Daniel Campos: "Cal regular quins delictes es poden perseguir amb infiltrats policials"

MadridDaniel Campos (Madrid, 43 anys), periodista i entre el 2020 i el 2023 director de comunicació del ministeri de l'Interior, revela a Guerrilla Lavapiés (Península, 2025) la infiltració d'un policia nacional (acabat d'ingressar al cos) al moviment antiglobalització de Madrid, amb epicentre al cèntric barri de Lavapiés. Són els principis dels 2000 i destaquen els dots de lideratge i dialèctica d'un jove amb cueta: Pablo Iglesias.

Per què l'Alfonso/David [el policia infiltrat] decideix explicar la seva història?

— Volia reivindicar d'alguna manera una feina que pot haver passat desapercebuda. A més, és una espècie de teràpia per als policies que han tingut vivències tan intenses.

Perjudica la policia mostrar-ho?

— La història et va portant a moments i decisions en què crec que queden clars els encerts i errors de determinades persones. L'actuació de l'Alfonso/David, sense voler romantitzar-la, té molt de valentia en un món difícil, i també s'evidencia que els seus comandaments i àmbits del ministeri de l'Interior es van aprofitar d'ell.

¿És habitual que un ministre o un secretari d'estat coneguin un infiltrat?

— A la cúpula d'Interior arriben fets molt concrets. Però en aquest cas era un moviment [l'antiglobalització] que preocupava molt.

Quants infiltrats hi pot haver ara mateix?

— No tinc la xifra, però sé que a Informació hi ha moltes eines per anticipar-se a fets violents que puguin posar en risc els ciutadans. L'infiltrat és una rara avis perquè té un cost més alt de formació i entrenament i un risc per a la seva integritat. És més habitual el confident, que és bàsicament captar algú que ja està dins l'organització que es vol investigar, que evidentment no és agent policial.

Com s'hauria de regular la figura de l'infiltrat?

— Seria bo determinar quins delictes es poden perseguir amb aquesta figura. Crec que hi ha un consens social que aquesta feina pot ser més legítima contra organitzacions terroristes que en altres col·lectius on el perill latent no és tan obvi. També caldria regular els límits en la informació, en drets de tercers i donar una seguretat jurídica al mateix agent.

Per què no hi ha infiltrats en empreses o administracions corruptes?

— Els casos que s'han conegut recentment, tots en un determinat espectre ideològic, ens creen un cert biaix perquè no es coneixen tots, no? Et diria que la policia compta amb informació prèvia de grupuscles d'extrema dreta. Hi ha un llibre també d'un infiltrat als Ultras Sur [els ultres del Reial Madrid]. A més, judicialment hem conegut confidents en àmbits de corrupció econòmica i política.

¿L'Alfonso/David viu com una traïció, anys després, trobar-se amb Iglesias com a vicepresident del govern espanyol?

— Més que la ràbia que arribi on hagi arribat, és veure'l en actes amb la Policia Nacional i recordar totes les coses que havia dit sobre el cos, tot el que havia ordit per combatre'l. És més un rebuig gremial i corporatiu.

¿La Policia Nacional interpreta com un fracàs o com un èxit que acabés acatant el sistema?

— La Policia Nacional volia controlar un moviment i on arribés una d'aquelles persones 25 anys després és irrellevant. Però és curiós pensar que pot ser un èxit que una persona detectada en un àmbit antisistema es converteixi en vicepresident del sistema. De fet, moltes de les reivindicacions del moviment antiglobalització s'han oficialitzat i formen part de l'Agenda 2030.

Al llibre es confirma com a vegades els infiltrats inicien els disturbis contra la policia.

— Em puc remetre al cas del llibre. La formació del David és molt superficial. És molt autodidacta i va obrint portes de manera intuïtiva: en un moment donat és veritat que per guanyar-se la confiança del grup, veient que hi haurà hòsties, es llança el primer. Però no és un mètode que hagi après a l'acadèmia.

Es reprodueixen converses amb comandaments i es perceben crítiques als moviments de protesta. ¿Pesa, la ideologia, en la manera d'actuar?

— És un prejudici pensar que la policia té un biaix o un altre. En aquella època els comandaments tenien un passat recent que alguns potser no havien superat del tot. Però la Policia Nacional ha evolucionat molt i cal trencar amb certs prejudicis.