"Tinc un psicòpata a casa"

BarcelonaExplica que, “des de la negació”, va llegir el primer paràgraf de la notícia de l'ARA sobre un jove que estafava emocionalment dones joves que coneixia a través d'aplicacions de cites. En una segona lectura ja no tenia cap dubte que la descripció física, la manera de fer i els detalls que s'explicaven encaixaven amb aquell home que des de feia mesos considerava la seva parella i amb el qual compartia casa seva. De fet, mentre llegeix la web que li ensenya una amiga, ell està tranquil·lament al domicili, així que la gran preocupació és com fer-lo fora sense enfrontar-s'hi. “Tinc un psicòpata a casa i no el vull tornar a veure”, afirmava llavors en conversa amb l'ARA. Hores després, aprofitant que ell havia sortit per anar a “reunions”, va canviar el pany de la porta i el va bloquejar al telèfon. Durant un parell de nits va dormir a casa d'amics, sempre amb una certa por que reaparegués. Ara que han passat uns quants mesos, la dona, ja més calmada, i sense por que la reconegui, accepta que es faci pública la seva història, sempre amb l'afany de poder ajudar altres dones.

Als seus amics no els havia agradat mai aquell noi, que es presentava com un cirurgià hispanocubà i que treballava en “missions” que el feien estar durant setmanes fora de la ciutat i sense opció de comunicar-s'hi per telèfon. Però ella sempre va pensar que les amistats la sobreprotegien massa. Fins que les amigues li van plantar la notícia de l'ARA que havien trobat buscant informació per internet del jove davant de les sospites. “Llegint allò vaig veure que era tant ell, em van quadrar tantes coses! Perquè en el fons jo també havia vist actituds estranyes i l'havia enganxat amb alguna mentida”, explica, i subratlla que tant ella com les altres dones van mantenir relacions "sobre la base del consentiment viciat", és a dir, enganyades.

El gran engany, però, no el podia sospitar: el Jon L.L. amb el qual vivia a casa seva, no era res del que ell deia ser, perquè ni és metge ni té cap relació amb la diplomàcia cubana ni tampoc té cap missió humanitària per salvar la vida de civils innocents en guerres llunyanes, com li agrada explicar. En realitat, aquest jove, nascut a Gernika el 1992, fa gairebé una dècada que no se li coneix cap altra activitat que la mentida a través d'una identitat falsa i que salta de casa en casa de dones, amb les quals manté relacions sexoafectives. Des del principi promet amor etern, demana matrimoni, tenir fills, conèixer els pares de la dona. “Entra a la teva vida fins a la cuina; ho vol saber tot, vol conèixer tothom, però mai explica res de la seva vida”, descriuen les dones. Coneguts de la infància el recorden com a violent, sempre buscant brega entre els homes, fins al punt que en molts locals se li prohibeix l'entrada.

Menys seguidors

Des que l'ARA va publicar el 10 de febrer i el 16 de març articles sobre aquest estafador emocional, una desena de dones de diferents parts de l'Estat s'han avingut a explicar les seves experiències de manera anònima. Són dones en la trentena que, quan han descobert la veritat, s'han capbussat a les xarxes buscant respostes i, tot i que els agradaria encarar-se amb el “depredador en sèrie” que és, eviten posar-s'hi en contacte. Ara bé, volen desemmascarar-lo i passen de la ràbia a l'acció. De fet, en aquests tres mesos d'articles, el compte d'Instagram de l'home ha perdut més de 300 seguidors i se n'han fet ressons altres mitjans de comunicació. “Segur que moltes són víctimes que s'han adonat de qui és”, coincideixen les testimonis.

L'aparició d'aquestes dones també ha servit per omplir buits i constatar que, quan el fan fora d'una casa perquè la dona diu prou als seus canvis d'actitud i comportaments agressius, ell corre al domicili d'altres víctimes o es refugia amb la família a Gernika. “De fet, ens coneixem totes perquè ell parla de moltes dones, però diu que són amigues”, relaten. També s'ha comprovat com ha fet regals que li havien proporcionat altres dones pensant-se que era per a la germana, la mare o una amiga de la infància. “Estic convençuda que l'excita sexualment donar-nos objectes d'altres dones, jugar a parlar de nosaltres amb les altres perquè és una manera de control”, diu una de les víctimes. Amb l'episodi tancat admeten que, en part, la publicació de les seves experiències ha estat terapèutic i catàrtic: "Ens ha fet sentir que pertanyem a un grup, ens ha tret la culpa, i ens ha fet agafar forces perquè la vida ha de continuar".