Chappell Roan culmina un Primavera Sound "històric"

Barcelona"Estem orgullosos d'haver fet una edició històrica", ha dit Alfonso Lanza, un dels codirectors del Primavera Sound, a l'Hotel SLS de Sant Adrià de Besòs. En la tradicional roda de premsa de balanç, que es fa just quan comença la tercera jornada del festival al Parc de Fòrum, ha detallat que els assistents totals han arribat als 293.000, uns 25.000 més que l'any passat. Es tracta d'un rècord, si no es té present l'edició de dos caps de setmana del 2022. Eren xifres previsibles atès que fa cinc mesos ja es van exhaurir tant els abonaments com les entrades diàries, gràcies sobretot a la tria de caps de cartell com Charli XCX, Sabrina Carpenter i Chappell Roan.

Precisament Chappell Roan, ha sigut la gran protagonista de dissabte. L'expectació era molt alta, i així ho demostrava la gentada que esperava aquesta diva queer inesperada sorgida de les profunditats del cinturó bíblic dels Estats Units. I amb sintonia estètica: imatge vaquera i molts complements roses, tal com havia demanat l'artista nord-americana a través de les xarxes. Hi ha hagut qui fins i tot qui ha aparegut guarnit amb un inflable d’unicorn rosa o amb una diadema amb un poni rosa, picada d’ullet a Pink Pony Club, un dels èxits més rutilants de la cantant de Missouri.

[Tal com escriu Alejandra Palés] Chappell Roan ha actuat en un escenari que semblava tret d’un llibre de fantasia, una mena de castell en runes amb drac volador inclòs. Vestida de verd i amb la poderosa cabellera al vent, ha fet gala d’una presència escènica captivadora i sorprenent tenint en compte que fa pràcticament dos anys era una desconeguda i que no són tants els concerts de gran format que ha fet fins ara. Roan camina amb força i determinació damunt de l’escenari, la mateixa actitud que té fora d’ell.

Amb una trajectòria d’un únic disc, The rise and fall of a Midwest princess (2023), Roan no ha deixat fora del concert cap de les cançons del seu debut i ha tingut temps d’incloure un nou tema inèdit, Subway, una cançó que es mou en el terreny de la balada, que és quan pot demostrar el seu talent vocal, com ha quedat clar quan ha interpretat la delicada Kaleidoscope. Fora de l’àlbum, ha cantat la incursió en el country The giver. La cantant ha fet line dance i ha tret d’un casc noms d’exparelles de l’audiència (els havia demanat prèviament a través de xarxes socials) per renyar-les “per no fer la feina” al llit. El llaç final del concert ha estat Pink Pony Club, la cançó més corejada de la nit juntament amb la catàrtica King is karma.

Fontaines D.C. i Palestina

"Volem agrair a la ciutat de Barcelona totes les facilitats i la logística per poder fer el festival", ha afegit Lanza, que ha destacat que el festival l'organitza "una empresa independent de Barcelona", tot i que també és organitzada per un fons d'inversió nord-americà. El codirector també ha agraït el comportament del públic, i ha tret pit, amb raó, de la bona gestió dels fluxos entre escenaris. "Estem orgullosos de saber que poden gestionar una quantitat de públic tan gran i que tot flueixi", ha dit. "El nivell d'entrega del públic amb els seus ídols és al·lucinant", ha remarcat.

Aquesta entrega del públic de què parla Lanza va tenir diferents graus d’intensitat en la tercera jornada. Hi havia l’agradable tranquil·litat amb què es va seguir la calma folk-rock de guitarra i violí del nord-americà Christian Lee Hutson a l’escenari Cupra, i la simpatia amb què va acompanyar Kim Deal, la baixista històrica dels Pixies i The Breedrers, al Revolut. Per cert, el concert de Deal, que va incloure hits d’una altra vida com Gigantic, No aloha i Cannonball, es trepitjava amb el de Horsegirl, el trio de Chicago que a l’escenari Trainline reivindicava aquella mateixa cruïlla d’indie-rock i noise-pop de fa més de trenta anys i que està trobant públic jove que no gira l'esquena al so de la guitarra elèctrica.

Entre els espectadors del grup gal·lès Los Campesinos!, al Schwarzkopf, hi havia punys amunt com a resposta al socialisme indie amb nervi d’algunes cançons, sobretot les hereves de la influència Paul Heaton (The Housemartins i The Beautiful South). I Amaia, al Cupra, va rebre el suport i la cridòria d’un públic eminentment local que va premiar la proposta de la cantant navarresa: oferir una part rellevant del repertori amb violí i una generosa secció de vent-metall que no desentonava amb el pop més electrònic de peces com El encuentro.

I a l'escenari Revolt, cap a les nou del vespre, es va produir una curiosa intensitat a dues velocitats. De la meitat cap enrere predominava la gent asseguda sobre la gespa artificial, reservant forces o interès per a Chappell Roan. I la també immensa part del davant l'ocupava el públic que volia viure com cal el concert dels irlandesos Fontaines D.C., que van compartir dos missatges a les pantalles: “Palestina lliure” i “Israel està cometent un genocidi”. També hi havia banderes palestines tant a l'escenari com entre la gent. Musicalment, el grup de Dublín no va estar tan incendiari com en l'actuació al Primavera Sound del 2022. Segurament perquè, per entendre'ns, el disc Romance (2024) els apropa més a Blur que a la visceralitat de postpunk de pub d'etapes anteriors. Tanmateix, Grian Chatten continua explotant el carisma desmanegat, i quan la banda s'hi va posar, va encadenar un tram final resolt amb una encomiable energia que va convertir tot plegat en un concert festivaler impecable.

Més públic internacional que mai

Pel que fa a la distribució del públic, les tres jornades centrals al recinte del Fòrum han acollit 213.000 assistents: 71.000 cada dia (dijous, divendres i dissabte). I els concerts de l'anomenada Primavera a la Ciutat, 80.000 assistents: 30.000 a la jornada gratuïta de dimecres al Fòrum, 20.000 a les sales de concerts i 30.000 (previstos) per a la festa electrònica de diumenge al Fòrum. Per primera vegada, la jornada de dijous ha sigut tan multitudinària com la de divendres i la de dissabte. En part perquè la cap de cartell era Charli XCX, però segurament també hi té a veure que el 65% dels assistents és "públic internacional", uns 7 punts més que el 2024. Tal com informa la cap de relacions institucionals del festival, Marta Pallarès, el públic del Primavera Sound ve de 136 països, però assenyala també que el 25% dels assistents són de Barcelona. El país d'on venen més espectadors és el Regne Unit, seguit pels Estats Units i Itàlia.

Negociar un nou conveni amb l'Ajuntament de Barcelona

L'actual conveni entre el Primavera Sound i l'Ajuntament de Barcelona garanteix la celebració del festival al Parc del Fòrum fins l'any que ve. "El contracte és fins al 2026 —confirma Lanza—. Estem en negociacions i les converses avancen per tenir un conveni de tres o quatre anys". Pel que fa a la reforma del front marítim, que comportarà la construcció d'un camp de futbol a la plataforma marítima que acull els escenaris principals del festival, Lanza ha explicat que existeix "el compromís de l'Ajuntament de desenvolupar projectes que siguin compatibles amb el festival". "El Primavera Sound no es podria fer sense la plataforma marítima", ha dit el codirector del festival.