Collboni treu pit dels seus dos anys d’alcalde: "Anem en la bona direcció"

BarcelonaA punt d'arribar a l'equador del mandat, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha comparegut aquest dimecres al Saló de Cent de l'Ajuntament per fer balanç de l'actuació del seu govern fins ara. Un balanç que ha considerat "satisfactori" i que, ha presumit, comença a donar resultats en algunes de les principals preocupacions dels barcelonins, com la seguretat, la neteja i l'habitatge. "Les polítiques que hem endegat van en la bona direcció", ha dit.

Collboni ha volgut sustentar aquesta anàlisi dels seus dos primers anys de mandat en algunes dades, com ara la rebaixa d'un 4,9% dels delictes a la ciutat l'any 2024, el fet que la neteja ja només sigui la principal preocupació d'un 5% dels barcelonins o la reducció d'un 6,4% dels preus dels lloguers en un any gràcies a l'aplicació del topall. L'alcalde també ha presumit que "la salut econòmica de la ciutat és molt bona", i ha celebrat que el seu PIB hagi crescut un 3,8% el 2024.

Durant més d'una hora, Collboni ha fet bandera d'algun dels seus projectes insígnia del seu mandat, com ara el Pla Endreça o el Pla Clima, i ha reivindicat la feina feta en carpetes com l'habitatge, amb la declaració de la ciutat com a zona tensionada, la mobilització de solars per intentar que es construeixin 1.000 habitatges públics cada any o l'aposta per deixar que el novembre del 2028 s'extingeixin les llicències de 10.000 pisos turístics a la ciutat.

L'alcalde, que ha reconegut que li agradaria optar a la reelecció el 2027, ha admès que hi ha "problemes molt estructurals" de la ciutat que necessiten entre dos i tres mandats per ser resolts. Tanmateix, ha presumit que en dos anys el seu govern ja té un 85% del seu pla d'acció "acabat o en marxa", i ha esquivat qualsevol referència al fet que no hagi pogut aprovar cap pressupost per la via ordinària, tampoc el Pla d'Actuació Municipal (PAM).

Deures pendents

Durant la seva extensa presentació, Collboni tampoc ha parlat d'alguns dels compromisos que encara no ha pogut complir, com ara el projecte de reformar interiors d'illa, la modificació de la reserva del 30% d'habitatge protegit o la modificació de l'ordenança de convivència. No ha sigut fins al torn de preguntes que n'ha parlat, i ho ha fet per demanar a l'oposició que l'ajudi a tirar endavant les dues reformes. La possibilitat d'assolir acords en els grans debats –un dels hàndicaps d'aquesta primera part de mandat– serà una de les pedres de toc que definiran aquest tram final del mandat.

Per això, l'alcalde ha aprofitat la seva compareixença per estendre públicament la mà a Junts. Si bé ha reiterat que com a alcalde progressista la seva prioritat continua sent arribar a acords amb els grups d'Esquerra i també de Barcelona en Comú, Collboni també ha volgut adreçar unes paraules al grup que lidera Jordi Martí Galbis, amb qui ha celebrat que ja estiguin dialogant sobre la possibilitat de reformar la normativa de la reserva del 30% d'habitatge protegit.

L'empenta de la Generalitat

Dins del govern de Collboni hi ha la convicció que, malgrat el llast que suposa tenir només 10 regidors –el govern més minoritari de la història de la ciutat– i la dificultat per tirar endavant algunes votacions en el ple, han aconseguit "desencallar" carpetes que feia anys que s'arrossegaven a la ciutat. "Una ciutat com Barcelona no es podia permetre, amb la poca quantitat de sòl que tenim, tenir projectes aturats des de feia 10, 15 o 20 anys", ha dit Collboni, que ha enumerat casos com el del trasllat de l'Hospital Clínic –i la seva repercussió en espai per equipaments a l'Eixample–, la rambla verda de Vallcarca i planejaments com els de la Teixonera, la rambla de Badal –encara pendent de tancar els últims serrells– o l'illa Citroën.

El fet de tenir també governs socialistes a la Generalitat i a l'Estat ha ajudat a compensar la solitud. Collboni ha espremut aquesta sintonia en aquest segon any de mandat i ha arrencat anuncis en infraestructures –com ara el metro–, salut –amb la construcció de nous CAP com a element destacat– o habitatge. Collboni ha enaltit aquesta capacitat del seu govern de parlar amb altres institucions, també les europees, on en els últims mesos ell ha volgut jugar un paper important.

Durant la seva exposició, Collboni s'ha fet seus també triomfs com ara el consens sobre que Barcelona ha tocat sostre pel que fa a visitants i que ara el que cal és "governar el turisme". En aquesta línia, ha reivindicat mesures com ara els plans per a la gestió dels punts de la ciutat on la massificació turística és insostenible –els anomenats espais de gran afluència– o l'aposta per reduir el nombre de creuers d'escala que arriben a la ciutat; una negociació que l'Ajuntament encara té oberta amb el Port.

Crítica unànime de l'oposició

Durant aquests dos anys de mandat, Collboni tampoc ha aconseguit sumar cap grup al seu govern, com s'ha fet notar en la crítica unànime dels grups a la compareixença de l'alcalde. El líder de Junts al consistori, Jordi Martí Galbis, ha arribat a donar "oficialment el mandat per acabat" perquè no creu que l'alcalde pugui reactivar la ciutat si no ho ha fet fins ara. Malgrat tot, no ha tancat la porta a arribar a un acord amb el PSC per a la reforma del 30% d'habitatge protegit.

Des de Barcelona en Comú, també la seva líder, Janet Sanz, ha sigut dura amb la feina feta fins ara per l'executiu municipal, que ha considerat més una "gestoria" que un govern. En aquest sentit, ha ironitzat amb la xifra del 85% d'acció de govern "acabada o en marxa", i fent-se seva una de les crítiques més habituals del PSC a la reserva del 30% ha assegurat que "el 85% de zero és zero".

També el portaveu adjunt d'ERC, Jordi Coronas, ha desconfiat d'aquest nivell d'execució en només dos anys, que ha atribuït a dues possibilitats: "O el que està explicant no és cert o el pla de mandat era molt poc ambiciós", ha dit. Des del PP, Daniel Sirera ha dit que "la ciutat està igual o pitjor que abans" i que "l'únic que ha millorat és el mateix Collboni".