Descobreixen les neurones que ens diuen quan hem de deixar de menjar

BarcelonaLa sensació és ben coneguda i l'experimentem cada dia: ens posem davant del plat a taula, comencem a menjar i, en un moment donat, ens aturem perquè ens sentim tips. I sovint, com experimentem cada Nadal, saltar-nos aquest senyal de sacietat del cos penalitza, ja que acostuma a comportar digestions feixugues i empatxos poc plaents. Però, com sap el cervell, l'òrgan que regula el comportament, quan l'organisme té prou nutrients i no necessita ingerir més aliments? Sembla que científics de la Universitat de Colúmbia, als Estats Units, han trobat la resposta.

En experiments fets amb ratolins, aquests investigadors han descobert unes neurones ubicades al tronc encefàlic, la regió cerebral més primitiva als vertebrats, que s'encarreguen precisament de dir-li a l'animal quan ha de deixar de menjar.

Aquesta descoberta, que recull la revista Cell, obre la porta a desenvolupar noves teràpies adreçades a tractar l'obesitat, una malaltia metabòlica que pateix una de cada vuit persones al món i que s'associa amb més risc de mort prematura i de desenvolupar altres malalties greus, com el càncer.

Equilibri entre gana i sacietat

La gana és un mecanisme evolutiu gravat al cervell que assegura que els animals (i els humans) obtenen l'energia necessària per sobreviure i per reproduir-se. I tan important és saber quan hem de menjar com quan hem de parar de fer-ho. Aquesta regulació entre apetència i sacietat és crucial per mantenir l'equilibri entre el que mengem i les necessitats d'energia que tenim. Fins ara s'havien estudiat els diversos circuits neuronals implicats en el control de la ingesta d'aliments, i si bé s'havien identificat les neurones que disparaven la sensació de gana, no s'havien trobat quines cèl·lules nervioses eren les encarregades d'aturar la ingesta.

Les noves neurones trobades pels investigadors de Colúmbia formen part del circuit que regula l'alimentació i tenen la capacitat d'integrar tot un seguit d'informacions sensorials –des de la vista i l'olfacte quan l'animal està al davant del menjar fins a les necessitats nutricionals de l'organisme– per regular la quantitat d'aliment que és necessari. Aquestes cèl·lules s'encarreguen d'activar una sèrie de mecanismes per aturar la ingestió.

"Aquestes neurones estan implicades com cap altra cèl·lula en la regulació de la sacietat", afirma en un comunicat de premsa Alexander Nectow, investigador de Colúmbia i coautor del treball. "Mentre que altres neurones al cervell es limiten a sentir el menjar que ens posem a la boca o que omple el budell, o els nutrients que obtenim a partir dels aliments, les que hem descobert –continua aquest científic– són especials perquè són capaces d'integrar totes aquestes informacions i més".

Neurones activades amb llum

Els investigadors van fer servir tècniques de cèl·lula única, que permeten observar una regió del cervell i diferenciar-hi els diversos tipus de cèl·lules que hi ha, que fins ara era complicat de distingir. Va ser així com van descobrir aquest nou tipus de neurona, que té característiques similars a d'altres també implicades en els circuits de regulació de la gana.

Per esbrinar la seva funció, van crear mitjançant enginyeria cel·lular neurones d'aquest tipus que s'activaven i es desactivaven amb llum, i van veure que quan estaven actives els ratolins menjaven menys i que la intensitat de l'activació determinava la rapidesa amb què els animals deixaven de menjar. “No tan sols marquen quan l'animal ha d'aturar la ingesta, sinó que ajuden a fer-ho de manera gradual”, apunten els investigadors.

També van estudiar com altres circuits neuronals que regulen la ingesta d'aliments, així com determinades hormones, afectaven aquestes noves neurones. I van veure que estaven silenciades per una hormona que augmenta l'apetència i, en canvi, que s'activaven per un agonista de GLP-1, un tipus de fàrmacs ara molt populars per tractar la diabetis tipus 2 i també l'obesitat, com ara l'Ozempic.

Tot i que l'estudi s'ha fet en ratolins, el fet que aquestes neurones estiguin ubicades al tronc encefàlic, que és una part del cervell essencialment igual en tots els vertebrats, fa pensar que és probable que els humans també en tinguem. Per als autors del treball, els seus resultats obren la porta a desenvolupar noves teràpies per tractar l'obesitat.