El vertigen d'ERC i Junts davant un govern PP-Vox

BarcelonaLa política catalana ha entrat en una mena de temps mort. El motiu és que es troba completament supeditada a la supervivència de Pedro Sánchez. I el president espanyol, almenys d'aquí al 9 de juliol, quan compareixerà al Congrés, no té temps per res més que no sigui el seu partit.

D'alguna manera, la crisi del cas Cerdán ha posat de manifest el vertigen d'ERC i Junts davant unes hipotètiques eleccions espanyoles que, de manera gairebé segura, donarien la majoria a la suma de PP i Vox i estroncarien totes les negociacions que ara mateix tenen en marxa amb el PSOE. Gabriel Rufián va ser el més explícit, quan va parlar d'accelerar la legislatura perquè no estava gens clar quant duraria.

Ha estat precisament aquesta actitud contemporitzadora d'ERC i Junts la que ha tranquil·litzat la Moncloa i els ha convençut que és possible intentar tirar endavant els dos anys que queden. Saben que Podem, que és el principal factor de desestabilització ara mateix, no pot aparèixer com el partit que fa caure Sánchez, i que a l'hora de la veritat tampoc podrà votar que no a tot. Sempre, això sí, que la taca de la corrupció no s'escampi encara més.

Efecte Illa

La por d'ERC i Junts és comprensible perquè les eleccions no els arribarien en un bon moment i a més, un eventual govern de PP i Vox els agafaria fora de les principals institucions catalanes i podria reforçar encara més Salvador Illa. La paradoxa que afronten és que, per evitar aquest efecte Illa, han de creuar els dits perquè Sánchez resisteixi i, per tant, ajudar-lo en el que sigui possible. Per a Illa, perdre la influència del PSC a Madrid seria un cop, però també el deslliuraria de compromisos i el situaria com al principal dic anti-PP.

La gran incògnita de la legislatura espanyola és quina actitud tindrà Sánchez aquests dos anys que li queden, i més tenint en compte que, a hores d'ara, la seva intenció és la de tornar-se a presentar. Ja sabem que difícilment seran possibles grans projectes progressistes, com ara la rebaixa de la jornada laboral, per l'oposició de partits com Junts i el PNB. En canvi, té pendent el meló del finançament autonòmic, que provoca pànic al ministeri d'Hisenda (no en va María Jesús Montero serà candidata a Andalusia l'any vinent). A partir del dia 9 hauríem de tenir pistes al respecte.

Els detalls

Durant el seu viatge a Miami, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz-Ayuso, es va trobar amb una dona de la neteja d’origen cubà que la va felicitar, li va dir que ella havia fugit del comunisme de Cuba i li va preguntar quan farien fora Pedro Sánchez. La dona, per cert, treballava tot i superar clarament els 70 anys, un cas bastant habitual als Estats Units.

A la roda de premsa posterior a la cimera de l’OTAN, un periodista va preguntar a Pedro Sánchez què passaria si s’arribava al 2029 i Espanya no havia complert amb els seus compromisos. A Sánchez se li van obrir els ulls i va respondre amb un somriure: “Li agraeixo que em faci aquesta pregunta per a 2029 perquè això em dona peu a pensar que potser soc encara president del govern. Ja veurem”.