L'últim ball del Sónar a Montjuïc

BarcelonaEl Sónar tanca l'edició del 2025 amb xifres d'assistència molt semblants a les de l'any passat: 52.500 al Sónar de Dia (1.500 menys que el 2024) i 66.500 al Sónar de Nit (500 més); és a dir, un total de 119.000 assistents, 1.000 menys que l'any passat. Tanmateix, les dades facilitades pel festival inclouen també els 42.000 assistents a l'OffSónar i a la resta d'activitats de la Sónar Week als diferents espais de la ciutat. Això dona una xifra total de 161.000 visitants (7.000 més que el 2024).

Tot plegat en l'última edició del festival a Montjuïc. El Sónar no s'ha refugiat mai en la nostàlgia. Seria absurd en un esdeveniment que va néixer per impulsar "músiques avançades". Tanmateix, seria comprensible mostrar-ne una mica, atès que aquest dissabte es tancava una etapa. I no una qualsevol, sinó la més reeixida d'aquesta història que va començar el 1994 al CCCB i a la Sala Apolo. Quan el 2013, el festival va traslladar l'activitat diürna al recinte firal de Montjuïc, va fer un salt d'escala qualitatiu i quantitatiu. Ara la reforma de Fira Barcelona obliga el Sónar a marxar d'un lloc que ha deixat moltíssimes imatges icòniques i on també s'ha desenvolupat el Sónar+D en comunió amb els concerts. L'any que ve, els dies 18, 19 i 20 de juny, començarà un nou Sónar, amb tota l'activitat concentrada al recinte firal Gran Via 2, a l'Hospitalet de Llobregat. Segurament hi haurà millores logístiques, i la direcció del festival sabrà trobar la manera de personalitzar un espai immens que ofereix moltes possibilitats, a més d'accessibilitat. "Serà amb una proposta radicalment nova que integrarà tots els xous i activitats de Sónar de Dia, Sónar de Nit i Sónar+D", asseguren fonts del festival.

Malauradament, l'últim ball diürn a Montjuïc ha sigut agredolç arran de les cancel·lacions d'alguns artistes (inclosa Samantha Hudson a última hora) disconformes amb els vincles amb Israel de KKR, el fons que va adquirir el Sónar (i altres festivals) l'octubre del 2024. El mateix festival i els artistes que sí que hi han actuat han condemnat "el genocidi sobre el poble palestí", i en molts concerts hi han aparegut banderes palestines i missatges de suport a Palestina. Per exemple, en el de Mushkaa, que ha tancat l'actuació d'aquest dissabte al SonarVillage mostrant el missatge: "Fora KKR de la nostra cultura. Palestina lliure".

Un dissabte en què el festival competia amb el primer dels dos concerts de Billie Eilish al Palau Sant Jordi, Mushkaa (nom artístic d'Irma Farelo) ha disposat d'una hora per anar per feina. "Serà un bolo bastant ràpid, only hits", ha advertit abans que el teclat introduís “la cançó més romàntica” del repertori, Mimenina. La sonoritat no ha fet justícia a l’arranjament salser, i la veu de Mushkaa tampoc se n'ha sortit, ni en aquesta cançó ni, cap al final de concert, a Sembla mentida. La cantant de Vilassar de Mar, que divendres va actuar al Cabró Rock de Vic, es presenta amb una banda gran, amb guitarra, baix, percussió, trompeta, saxo, teclat (i acordió) i una corista, i una escenografia amb la xarxa d’una porteria de futbol amb un forat amb forma de cor. Tanmateix, el concert flueix millor com menys ambició rítmica hi ha, perquè hi ha patrons llatins que demanen més consistència. En canvi, ara mateix, Mushkaa funciona prou bé quan ho fia tot al carisma i posa en joc ritmes més senzills, com a Vaya liada o Bona vida, en què va tenir la col·laboració en directe de 31 FAM i Flashy Ice Cream. El format de banda no li escau tant, o no el té tant per la mà, i malmet la potència generacional del material del disc SexySensible. En el concert va haver-hi altres col·laboracions, com la de seva germana Greta. O la cúmbia que va compartir in absentia amb Guillem Gisbert (la veu del qual va sonar enllaunada). "Gràcies per donar suport als artistes locals", va dir reconeixent una feina que ha sigut constant en la història del Sónar.

Abans de Mushkaa, al SonarHall hi ha hagut la interessant actuació de la càntabra Amanda Nur, que proposa un viatge al misticisme d'Hildegarda de Bingen des de l’electrònica (i també amb piano de cua). De fet, ella ve de l’àmbit clàssic i tot just ara comença aquest camí, que de moment ja té un disc, Neu Om. El mateix escenari ha estat després pres pel duo Paranoid London a còpia de tecnohouse, probablement més entretingut de matinada.

L'hedonisme nocturn

La nit de divendres a dissabte l'activitat del Sónar es va traslladar a Gran Via 2, on es va multiplicar l'hedonisme que també presideix l'oferta diürna. Una de les grans protagonistes al SonarClub va ser Peggy Gou, la sud-coreana resident a Berlín que ha esdevingut una de les estrelles de l'electrònica actual. Amb un menú de house i disco, ingredients de qualitat contrastada, va fer exactament allò que segurament reclamava el públic: lligar material pensat per fer ballar. En el mateix escenari, el britànic Kieran Hebden, més conegut com a Four Tet, va exhibir una vegada més l'habilitat per incitar al ball amb eines sovint poc previsibles, passant de l'UK garage al tecno i al jazz. En altres espais de la fira, com el SonarPub, el nord-irlandès Max, doctorat en biologia computacional, va tenir problemes tècnics que van impedir que mostrés com cal el projecte Lattice 3D/AV. El component hedonista va ser fonamental també en la sessió dels berlinesos Modeselektor al SonarCar i el xou inclement dels nord-irlandesos Bicep, que tornaven al festival per presentar Chrome al SonarClub.