Un adolescent porta a Europa l'agressió d'un vigilant de metro que cap tribunal ha volgut investigar com a tortures

BarcelonaL'associació Irídia - Centre per la Defensa dels Drets Humans ha presentat aquest dijous un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en què adverteix que cap tribunal espanyol ha acceptat investigar com a tortures l'agressió d'un vigilant del metro a un adolescent l'any 2022. Ara per ara, el vigilant està absolt del delicte de lesions lleus pel qual va ser jutjat. Malgrat que l'escena va quedar enregistrada en vídeo, la magistrada va valorar que no hi havia prou proves i les lesions que tenia el menor es van atribuir a una conseqüència d'haver-lo reduït després de posar-se violent, d'acord amb la versió de la defensa del vigilant.

Els fets van passar el 26 de novembre del 2022 a les 21.30 hores. El menor, Z.S, tenia 16 anys i intentava accedir a l'estació de Glòries amb la targeta gratuïta T-16, però el sistema contactless va fallar malgrat que el títol estava vigent. Segons la seva versió dels fets, va optar per entrar darrere la seva parella, i això va fer que un vigilant l'hi recriminés. Tots dos van acabar discutint, ja que el vigilant li deia que sortís de l'estació i el jove insistia a entrar.

Al final, Z.S. i la seva parella van marxar, i ja al carrer el vigilant i una companya seva van acostar-s'hi. El primer treballador va empènyer el noi, el va tirar a terra i el va colpejar amb la porra "de forma totalment gratuïta i innecessària", segons consta al recurs de l'entitat especialitzada en defensa dels drets humans, que afegeix que el vigilant el va aixafar amb el cos i li va pressionar el coll amb el braç, ofegant-lo. De fet, al vídeo que va gravar la seva parella i que es va presentar com a prova al jutjat se sent el menor cridant: "M'estàs ofegant".

Fonamentalment, el recurs al TEDH —el primer que impulsa Irídia— retreu que la justícia no hagi admès investigar el cas com un possible delicte de tortures o tracte degradant, que segons l'acusació es pot atribuir als vigilants del metro perquè, malgrat que són treballadors de seguretat privada, fan funcions públiques. D'entrada, el jutjat d'instrucció de Barcelona que va rebre el cas va optar per tramitar-ho com un procediment per delicte lleu, "que es caracteritza per l'absència d'investigació", ha criticat l'advocat del menor, Ton Mansilla.

Per això, Mansilla va demanar que es tramités com un procediment de diligències prèvies, "que permetria una investigació bàsica com ara prendre declaracions i que un metge forense pogués fer un reconeixement a la víctima" i, així, aclarir si hi havia relació entre l'agressió que denuncia i les lesions lleus que tenia. Per a l'acusació, és evident que l'agressió no estava justificada i que el funcionari va actuar amb "ànim de càstig", i critica que no han pogut presentar proves perquè s'investigui això.

"Vam demanar fins a tres vegades al jutjat suspendre el judici per delicte lleu i obrir diligències prèvies", ha lamentat l'advocat, que ha assegurat que sempre van rebre una resposta negativa. "La Fiscalia tampoc va fer res", ha afegit. També va ser negativa la resposta de l'Audiència de Barcelona i del Tribunal Constitucional (TC), on Irídia va al·legar que s'havia vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva pel tipus de procediment que s'havia obert al primer jutjat. "El jutjat estava obligat a obrir una investigació d’ofici davant de fets que poden constituir tortura, i ningú ho va fer", resumeix Mansilla.

"El sistema judicial falla"

Mansilla ha anunciat el recurs al TEDH durant la roda de premsa en què Irídia ha presentat el seu informe anual sobre violència institucional, i en què han arribat a la conclusió que, per diferents motius, "el sistema judicial falla en la investigació de vulneracions de drets i tortures". Per a l'advocat d'aquest cas, l'agressió al metro "il·lustra perfectament aquesta passivitat del ministeri fiscal i com a l'imaginari de jutjats costa molt entrar-hi la possibilitat que els funcionaris puguin cometre un delicte de tortura". També ha subratllat que s'ho han trobat en altres casos. A més de Mansilla, la directora d’Irídia, Anaïs Franquesa; la coordinadora de litigis, Sònia Olivella, i la psicòloga Cira Martínez han desgranat l'informe de l'entitat.

Una de les conclusions que extreuen dels 56 litigis per maltractament que han portat al llarg de l'any 2024 és que "els jutjats no estan garantint una investigació mínima efectiva quan els responsables són agents de l'estat, impossibilitant que arribin a judici". D'aquests casos, més del 65% s’han arxivat en algun moment, s’han inadmès o s'han tramitat directament com a delictes lleus. En aquest sentit, i després d'un recurs, en el 75% dels casos l'Audiència de Barcelona ha corregit la decisió del primer jutge. L'entitat també lamenta que "els tribunals assumeixen de manera inqüestionable la versió de la policia", malgrat que els agents no gaudeixen de presumpció de veracitat.