Francisco Martínez, l'enèsima joguina trencada del PP

MadridAcorralat per diverses causes sobre la guerra bruta del PP contra els seus adversaris polítics, Francisco Martínez (Madrid, 1975) torna a caure en desgràcia, ara per un cas sobre presumpte blanqueig de capitals, revelació de secrets i delictes informàtics, pel qual va ser detingut aquest dimarts. El secretari d'estat de Seguretat entre el 2013 i el 2016, durant l'etapa de Jorge Fernández Díaz al ministeri de l'Interior, ha vist com han quedat exposades les seves maniobres amb l'excomissari José Manuel Villarejo en l'operació Catalunya, les investigacions prospectives contra Podem i les seves súpliques a l'expresident de l'Audiència Nacional perquè li fes de salvavides. Àudios i whatsapps revelats els últims anys l'han deixat en evidència. "El meu gran error va ser ser lleial a miserables com Jorge, [Mariano] Rajoy o [María Dolores de] Cospedal", es lamentava en un missatge.

Lletrat de les Corts espanyoles des del 2004, va entrar en contacte amb el PP fins que Fernández Díaz el va nomenar com a director de gabinet i, posteriorment, número 2 del ministeri. El 2016 ja començaven a aflorar draps bruts d'Interior i Rajoy va preferir que els màxims responsables fins llavors en sortissin, si bé els va reservar un lloc a les llistes com a diputats al Congrés. Tres anys després, amb el PP ja a l'oposició, van ser apartats. A partir d'aquí, els passadissos més freqüents per a Martínez van deixar de ser els del ministeri o els del Congrés i van passar a ser els de l'Audiència Nacional. Imputat en el cas Kitchen, el judici del qual se celebrarà l'any que ve, ha intentat arrossegar com a mínim el seu antic cap per no pagar sol els plats trencats de l'espionatge irregular a l'extresorer del PP Luis Bárcenas per robar-li informació sobre les corrupteles del partit. Fernández Díaz també serà jutjat i la Fiscalia sol·licita per a tots dos 15 anys de presó.

La instrucció d'aquesta causa va deixar un episodi per a la història: un tens acarament entre tots dos. Dues persones de la màxima confiança que havien comandat al ministeri de l'Interior s'enfrontaven davant el jutge, cadascú exposant la versió que més el pogués beneficiar. Martínez buscava convèncer el magistrat que mai va actuar sol, com s'ha demostrat que tampoc va anar per lliure a l'operació Catalunya. Chisco, tal com l'anotava Villarejo en les seves agendes, actuava per delegació del Numero 1 [Fernández Díaz], però sí que és qui més es va exposar. La seva interlocució amb l'excomissari era constant des del principi: quan El Mundo va publicar el fals informe de la UDEF sobre els Pujol i Artur Mas el novembre del 2012, n'estava al corrent. Això sí, com tota la resta de dirigents del PP que han desfilat per la comissió del Congrés, va negar reconèixer la seva veu als àudios amb Villarejo i va negar l'existència de l'operació Catalunya.

Contra Podem

No és estrany que rebutgés aquesta tesi, que en cas d'admetre-la podria comportar-li una nova investigació judicial –l'expresident Mas, de fet, s'hi ha querellat–, tenint en compte que n'acumula tres d'obertes. El jutge Santiago Pedraz de l'Audiència Nacional instrueix una causa sobre l'espionatge a membres de Podem i algunes de les converses revelades del sumari deixen en molt mal lloc Martínez. "D'aquells de Podem que tenien antecedents, n'has pogut confirmar alguna cosa? [...] Seria molt interessant saber-ho, si han estat en temes extremistes, abertzales... [...] Mecàgon la puta, algú ha de ser xungo", traslladava a través de WhatsApp a l'excomissari de la Policia Nacional Enrique García Castaño. "Ho nego categòricament i així ho faré també en seu judicial", es va defensar Martínez quan l'octubre passat va acudir al Congrés, on va començar a treballar abans d'entrar –per error?– al PP.