Què se'n farà, del dispensari antituberculós del Raval?

BarcelonaL'agra polèmica que va enfrontar l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau i el Macba per la ubicació de l'ampliació del museu fa anys que és història. Ja han començat les obres tant de l'ampliació del museu al convent dels Àngels com del nou CAP Raval Nord a la capella de la Misericòrdia, inicialment cedida al Macba. En canvi, no s'han resolt del tot els futurs usos de l'actual CAP Lluís Sayé, ubicat a l'antic dispensari antituberculós dissenyat per Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, tots ells els fundadors del GATCPAC. En un primer moment es va pensar a donar-li usos culturals vinculats al mateix Macba.

Ara com ara està previst que la construcció del nou CAP Raval Nord estigui enllestida el 2026, així que cada vegada falta menys per haver de decidir quin ús es donarà al dispensari. Malgrat tot, s'estan produint avenços: segons ha pogut saber l'ARA, l'edifici continuarà vinculat a Salut. Fonts del Consorci Sanitari de Barcelona, al qual està adscrit l'edifici, afirmen que l'edifici continuarà tenint "usos sanitaris", encara que no siguin assistencials, i que estan treballant en un nou pla d'usos que caldrà aprovar. "La previsió és que l'activitat assistencial que actualment es realitza en aquest immoble es traslladi al nou edifici situat a la capella de la Misericòrdia a principis de 2027 —expliquen les mateixes fonts—. Actualment, el Departament de Salut contempla que l'equipament situat al passatge de Sant Bernat continuï tenint usos sanitaris, tot i que el pla funcional que en determini exactament els futurs usos encara està en elaboració".

Dos fotògrafs compromesos amb el futur de l'edifici

El dispensari és un dels edificis més emblemàtics del racionalisme a Catalunya, i està catalogat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN). La disputa entre l'Ajuntament de Barcelona, el Macba i el departament de Salut per la ubicació del CAP Raval Nord va treure a la llum les queixes dels metges i els usuaris per les mancances del dispensari que havien de suportar cada dia, com unes portes massa estretes per les quals no passa una cadira de rodes. Com que el dispensari és un edifici catalogat, no s'hi poden portar a terme segons quines obres per posar-lo al dia. L'estructura de l'edifici és metàl·lica, els tancaments estan fets amb fusteries de ferro i murs de pavès, i la coberta és de fibrociment. Són uns materials aleshores experimentals que no han tingut un envelliment massa bo i que en alguns casos són difícils de substituir. Així que posar l'edifici al dia pot implicar, si no es fa amb cura, alterar-ne la imatge.

Però tot això té un efecte reparador: el fet que el dispensari sigui el protagonista de l'exposició dels fotògrafs Jorge Ribalta i Gregori Civera a la galeria Àngels Barcelona (carrer del Pintor Fortuny, 27, en cartell fins al 24 de maig), titulada Febre de la matèria. Aproximacions al dispensari antituberculós del Raval, Barcelona. "Volem que l'exposició serveixi com a espai per al debat públic sobre el futur de l'edifici –diu Ribalta–. Em semblava pervers crear aquesta oposició entre dos serveis públics, com si cultura i salut haguessin de competir. Em va semblar fins i tot demagògic que un govern d’esquerres instrumentalitzés el museu per anar en contra d’un CAP. Això va totalment contra el que hauria de ser una política cultural d’esquerres". El dispensari és molt fràgil, molt delicat –continua Ribalta–. Si se li treu un ús quotidià, es convertirà en una ruïna molt ràpidament. Donar un ús cultural a un edifici com aquest em sembla absurd. La meva posició és defensar que l’ús patrimonial d’aquest edifici, en un barri de rendes baixes com el Raval, passa justament per preservar-lo com a edifici d’ús sanitari". Per això, han organitzat una taula rodona el 15 de maig a la mateixa galeria moderada per la presidenta de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Sandra Bestraten.

