Infància

La consellera de Dret Socials: "No tinc constància que la DGAIA obrís un expedient per la xarxa de pederàstia"

Martínez Bravo admet que va conèixer "recentment" el cas de la menor sota protecció explotada sexualment

La consellera Mònica Martínez Bravo, al seu despatx de la conselleria, a la zona del Fòrum de Barcelona.
4 min

BarcelonaLa titular de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha assegurat que en el traspàs de cartera que li va fa l'equip de Carles Campuzno no se la va informar sobre el cas de la nena de 12 anys sota protecció de l'administració que durant mesos va ser explotada sexualment per una xarxa de pederastes a Barcelona. En una entrevista a TV3, la consellera ha indicat que tampoc no té cap constància que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) obrís un expedient al conèixer el cas de violacions reiterades contra aquesta menor, tot i que tampoc ha volgut descartar la possibilitat que s'obrís i no l'hi traslladessin quan van fer el relleu, l'agost de l'any passat.

Martínez Bravo ha evitat concretar quan va assabentar-se que una menor acollida al sistema de protecció havia estat víctima d'una xarxa de pederàstia entre el 2020 i 2021, i s'ha limitat a apuntar que n'ha tingut coneixement "recentment, en el desenvolupament del cas". Sense entrar en cap crítica als seus antecessors, ha justificat que en el traspàs d'una cartera tan complexa i grossa com la de les competències de la conselleria no es fan consideracions "d'expedients individuals". Tampoc ha revelat què ha fet la DGAIA des que els Mossos d'Esquadra van desarticular la xarxa, argumentant que el cas està judicialitzat, a l'espera que l'any vinent els detinguts siguin jutjats.

Fonts de l’anterior conselleria admeten que entre consellers es fa un “traspàs polític” i no de dossiers particulars i, per insistir en aquesta normalitat, assenyalen que, en el relleu que els va fer la consellera Violant Cervera, el 2022, tampoc no en van rebre cap detall perquè el cas ja estava judicialitzat. La menor va entrar al sistema de protecció de la DGAIA al maig del 2021 i la xarxa de pederàstia es va desarticular al novembre del mateix any. Fonts coneixedores del cas expliquen que educadors de la casa d’infants on vivia la nena van detectar comportaments estranys i que, al revisar-li els missatges del mòbil, van trobar motius per alertar la policia.

Relleu a la direcció

La consellera sí que ha subratllat i defensat la decisió de rellevar al març Isabel Carrasco en la direcció de la DGAIA, tan sols sis mesos després d'haver-la nomenat. Martínez Bravo ha afirmat que es va adonar que Carrasco no s'ajustava al perfil per pilotar la reconstrucció de l'entitat de protecció: "No ens servia la seva política continuista", ha indicat, i seguidament ha justificat el nomenament de Josep Muñoz, amb una trajectòria professional de gestió i que, segons ha dit, té "voluntat i capacitat de transformació".

A banda del cas de la menor explotada, que estava en guarda administrativa, la DGAIA té avui tres fronts oberts que qüestionen la seva gestió: un expedient del síndic de greuges i dues investigacions de l'Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes per presumptes irregularitats financeres. A més, els grups parlamentaris han pactat l'obertura d'una comissió d'investigació, que s'afegeix a l'expedient obert per la mateixa conselleria per aclarir els fets cronològics, identificar els processos que es van seguir i assenyalar els errors del sistema per poder-los corregir.

Transformació serena i profunda

En aquest punt, Martínez Bravo ha reiterat la voluntat d'abordar de manera "serena" la "transformació profunda" de la DGAIA, un organisme del qual ha dit que "fa molts anys" que necessita una reforma per millorar el seu funcionament. Amb tot, ha defensat "la bona feina" que ha fet, alhora que ha afirmat que ha "salvat" moltes criatures de patir violències al dictar ordres de desemparament i separar-les de les seves famílies per protegir-les.

Tot i admetre que la violació d'aquesta nena és un cas "esfereïdor, que dona la dimensió d'una tragèdia", la consellera ha indicat que la violència sexual contra la infància es produeix també entre menors que no estan sota protecció de l'administració i, de fet, ha indicat que el percentatge de casos de violència sexual quan les criatures estan als centres és "mínim".

En la línia que demanen el tercer sector i els col·legis professionals dels educadors i treballadores socials, la consellera ha reafirmat el compromís de la conselleria d'avançar cap a l'equiparació salarial d'aquests professionals d'entitats i empreses privades externalitzades de la DGAIA i altres serveis socials amb les plantilles del sector públic.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha ratificat des de Navarra les declaracions de la consellera sobre la necessitat d'una "transformació profunda" de la DGAIA i ha assegurat que s'arribarà "fins al final". Tot i veure amb bons ulls aquesta transformació, el president ha matisat que això no vol dir que no faci una valoració positiva de la tasca que fan els professionals d'aquest organisme.

En paral·lel, mentre els grups parlamentaris i el Govern han posat la DGAIA en el punt de mira, la CUP també ha anunciat aquest divendres que impulsarà una llei per garantir la protecció de menors d'edat. La diputada de l'esquerra independentista Pilar Castillejo ha afirmat en roda de premsa que "no n'hi ha prou" amb una comissió d'investigació per depurar responsabilitats i ha defensat legislar per "canviar el model". Alhora, ha apuntat a un "entramat econòmic" de diners públics que acaben en mans privades.

stats
OSZAR »