La nova Via Laietana comença a caminar

BarcelonaAmb menys carrils per al trànsit i voreres més amples, aquest diumenge ha començat a caminar la nova Via Laietana. En el sentit figurat –s'ha inaugurat amb una gran festa ciutadana– i en el literal –amb centenars de persones recorrent-la a peu durant tot el dia malgrat el sol inclement–. Enrere queden tres anys de debats, obres i molèsties. Per davant, l'examen sobre com funcionarà l'avinguda un cop s'obri al trànsit en els dos sentits –amb restriccions– a partir d'aquest dilluns i si realment aconsegueix l'objectiu que perseguia la seva remodelació: convertir-se en una artèria més amable que deixi de fer de frontera entre el Barri Gòtic i el de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

En declaracions als periodistes, la primera tinent d'alcalde d'Urbanisme, Laia Bonet, ha celebrat que la ciutat pugui comptar des d'aquest diumenge amb una nova Via Laietana que "convida a caminar". Ella mateixa, acompanyada d'una àmplia delegació de l'Ajuntament, ha recorregut el quilòmetre i escaig que fa l'avinguda, avui ocupada per carpes amb jocs infantils, concerts, castells, xanques i fins i tot algun mag que, malgrat la perícia, no se n'ha sortit amb el truc més esperat pels vianants: fer desaparèixer la calor sufocant que ha deslluït un pèl la inauguració. En aquesta àrdua empresa, ha tingut més èxit la carpa que hi havia uns metres més avall repartint granissats.

A més de les altes temperatures, les converses entre els veïns que passejaven per la zona les protagonitzava la mobilitat. Alguns encara comentaven entre ells com funcionarà a partir d'aquest dilluns el trànsit, que després de tres anys podrà travessar la Via Laietana en els dos sentits, tot i que amb restriccions. Amb la seva transformació, aquesta artèria que Ildefons Cerdà va concebre el 1859 per connectar l'Eixample amb el port haurà passat de tenir cinc carrils per al trànsit a només tres, guanyant espai per al vianant amb voreres de quatre metres i prioritzant el pas de transport públic i bicicletes.

Així, mentre en direcció mar els vehicles privats podran circular per un dels dos carrils sense més restricció que la limitació de velocitat a 30 kilòmetres per hora, en l'únic carril en direcció muntanya la circulació de vehicles privats estarà molt més acotada. A més dels autobusos de les línies 47 i 120, només podran fer servir aquest carril els veïns dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i de la Barceloneta, els taxis amb origen o destí dins de l'àmbit de circulació restringida, els usuaris d'aparcaments, tallers de reparació de vehicles i hotels, hostals o pensions de la zona, i els usuaris de la plataforma logística del Mercat de Santa Caterina i els vehicles de distribució de mercaderies. Aquests darrers, però, en horari restringit i només fins a la plaça Antoni Maura. Un sistema amb càmeres vigilarà a partir del setembre que ningú més ho faci.

El debat sobre la mobilitat ha generat en els darrers dies comunicats públics tant del sector empresarial català agrupat a Mou-te per Barcelona com de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). Mentre que els primers criticaven que es posessin traves a la mobilitat privada i alertaven del risc de convertir el carrer en una avinguda "turística", els segons alertaven dels inconvenients que bicicletes i autobusos comparteixin carril de baixada i denunciaven que la via "perdi funcionalitat" perquè dues línies d'autobús com la V15 i la V17 ja no hi passaran en sentit ascendent. També veïns del Gòtic han lamentat que ells no estiguin autoritzats a fer servir la Via Laietana en sentit muntanya. Aquest diumenge tant Junts per Barcelona com el PP han qüestionat també el model de mobilitat que tindrà la nova Via Laietana. Bonet l'ha defensat, però ha subratllat que durant els primers mesos es farà un seguiment de com funciona per comprovar si cal fer-hi ajustos.

La petjada de Cambó i altres reclams

Per als que vulguin passar per la Via Laietana a peu i no en cotxe, l'avinguda ofereix un recorregut ben distret, que permet seguir, per exemple, la petjada de Francesc Cambó. El líder de la Lliga té en la part alta d'aquesta avinguda un monument en honor seu, però també s'hi pot veure la residència que s'hi va fer al número 30 i que pràcticament no va poder gaudir per l'esclat de la Guerra Civil. L'edifici, que ara acull el Grand Hotel Central i que té en els seus baixos una picada d'ull al polític català amb el Restaurant Can Bo, era característic per la seva alçada i el jardí que encara hi ha al terrat.

Sense deixar mai la Via Laietana, que en el seu origen va acollir les seus de les principals entitats econòmiques i financeres del país, és possible gaudir d'edificis emblemàtics com el de la Caixa de Pensions –obra d'Enric Sagnier–, les seus de Foment del Treball i de Comissions Obreres –aquesta última rehabilitada recentment– o la seu històrica de Caixa Catalunya, que ara acull el BBVA. Un múscul financer que malgrat la pressió turística que tensiona tot el comerç del centre de la ciutat conviu encara amb algunes botigues emblemàtiques, com la pastisseria La Colmena o la botiga de còmics Continuarà.

Malgrat els intents de canviar l'ús de l'edifici, el carrer també manté encara en funcionament la prefectura de la Policia Nacional, aquest diumenge tancada. Sí que estan en procés de redefinició a la part baixa de la Via Laietana els edificis de Correus i dels antics jutjats d'instrucció, que han d'acollir un pol d'innovació digital i un bon grapat d'oficines municipals, respectivament. Dos projectes que han d'ajudar a donar més vida a un carrer que, després de tres anys embarrancat, aquest diumenge ha recomençat a caminar.