'Un menú tancat': Masculinitats que no saben plorar
Jordi Casanovas construeix una hàbil comèdia a La Villarroel amb una bona direcció de Llàtzer Garcia

- Direcció: Llàtzer Garcia
- Intèrprets: Joan Arqué, Roger Coma, Òscar Muñoz
- La Villarroel. Fins al 29 de juny
Tot i que, ara com ara, la majoria dels diaris incorporen ostentoses guies gastronòmiques de suposats experts per a gurmets afamats i esnobs adinerats, no crec que hi hagi cap oferta com la que prepara un xef estrellat a la sala Villarroel per als seus amics.
L’Oriol (Joan Arqué) prepara un menú de tres passos que, tot defugint el plaer que pot proporcionar la bona cuina, pretén colpir l’Eduard (Roger Coma) i el Mateu (Òscar Muñoz). Vol remoure’ls fins a plorar. I és que la nova proposta de Jordi Casanovas ens parla de la masculinitat més atàvica, però força vigent en generacions dels anys 80 i 90. És aquella masculinitat que recorda puerilment i nom per nom l'alienació del Barça guanyador de no sé quina copa (ni m'importa), que entén la vida com una competició contra el món i que es mira totes les dones com obscurs objectes de desig, però que no és capaç d'abraçar un amic que travessa un moment de gran dolor i dir-li que l’estima o de plorar al sepeli de la mare.
Són tres amics, tres perfils perduts en el laberint de les emocions reprimides. La manca d'afinitat amb el pare de l’Oriol, la por d'equivocar-se i la fragilitat del Mateu o l’estultícia del masclista Eduard —incapaç d’emocionar-se veient Jauría (l’obra de Casanovas sobre la Manada). Però en aquest menú teatral el plat més elaborat és la comèdia, i aquí destaca l'habilitat de Casanovas en el gag i en mantenir l'atenció amb girs inesperats. Ho ha entès molt bé Llàtzer Garcia a l’hora de dirigir. No renuncia a la justa exageració que arrossega el riure, modula els moments teòricament més dramàtics i l’encerta plenament en el moviment al voltant de la magnífica cuina professional que presideix l’espai escènic (José Novoa).
Roger Coma és l’August de la comèdia, molt ben flanquejat per un Joan Arqué que en això de fer de pallasso blanc hi té molta experiència (Rúmia) i el bon contra August d’Òscar Muñoz. A la fi, doncs, humor de casa de fondes sense elaboracions gastronòmiques, perquè una truita de patates és una truita de patates (amb ceba o no). Que els aprofiti.