de banda la primera ministra italiana Giorgia Meloni –dels Conservadors i Reformistes Europeus– i ha apostat per Patriotes d'Europa, amb el primer ministre hongarès Viktor Orbán. Aquest pròxim cap de setmana, Vox farà d'amfitrió d'una cimera de Patriotes, que presideix el mateix Abascal, amb presència de la francesa Marine Le Pen i també d'Orbán, entre d'altres. En tot cas, les discrepàncies, segons el comunicat de García-Gallardo, no tenen res a veure amb la forma de selecció dels candidats, ni amb el posicionament del partit dins del Parlament Europeu, sinó que la decisió és "personal i independent". El ja exdirigent castellanolleonès diu haver estat lleial a Abascal, i al seu entorn pròxim, però sent que aquesta lleialtat no ha estat recíproca. "El conformisme no cap en l'exigència d'una conducta ètica als qui integren les oligarquies que governen els partits polítics, en el nostre cas, Vox", ha remarcat García-Gallardo, que afegeix que intentar acabar amb la "llei de ferro" interna és "una quimera".

La decisió de García-Gallardo arriba després que la cúpula de Vox hagi expulsat dos procuradors de Castella i Lleó –diputats autonòmics– que aquest cap de setmana van demanar tornar a formar part del grup de Meloni, i abandonar el grup d'Orbán. García-Gallardo no estava d'acord amb aquesta expulsió, segons ha reconegut el portaveu del partit, José Antonio Fúster, en roda de premsa aquest dilluns al migdia. Els dos expulsats del grup ultra són Ana Rosa Hernando Ruiz i Javier Teira Lafuente. Tots dos tindran a partir d'ara la condició de procuradors no adscrits i Vox, de fet, ja els ha demanat que deixin el seu escó. A partir d'ara, el partit d'Abascal passarà de tenir 13 escons a 11 a les corts de Castella i Lleó.

L'anunci també arriba després que, al juliol, Vox trenqués amb el PP i abandonés els governs autonòmics de Castella i Lleó, el País Valencià, l'Aragó, Múrcia i Extremadura, en una decisió que va provocar malestar en diverses autonomies i fins i tot van fer perdre capital polític: el conseller d'Agricultura extremeny de Vox, Ignacio Higuero, va decidir continuar al govern de la popular María Guardiola.