Ana Roca: "Si a un pacient se li ha de dedicar mitja hora, el sistema obliga el metge a visitar en cinc minuts"

BarcelonaLa pediatra Ana Roca (Torrelles de Llobregat, 1963) és la nova presidenta de Metges de Catalunya (MC), el principal sindicat mèdic del país. La fins ara vicepresidenta és la primera dona que accedeix a la presidència de l'organització en 125 anys d'història. En una conversa amb l'ARA repassa els principals reptes del sistema sanitari i avalua les actuacions del departament de Salut i del ministeri de Sanitat.

Com ha viscut l'arribada a la presidència?

— Estic molt contenta i molt il·lusionada. Fa anys que el sindicat treballa amb plans d'igualtat, però fins ara no havia tingut mai una presidenta, malgrat que més de la meitat dels afiliats i delegats són dones. No hauria de ser notícia que una dona ocupi un càrrec com aquest i jo treballaré i faré tot el possible perquè aquesta sigui la normalitat a partir d'ara.

Com veu el sistema de salut?

— La situació és molt preocupant. Hi ha mancances importants a l'hora de planificar i mancances molt greus a l'hora d'executar. Aviat farà un any que la senyora Olga Pané és consellera de Salut i nosaltres tenim la sensació que no vol escoltar els professionals. Ens hi hem reunit diverses vegades, però no avancem. De moment la transformació del sistema que havien d'impulsar només afecta l'atenció primària, però les mesures als hospitals per disminuir les llistes d'espera ni hi són ni se les espera.

Salut ha dit que les presentarà a l'octubre.

— Ja ho veurem. De moment totes les mesures del Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) afecten els CAPs i moltes d'elles ja estaven en marxa. Que els metges puguin atendre més població ampliant la seva agenda de feina fa cinc anys que ho tenim. A més, fa dues dècades que parlem de desburocratitzar, d'alliberar als metges de tota la càrrega documental i que l'assumeixi un altre professional, però algunes d'aquestes tasques només les pot fer un facultatiu. Parlen de desburocratitzar com si fos la solució a tots els problemes i no és així.

Estan provant eines d'intel·ligència artificial per reduir aquestes tasques burocràtiques.

— Sí, han incorporat aquesta tecnologia a les consultes perquè gravi i transcrigui la conversa entre el metge i el pacient i l'afegeixi a la història clínica. A vegades aquestes converses són molt llargues, i això obliga el metge a revisar i resumir el text un cop el pacient surt de la consulta, perquè, si no, les històries clíniques es convertiran en documents inassumibles i infumables amb els quals no es podrà treballar.

Una altra de les novetats és que els professionals tindran més autonomia per organitzar-se i atendre els pacients.

— Això tampoc no és cert. Els metges tenen un nombre de pacients assignats per atendre i aquest nombre cada cop és més gran. A més, hi ha absències i places que no s'han cobert, en el cas de professionals que abandonen el sistema públic o que estan de baixa, per exemple. Això fa que les sobrecàrregues i el burnout dels treballadors augmentin i que, per molta flexibilitat que tinguin per organitzar-se, no puguin dedicar més de 3 o 4 minuts a cada pacient. És inacceptable.

Segons Salut, molts CAPs es van presentar a la prova pilot per fer de centres de salut integrals de referència (CSIR).

— Sabem que hi ha molts equips d'atenció primària que no volien participar-hi i els ha tocat. Prou feina tenen com per afegir-n'hi més. Molts treballadors van votar que no volien participar en aquesta prova pilot, que fa una anàlisi antiquada de la realitat i planteja mesures que ja estan obsoletes. Han de planificar mirant cap endavant, i no reciclant mesures que fa 20 anys que es van proposar, perquè la societat catalana ha canviat molt en aquest temps.

Creu que aconseguiran un estatut propi només per als metges?

— És molt difícil. Hem creat l'Agrupació Professional per a un Estatut Mèdic i Facultatiu (APEMYF) com una eina de pressió davant del ministeri de Sanitat, que treballa en un nou estatut marc per al sector sanitari. Va fer un esborrany molt dolent i molt desfavorable per als interessos dels metges i ens vam unir per aconseguir un estatut mèdic. És una proposta ambiciosa, tenim possibilitats, però és molt difícil. A més, cal valentia política per fer canvis, i aquest document que està treballa el govern espanyol pot quedar en un calaix perfectament.

El sistema sanitari es pot permetre un clima polític en què és difícil arribar a acords?

— En absolut. Ara funciona perquè els professionals tenim molta vocació i prioritzem atendre la ciutadania. Qui salva el sistema són els professionals, però això no és infinit i veig molts dubtes entre les noves generacions. Són joves que han estudiat molts anys, han fet una residència molt dura i que no volen treballar com es treballa ara mateix. Si a un pacient se li ha de dedicar mitja hora, ho hauríem de poder fer, però ara el sistema els obliga a visitar els pacients en cinc minuts. I a sobre amb la pressió de ser resolutius, que el pacient no torni, que no demani gaires proves, que no el visitin altres especialistes i que l'atenció es faci amb la mínima despesa farmacèutica possible. És una situació dramàtica; necessitem 300 professionals més només a la primària.

Salut li dirà que aquest any s'han cobert la gran majoria de places de medicina familiar i comunitària.

— Haurem de veure quantes renúncies hi haurà en els pròxims mesos. I, dels que acabin la residència, veurem quants es quedaran a treballar aquí a Catalunya. És molt fàcil que molts d'ells tornin al seu país o que vagin a un altre territori de l'estat espanyol on les condicions laborals i professionals siguin millors que aquí. L'any 2022, per exemple, de tots els que van fer la residència a un CAP de l'ICS, només es van quedar el 49%. O van marxar de Catalunya o se'n van anar a la privada, perquè la ciutadania cada vegada contracta més pòlisses privades; és molt trist. Estan descapitalitzant la sanitat pública i això acabarà derivant en menys finançament per al sistema i més beneficis per a la sanitat privada.