Les entitats es preparen per a un revés del Constitucional al català a l'escola

Barcelona / MadridEn la legislatura passada, encara amb el govern de Pere Aragonès, es van aprovar dues mesures per frenar el 25% de castellà que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) imposava a tot el sistema educatiu: un decret llei que rebutjava l'aplicació dels percentatges en l'educació aprovat per part de la majoria independentista al Parlament; i una llei, que també va avalar el PSC, en què se situava el català com a llengua vehicular a l'ensenyament, però no es parlava explícitament de vetar percentatges, sinó que deia que l'ús de llengües oficials s'havia d'adaptar a la realitat sociolingüística de cada centre educatiu. Totes dues normes, aprovades el 2022, van servir per frenar in extremis l'aplicació del 25% en tot el conjunt del sistema educatiu –en centres concrets ja s'aplica–, però són analitzades per part del Tribunal Constitucional i, segons diverses fonts jurídiques consultades per l'ARA, el veredicte de l'alt tribunal podria ser un nou revés pel català.

En concret, el TC, encara que sigui de majoria progressista, s'inclina per tombar per una qüestió formal el decret llei. Es va aprovar molt pocs dies abans que la llei, que regulava la mateixa qüestió, de manera que l'òrgan de garanties interpretarà que no es dona l'"extraordinària necessitat" d'optar per un decret llei. Aquesta norma és la més contundent en contra del 25%, ja que (a diferència de la llei) prohibia els percentatges a l'hora de determinar quines llengües oficials s'han d'utilitzar com a vehiculars en l'aprenentatge.

Això tindria implicacions greus, segons interpreten les entitats prollengua. Encara que el Constitucional avali la norma aprovada al Parlament –que fonts del TC apunten que així serà, seguint el criteri del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya–, si tomba el decret, consideren que el TSJC farà via per aplicar el 25% de castellà. "El TSJC ha demostrat que la interpreta a la seva manera", diuen, assenyalant la recent decisió d'anul·lar les instruccions del curs 2022-2023 perquè no incloïen el castellà com a llengua vehicular a l'escola. Fonts del TC, en canvi, en tenen una opinió diferent: creuen que si s'acaba avalant la llei –malgrat que no s'avali el decret–, ja n'hi haurà prou per evitar la imposició del 25%. "Haurà d'acceptar una llei que no estableix percentatges", anoten.

A l'espera de les resolucions, les entitats ja es preparen per respondre a un eventual revés. "[Si es tomba el decret] Ens quedaríem sense protecció jurídica pel que fa a la normativa que prohibia explícitament percentatges", lamenten fonts d'aquestes entitats a l'ARA, ja que recorden que la llei aprovada amb el vot del PSC és "ambigua". En declaracions a l'ARA, Òmnium explica que ja fa mesos que s'ha reunit tant amb altres entitats de la llengua com amb el món educatiu per intentar articular una resposta davant del possible revés del TC. "Cal una resposta de país", diuen. Al seu torn, Plataforma per la Llengua (PxLL), també avisa que fa temps que es preparen per al "pitjor escenari", tenint en compte l'experiència amb el Constitucional. De fet, recorden que va ser el TC qui va fixar en la sentència contra l'Estatut l'any 2010 que el català no podia ser l'única llengua vehicular en l'ensenyament no universitari. En concret, la resolució deia: "Ambdues llengües han de ser no només objecte d'ensenyament, sinó també mitjà de comunicació en el conjunt del procés educatiu, és constitucionalment obligat que les dues llengües cooficials siguin reconegudes pels poders públics com a vehiculars".

De fet, la llei que van aprovar el PSC, ERC, Junts i Comuns establia per primer cop el castellà com a llengua "curricular", i s'adaptava a aquesta jurisprudència. L'única diferència amb el que demanava el TSJC (aplicar el 25% de castellà a tot el sistema educatiu), era que pertocava a la Generalitat i a les escoles a través dels projectes educatius decidir quina és la proporció de l'ensenyament que es fa amb cada llengua. Així ho van dir els serveis jurídics del Parlament davant del TC quan el 2022 van haver de presentar les seves al·legacions per defensar la constitucionalitat de la norma, arran dels recursos que van presentar el PP i Ciutadans i també la qüestió d'inconstitucionalitat del mateix TSJC.

El Pacte Nacional per la Llengua, encallat

Les entitats estan en contacte entre elles, també a través de la plataforma Som Escola, que les reuneix a totes, per preparar una resposta a un eventual revés, però alhora ja han reclamat que el Govern també es prepari. S'hi ha reunit tant Òmnium com Plataforma per la Llengua. Oficialment, des del departament de Política Lingüística, que lidera Francesc Xavier Vila, prefereixen no avançar-se a cap esdeveniment: "No fem posicionaments públics d'una sentència que no s'ha produït, estem treballant per afrontar qualsevol escenari quan arribi", diuen les fonts oficials consultades per l'ARA.

Les entitats confien que almenys l'executiu busqui una resposta jurídica per intentar "driblar" la imposició d'un percentatge a tot el sistema, malgrat que fonts coneixedores admeten que el govern d'Illa no vol entrar en col·lisió directa amb el Constitucional i descarta la desobediència. Cal tenir en compte, en relació amb el decret llei que està en risc, que el PSC s'hi va oposar quan es va convalidar al Parlament, de manera que la resposta jurídica al TC prendria probablement una altra forma.

En aquest sentit, des de fa mesos els partits negocien amb el Govern el Pacte Nacional per la Llengua, que s'hauria d'haver enllestit el 2023, però precisament està en espera per la sentència pendent del TC. Ni Junts ni la CUP veuen amb bons ulls arribar a un pacte amb l'executiu ara mateix: "Volem garanties", diuen fonts de Junts, ja que asseguren que el Govern no els aclareix si s'enfrontarà a un revés del Constitucional. La CUP, explícitament, els demana que si el TC tomba el decret, l'executiu d'Illa el torni a aprovar i l'incorpori a la llei del català a l'escola, on volen que s'elimini l'adjectiu "curricular" al castellà –ja s'hi van oposar en aquell moment per aquest motiu–. "No signarem el pacte perquè no parla sobre com plantar cara a les imposicions judicials de l'Estat", resumeixen fonts cupaires.

El calendari

No hi ha data prevista per a la sentència del Tribunal Constitucional, malgrat que fa mesos que es parla d'una resolució "imminent". Almenys des del mes de desembre que tant Òmnium com PxLL miren quinzenalment l'ordre del dia del TC per saber si es produeix la discussió sobre el català. Pel que pugui ser, en tot cas, asseguren que la resposta passarà per mobilitzacions al carrer, vies jurídiques internacionals i implicar altres actors, fora de l'entorn habitual, en la defensa del model d'escola.