El pla català per 'robar' científics als EUA preveu 45 contractes de llarga durada en tres anys

BarcelonaEl president nord-americà, Donald Trump, sembla decidit a declarar la guerra a la ciència i la resta del món s'ho mira amb preocupació per l'impacte que pot tenir en la salut global, però també com una oportunitat per captar talent investigador per al seu país. Davant d'aquest escenari, el Govern no vol perdre pistonada i ha preparat un pla a mida per captar científics de l'altra banda de l'Atlàntic amb el qual espera atraure fins a 78 investigadors en els pròxims tres anys. Per fer-ho, destinarà 30 milions d'euros a quatre convocatòries de recerca per crear places específiques per a científics que ara mateix treballen als Estats Units. D'aquestes places, 45 seran de llarga durada (algunes indefinides) i 33 tindran una durada de tres anys.

El programa Catalunya Talent Bridge es començarà a desplegar aquest mateix any i tindrà convocatòries anuals fins al 2028, segons ha explicat aquest dimecres la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat. El pressupost, de 30 milions d'euros –anunciat fa setmanes pel president Illa–, servirà per enfortir les convocatòries de recerca ICREA, Pla Serra Húnter, CERCA i Beatriu de Pinós, que fa anys que funcionen dins del sistema de recerca català. De moment, aquest 2025 s'obriran 17 noves places del programa Beatriu de Pinós i del CERCA (11 i 6, respectivament) només per a científics que actualment treballen en centres de recerca i universitats dels Estats Units.

A partir de l'any que ve la previsió del departament és oferir 26 noves places anuals cada any per atreure investigadors que vegin amb bons ulls un canvi d'aires davant el negacionisme científic de l'administració Trump, sigui perquè són catalans i volen tornar a casa, sigui perquè són estrangers que volen reubicar-se en territori català. Per fer-ho, la Generalitat ha augmentat el nombre de places de les convocatòries per treballar a les 12 universitats catalanes, els 42 centres CERCA i tres infraestructures capdavanteres: el Sincrotró Alba, el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació i el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica.

Diferents perfils i incentius a mida

La consellera ha explicat que l'objectiu del pla és incorporar diferents perfils d'investigador, des de persones joves amb gran projecció fins a veterans ja consolidats. Per exemple, la convocatòria Beatriu de Pinós, que va dirigida a investigadors postdoctorals, passarà d'oferir anualment 54 places a oferir-ne 65 fins al 2028. Aquestes ajudes tenen una durada de tres anys i estan pensades per a científics joves. D'altra banda, el Pla Serra Húnter, dirigit a personal docent i investigador amb experiència acadèmica internacional, oferirà 14 places, quan fins ara n'oferia 10. Les places del programa ICREA, per a investigadors d'excel·lència, passen de 20 places anuals a 25, i els centres de recerca CERCA tindran 6 noves places cada any.

En total, el Govern obrirà 26 places noves durant els pròxims tres anys (un total de 78) per a científics dels Estats Units amb què vol "demostrar que Catalunya no és espectadora dels canvis globals, sinó una protagonista activa", segons ha defensat la consellera. El programa també inclourà incentius personalitzats per als investigadors dels EUA que s’hi incorporin. El departament els oferirà "fons de recerca, recursos per a la mobilitat internacional, accés a xarxes de col·laboració, formació i acompanyament" perquè s'integrin bé en el sistema català, si bé no ha aclarit de quina manera ho farà ni la partida econòmica que hi destinarà. En principi, aquest pressupost ha de sortir també dels 30 milions ja anunciats.

"Una oportunitat inesperada"

Durant la presentació del programa, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha explicat que el Catalunya Talent Bridge busca "aprofitar una oportunitat inesperada" arran de les decisions que ha pres en matèria científica l'administració Trump, que des de la seva arribada ha suprimit aportacions econòmiques a projectes dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), ha censurat línies de recerca relacionades amb la perspectiva de gènere i la crisi climàtica i ha retirat subvencions de revistes científiques, que són indispensables per fer avançar el coneixement a tot el món. 

Trump també ha suspès més de 200 subvencions per a investigacions sobre el VIH i la sida, ha retallat el finançament de projectes centrats en la covid-19 i reduirà en uns 400 milions de dòlars les ajudes que fins ara rebia la Universitat de Colúmbia arran de les protestes propalestines al seu campus. A més, el govern estatunidenc ha congelat 2.200 milions de dòlars en fons federals i ha suspès 60 milions en contractes federals a Harvard després que el centre no cedís a la campanya del nou govern per intentar controlar el funcionament de les universitats.

L'impacte científic de la tornada de Trump va més enllà de l'èxode de treballadors, les retallades en recerca i el tancament de revistes. Arreu del món la situació també és de neguit i incertesa pels projectes compartits amb centres estatunidencs i per la informació científica de grans bases de dades dels Estats Units que cada dia utilitzen centenars d'investigadors. Perdre l'accés a aquesta informació canviaria el paradigma de la ciència tal com l'entenem avui en dia.

L'ARA ja es va fer ressò del clam d'investigadors catalans que demanen enfortir les bases de dades europees per assegurar que podran continuar treballant encara que finalment es compleixin els pitjors presagis i no puguin accedir a la informació de centres dels EUA com fins ara. Mentrestant, els governs d'arreu del món es freguen les mans per captar tots aquells científics castigats per les mesures de Trump.