El sexisme a les cançons ha augmentat de manera exponencial en l'última dècada

BarcelonaLes lletres de les cançons, tant en anglès com en castellà, són cada vegada més sexistes, sobretot en l'ús de paraules relacionades amb la possessió i el control del cos femení per part dels homes. Aquesta és una de les conclusions d'una investigació liderada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que ha analitzat les lletres de més de 2.000 cançons del període comprès entre 1960 i 2022. Segons l'estudi, que s'ha fet amb eines d'intel·ligència artificial, un 51% de les cançons tenen lletres amb expressions sexistes. A partir del 2015 l'increment és exponencial. De fet, si s'analitzen les cançons de l'última dècada, un 77% de les cançons més escoltades tenen lletres sexistes.

"Aquest increment s'ha produït de manera simultània a l'aparició de les plataformes d'estríming", assenyala l'informe. De les cançons analitzades amb lletres sexistes, un 60% són en castellà i un 38% en anglès. L'estudi destaca que s'utilitzen moltes paraules com dale, menea, poompoom, dime..., que es fan servir de manera imperativa, en el sentit que l'home ordena a la dona que es mogui d'una certa manera. "Els resultats són impactants, ja que evidencien que, tot i que hi ha hagut avenços en la igualtat i la lluita feminista, les lletres de moltes cançons continuen perpetuant estereotips nocius. Però, sobretot, penso que aquest és un estudi que demostra que la intel·ligència artificial pot ser una gran eina per analitzar una gran quantitat de dades de forma rigorosa, i pot ser clau per continuar investigant i abordant aquesta problemàtica i d'altres de similars en el futur", destaca Laura Casanovas-Buliart, l'autora de l'estudi, que s'ha publicat a la revista Cogent Arts & Humanities i ha estat supervisat per Carlos Castillo, director del grup Web Science and Social Computing (WSSC) del Departament d'Enginyeria de la UPF.

L'efecte de les plataformes

L’estudi recorda que la societat espanyola encara no s’ha desprès dels estereotips tradicionals de gènere ni de la xacra de la violència masclista, malgrat el moviment feminista i les polítiques d'igualtat. Més enllà de l'herència masclista, l'estudi assenyala una altra possible causa del sexisme: la creixent substitució de la ràdio per les plataformes d'estríming com a principal canal de consum de música. "En aquestes plataformes no hi ha els criteris de filtre o selecció aplicats pels responsables dels espais musicals de la ràdio", destaca l'estudi. En canvi, tot allò que es prioritza està relacionat amb la popularitat, cosa que pot tenir efectes contraproduents, perquè l'algorisme de les plataformes col·loca aquest tipus de cançons més amunt a les seves llistes. Segons la investigació, això genera un “bucle de retroalimentació”.

Carlos Castillo (ICREA i UPF) conclou: “Igual que demanem a les plataformes de mitjans socials que redueixin la visibilitat del contingut radical o xenòfob, podríem demanar a les plataformes d'estríming que no donin tanta visibilitat a cançons que promouen comportaments masclistes”.