Rock i crits de "Visca Palestina!" amb Idles al Primavera Sound

BarcelonaEl relat artístic del Primavera Sound 2025 s'ha construït a partir de tres caps de cartell, un per dia: la britànica Charli XCX i les nord-americanes Sabrina Carpenter i Chappell Roan, totes tres amb l'estatus d'estrella que atorga haver estat convidades a la gala del Met. La proposta ha rebut el suport del públic, que ha exhaurit entrades i abonaments. És a dir, pel recinte del Parc del Fòrum passaran unes 70.000 persones cadascuna de les tres jornades del festival.

Tanmateix, el Primavera Sound ofereix bastants més reclams artístics, com els incendiaris Idles, responsables d'un dels grans concerts del festival; o com, en les primeres hores de la tarda, la cantautora de Virgínia Kate Bollinger, que va ser l'encarregada d'obrir dijous un dels dos escenaris principals, el que patrocina el neobanc Revolut, una entitat financera britànica que fa dos mesos va ser multada amb 3,5 milions d'euros pel Banc de Lituània per no ser prou curosa en la prevenció del blanqueig de capitals. L’any passat el mateix escenari el patrocinava un altre banc, el Santander. Bollinger, integrada en un quartet, va amorosir la tarda amb pop-folk de tempo tranquil i melodies xiuxiuejades més que cantades, però també amb alguna empenta rítmica celebrada pel públic que a poc a poc apareixia a l’esplanada. La majoria, però, seguien el concert asseguts a la gespa artificial i mirant les enormes pantalles verticals que flanquegen l’escenari.

Just després de Bollinger, a l’altre escenari de la plataforma marina, l’Estrella Damm, la filipinobritànica Beabadoobee va aplegar més públic a cop d’indie rock dels noranta, carisma escènic i una bona colla de hits de distorsió com California i Talk, els dos amb què va engegar l’actuació. Això sí, no amaga la veu sota les guitarres i l’explota com cal en cançons com Take a bit, el tema més popular del repertori, que camina tensionant riffs elèctrics i la sonoritat de la guitarra acústica, d’acord amb el llibre d’estil dels noranta. En temps de posades en escena atapeïdes, Beabadoobee simplement va desplegar una mena de cortines de dutxa gegantines i un petit taronger. I prou.

En una tarda dominada per solistes femenines, la novaiorquesa Cassandra Jenkins, en sintonia amb artistes com Courtney Barnett, va oferir un remarcable encadenat de folk-pop (amb saxo inclòs) a l’Amazon, un escenari situat a la part central del Fòrum que l’associació Stop Concerts ha denunciat al jutjat de guàrdia per “vulneració del dret al descans” dels veïns. Jenkins, que tornava al festival on va actuar el 2022, va fer un dels millors concerts del dia, sobretot a propòsit del disc My light, my destroyer. Remena arrels profundes, les de Neil Young i Joni Mitchell, però amb una convincent sofisticació pop. David Lynch hi estaria d’acord. En aquestes primeres hores de la tarda alguns espectadors també aprofitaven per prendre les primeres cerveses, que mantenen el preu de l’any passat (5 euros), i per relaxar-se en algun dels racons on es programen concerts de petit format que malden per transmetre la sensació d’intimitat exclusiva. Cada racó té un patrocinador diferent: Levi’s, Cupra, Aperol i Estrella Damm. Per exemple, en el de la marca de texans hi va actuar Rigoberta Bandini a quarts de sis de la tarda en un ambient propici a la relaxació. 

La transferència d'energia

Cassandra Jenkins va retenir bona part del públic, però d’altres feien via cap al Revolut per rebre la descàrrega de rock d’Idles. El grup britànic comença a temperar la ràbia en els discos, però la manté en directe, i de quina manera. Encara més quan el cantant, Joe Talbot, va cridar "Palestina lliure!" tan aviat com va engegar el concert amb Colossus. Amb la banda de Bristol ja passa, que els concerts són descàrregues d'adrenalina a dalt de l'escenari i entre el públic, però aquesta vegada va anar més enllà. Idles van aconseguir una transferència d'energia més pròpia d'una actuació en una sala que d'una en un festival. "Això és un regal. Moltes gràcies per l'energia!", va exclamar Talbot al veure el pogo monumental que s'havia format a mig concert. La resposta del grup la van capitanejar els dos guitarristes, Mark Bowen i Lee Kiernan, que van baixar de l'escenari per tocar Benzocaine entre el públic mentre Talbot repetia "Visca Palestina!" i uns espectadors onejaven una bandera palestina.

Charli XCX i el ball sorpresa de Chappell Roan

Charli XCX, la cap de cartell d’aquesta primera jornada, estava programada a la 1.15 h. L'artista britànica ha portat al Primavera Sound el xou Sweat, que ha girat al costat de Troye Sivan exclusivament pels Estats Units. En l'estrena europea, no han canviat pràcticament ni una coma d’un espectacle que té dues ànimes ben diferenciades: la de Sivan, més propera a un pop sensual i eròtic, i la de Charli XCX, molt lligada a la música de club. Mentre una pujava les revolucions del públic, l’altre les temperava. Malgrat que han seguit fidels al seu guió sí que hi ha hagut alguna sorpresa: quan l’anglesa cantava Apple, ha sigut Chappell Roan, cap de cartell de dissabte i que estava en l’àrea de convidats, qui s’ha encarregat de fer el ball viral que acompanya la cançó, un moment molt celebrat pel públic. Tant Sivan com Charli XCX estaven de celebració. El primer feia anys, mentre que la segona ha recordat que aquesta setmana farà un any que va publicar Brat, l’àlbum que l'ha convertit en una icona. La parella només ha cantat plegada dues vegades en tot el concert, a 1999 i Talk talk, els dos duets que han enregistrat fins ara. Charli XCX, per cert, no va autoritzar que els fotògrafs professionals poguessin fer fotografies del concert.