La claredat del dispensari

Jorge Ribalta i Gregori Civera són amics des de fa anys, i Civera va ser un dels fotògrafs seleccionats per Ribalta per a l'exposició sobre Barcelona emmarcada dins el Pla de Barris que es va poder veure al Macba fins al gener, Una ciutat desconeguda sota la boira. Noves imatges de la Barcelona dels barris. Civera va fotografiar el dispensari per primera vegada el 1993, acabat de graduar, per a una monografia per a l'arquitecte Antonio Pizza, i també va fer el seguiment de la construcció del Macba, que va començar dos anys després. I va tornar a fotografiar el dispensari l'any passat, amb motiu del canvi d'ús de l'edifici. Pel que fa a Ribalta, va retratar el dispensari durant unes obres de manteniment que s'hi van fer el 2016, però no en va fer les còpies. Quan va saber que Civera havia tornat a l'edifici, li va proposar fer dialogar els seus treballs. Tots dos treballen amb fotografia analògica. I per a tots dos, retrospectivament, el dispensari és "l'inici d’un llarg procés de reforma del Raval que serà determinant sobretot a partir dels anys 1980, l'impuls regenerador o curatiu del qual encara persisteix avui dia". Així mateix, consideren la reforma de l’entorn de la plaça dels Àngels, iniciada a finals de 2024 i que s’allargarà fins al 2027, com una continuació i la culminació de l'eix "Del Liceu al Seminari”.

Un tret comú en les imatges de tots dos, encara que les de Ribalta són en blanc i negre i les de Civera en color, és l'interès per les àmplies finestres del dispensari, com una mostra de l'afany higienista del projecte. "La higiene, la ventilació, tots els temes relatius a la llum i la ventilació, són fonamentals en aquest edifici i també defineixen molt el programa de l’arquitectura moderna", apunta Civera. També comparteixen la "manca d'idealització" de la imatge de l'edifici, com diu Ribalta, en un moment de sobreproducció d'imatges, renders i imatges generades per IA.

Una fita de la Barcelona del Pla Macià

L'edifici està format per dos cossos paral·lels orientats d’est a oest i articulats en una disposició en L, tal com detalla un text de Maurici Pla recollit a la web d'arquitectura catalana del COAC. L'entrada està ubicada en un jardí semipúblic que dona accés directe als dos cossos. En el bloc de la banda nord hi ha els consultoris, els laboratoris i els arxius. Al fons del solar hi ha la sala de conferències, i a les plantes superiors la biblioteca. "La disposició de totes les estances, el sistema de circulacions i el tractament de les façanes responen a un seguiment rigorós del programa i de l’àbac solar, al marge de les constriccions de l’emplaçament. Es tracta d’un model d’inserció dels conceptes del racionalisme dins un teixit que no és tingut en compte, i que queda criticat implícitament per l’estricta funcionalitat del mateix edifici", adverteix Pla.

L'origen del dispensari es remunta a l'afany del departament de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat republicana per combatre "les dures condicions sanitàries i socials" derivades del desenvolupament industrial que Barcelona havia començat a experimentar al començament del segle XIX i que havia provocat un "progressiu augment dels casos de tuberculosi". Sert, Subirana i Torres Clavé, els fundadors del GATCPAC, van rebre l'encàrrec el 1934, i les obres es van acabar el 1938. La raó per la qual l'edifici es va ubicar al Raval és que un dels objectius del Pla Macià era "higienitzar esponjant els interiors d'illa més degradats i densificats per la industrialització, que s'havia iniciat a dins de les muralles", com diu l'arquitecte i investigador Xavier Llobet a la mateixa web.

D'altra banda, abans que Ribalta i Civera, un altre artista, Domenec, va abordar l'impacte higienista que va tenir el dispensari en un treball evocador de la mort del poeta Joan Salvat-Papasseit de tuberculosi l'any 1924, titulat Interrupcions. 10 anys, 1.340 metres. L'obra consisteix en una taula damunt la qual hi ha dues maquetes de fusta: la de la casa del carrer d’Argenteria on va morir Salvat-Papasseit i la del dispensari. La distància entre elles, que Domenec qualifica de "fissura", està carregada de sentit: "Aquesta fissura de 10 anys entre la mort del poeta i l’inici de l’hospital esdevé una metàfora tràgica de la distància entre els desitjos i somnis i la possibilitat, sempre precària, de portar-los a la pràctica", afirma l'artista.