Catalunya accelera cap a un futur energètic sostenible

L'acceleració del desplegament de les energies renovables a Catalunya va ser el tema de l'acte organitzat el dimarts passat pel diari ARA i el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), amb el suport de l'Institut Català d'Energia (ICAEN). Amb el provocador títol "Sense por a les renovables", la jornada va aplegar veus de l’administració, el món empresarial i el territori per abordar els reptes, les oportunitats i les estratègies col·lectives per afrontar un tema clau per al futur del país.

El punt de partida va ser clar: la transició cap a les energies renovables no és una opció, sinó una necessitat estratègica. Tal com va expressar Ignasi Clariana, representant del CEEC, “no hem estat capaços de construir un estat d’opinió sòlid” sobre les renovables i això ha alimentat resistències socials, més enllà dels habituals entrebancs burocràtics. Per a Clariana, la clau implica treballar col·lectivament, amb una mirada integradora, socialment justa i territorialment equilibrada.

L’acte, moderat pel periodista de l'ARA Antoni Bassas, va comptar amb una primera taula on es van reunir tres peces clau del Govern en matèria energètica: Marta Morera, directora general d’Energia; Anna Camp, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), i Daniel Pérez, director general de L’Energètica. Durant la jornada, els tres ponents van abordar temes sobre com s’estan afrontant i resolent les barreres administratives, el rebuig social a les renovables i la necessitat d’un model més participatiu i arrelat al territori. Tots tres van coincidir a assenyalar que el moment és clau i que l’acceleració del canvi és imprescindible.

La mirada dels experts

Morera va destacar que el model energètic actual depèn encara de combustibles fòssils. Va recordar que l’energia és responsable del 73% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i que cal desplegar una vintena d’estratègies per assolir la neutralitat climàtica l’any 2050. Tot i els avenços en autoconsum i mobilitat elèctrica, va reconèixer que la implantació de grans projectes renovables continua sent un dels punts febles.

Per la seva banda, Camp va posar èmfasi en la necessitat de traslladar la transició energètica a l’àmbit social i local. En aquest sentit, va destacar que "vivim un moment d'acceleració de la transició energètica" que cal aprofitar, i va advertir de la importància d’aterrar aquestes iniciatives al territori i superar les barreres que bloquegen petits projectes amb gran impacte comunitari.

Pérez, al seu torn, va posar el focus en la manca d’infraestructura elèctrica com una de les grans assignatures pendents. Va defensar que sense una bona xarxa de transport, ni la indústria ni les renovables poden créixer. “Les indústries aniran allà on hi hagi cables”, va afirmar. També va posar com a exemple el cas d’una fàbrica de bateries necessària a Mont-roig del Camp, actualment en risc per l’oposició judicial d’un col·lectiu.

Un dels grans reptes exposats al llarg de la jornada va ser la resistència social als projectes. “El baròmetre climàtic del CEO de fa dos anys mostrava que un 80% de la població està a favor de les renovables", afirmava Morera, "però sovint només es visualitza a qui està en contra". També va recordar que cada projecte compleix escrupolosament tots els criteris normatius de respecte a l'entorn i al paisatge. Aquesta oposició, segons Pérez, no és exclusiva de Catalunya: “A Alemanya, França o Suècia, també hi ha recursos judicials contra les renovables”.

La directora de l'ICAEN també va subratllar la voluntat d'assolir un consens del territori a l'hora d'assolir els objectius del país. Amb aquest objectiu, i per corregir l'actual desequilibri en la implantació de renovables a les diferents parts del país, el Govern està elaborant el Pla Territorial Sectorial de les Energies Renovables (PLATER), encara en redacció, que haurà de fixar uns criteris d’equilibri i un repartiment de potència arreu del país.

Els reptes actuals de les renovables

Un altre punt crític va ser l’impacte de l’apagada del 28 d’abril, que va evidenciar la vulnerabilitat de la xarxa actual i va motivar la posterior aprovació d'un decret llei que declara l'emmagatzematge elèctric com a infraestructura d'interès públic superior. Tots els ponents van coincidir que no es pot culpar les renovables del col·lapse, sinó la falta d’una xarxa moderna i intel·ligent. L'objectiu és garantir la fiabilitat del sistema en un futur amb generació més distribuïda i intermitent.

Pel que fa a la política energètica, Pérez va assegurar que per primera vegada hi ha una voluntat real de lideratge: “El president s’hi ha posat al capdavant”, va afirmar. La nova comissió interdepartamental per a projectes energètics estratègics dependrà directament de Presidència, amb l'objectiu de desbloquejar projectes i superar possibles entrebancs provocats per recursos o traves administratives.

La jornada va concloure amb un missatge clar: Catalunya es troba en un moment clau per fer un salt endavant en la transició energètica. Els pròxims 18 o 24 mesos seran decisius per desbloquejar projectes, millorar la xarxa elèctrica i reforçar la col·laboració entre institucions, empreses i ciutadania. L’ambició és alta —assolir el 50% d’energia renovable el 2030—, però els ponents van coincidir que només serà possible si es manté el compromís, es millora la comunicació amb el territori i es fa un esforç sostingut per superar les traves normatives i socials. I és que, com va quedar palès al llarg del debat, el cost de no actuar és molt més alt que el d’assumir els reptes del canvi.