El Suprem adverteix el govern espanyol de sancions si no es fa càrrec dels menors no acompanyats acollits a les Canàries
El tribunal retreu a l'executiu que no hagi complert la seva ordre dos mesos després i urgeix a facilitar les peticions d'asil

BarcelonaJa fa més de dos mesos que el Tribunal Suprem va donar 10 dies al govern espanyol perquè es fes càrrec d'un miler de menors immigrants no acompanyats que són acollits a les Illes Canàries. Ara el Suprem ha constatat el "clar incompliment" d'aquesta ordre i ha donat un nou ultimàtum a l'executiu espanyol perquè prengui mesures de manera urgent respecte als infants acollits i que volen demanar asil. Aquesta vegada l'ordre va acompanyada d'un avís: si no es compleix, els dirigents polítics s'exposen a "mesures coercitives" que poden incloure sancions i fins i tot responsabilitats penals.
"Fins ara, més de dos mesos després, cap dels menors sol·licitants de protecció internacional, o que hagin manifestat la seva voluntat de sol·licitar-la, que estan sota tutela i guarda de la comunitat autònoma de les Canàries ha estat avaluat individualment amb la finalitat de poder tenir accés al sistema estatal d'acollida dels sol·licitats de protecció internacional", diuen els magistrats de la sala contenciosa en una interlocutòria que ha consultat l'ARA i en què constaten que l'executiu espanyol no ha acatat l'ordre cautelar que el tribunal va dictar a finals de març a petició del govern canari.
Un cop coneguda l'ordre del Suprem, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha afirmat que hi haurà "un treball exigent de tots els ministeris per trobar-hi una sortida tan aviat com sigui possible". També ha assegurat que "ja hi ha un protocol, que s'ha traslladat a les Canàries, que permetria desbloquejar la situació amb bastant celeritat".
Veient que l'ordre no s'ha complert, ara el Suprem dona un "termini improrrogable de 30 dies" perquè les oficines encarregades de tramitar les sol·licituds de protecció internacional tinguin els mitjans necessaris perquè les peticions es responguin "en un termini raonable". També adverteix que no podran passar més de sis dies des que una persona manifesta que vol demanar protecció internacional fins que pot formalitzar la sol·licitud. El tribunal urgeix l'executiu estatal a establir, en un màxim de 15 dies, "la forma que resulti més eficaç" de col·laborar amb el govern canari per garantir que aquests menors tenen accés al sistema d'acollida complet que els correspon com a sol·licitants de protecció internacional.
Juntament amb aquesta nova ordre, el tribunal reclama al govern espanyol que identifiqui qui són els responsables de les mesures que es prendran en cada ministeri –si no, s'entendrà que és el titular de la cartera– i adverteix que si no li comunica que ha pres les mesures que li ordena, el tribunal podrà prendre "mesures coercitives" per haver incomplert una ordre judicial. La llei que regula aquestes represàlies recull la possibilitat de multes des de 150 fins a 1.500 euros, que poden ser reiterades; "altres responsabilitats patrimonials", i fins i tot l'opció d'obrir la via penal.
Sol·licitants de protecció internacional
Durant aquests dos mesos, afegeixen els magistrats, l'executiu espanyol "ni tan sols" ha elaborat una llista "completa, detallada i precisa" dels afectats. Per això, malgrat que se sap que ronden el miler, l'administració no té una xifra concreta. El Suprem també apunta que un any després d'arribar a l'arxipèlag molts d'aquests infants encara no han pogut formalitzar la petició d'asil per poder accedir a l'estatut de sol·licitant de protecció internacional. A més, els jutges afegeixen que l'executiu estatal no es va posar en contacte amb el govern canari per demanar col·laboració per completar la documentació individualitzada dels menors fins als dies "immediatament anteriors" de la vista que es va convocar veient que l'executiu estatal no estava complint l'ordre cautelar.
El Suprem veu evident que aquests menors tenen "ple dret" a ser reconeguts com a sol·licitants de protecció internacional, una figura reconeguda pel dret europeu i intern, que "comprèn tot un conjunt de drets, no només materials o assistencials" que no s'estan reconeixent als infants acollits a Canàries "malgrat tractar-se de persones en evident situació de vulnerabilitat i necessitat". Aquests drets inclouen el de quedar-se a Espanya mentre es tramita la seva sol·licitud; el dret a assistència jurídica gratuïta i a un intèrpret; el dret a suspendre qualsevol procediment de devolució, expulsió o extradició, i l'accés al sistema educatiu o a obtenir un permís de treball si tenen edat laboral.