La desigualtat creix a Europa, però cau (de moment) a Espanya

BarcelonaLa desigualtat creix a Europa, però ha caigut en els últims anys a Espanya gràcies a la bona marxa del mercat de treball. Aquesta és la conclusió de la taula rodona organitzada aquest dimecres pel Cercle d'Economia, en la qual han participat el professor de la City University of New York (CUNY) Branko Milanovic, l'economista senior del Banc d'Espanya Laura Hospido, i el subdirector de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea, el think tank de la banca i altres grans empreses espanyoles), José Ignacio Conde.

Milanovic –un dels principals experts mundials en aquest àmbit– ha indicat que la desigualtat al continent europeu anirà a l'alça si es manté el ritme de creixement actual, de manera que, en els pròxims anys, "els països europeus s'assemblaran molt als llatinoamericans". Això es deu a factors interns de redistribució de la riquesa, però també al creixement de les economies asiàtiques.

Sobre aquest fet, Milanovic ha recordat que les capes més pobres de la societat europea no fa gaires anys formaven part del 20% més ric del món. Amb l'auge dels països emergents, especialment la Xina i altres estats del sud-est asiàtic, els pobres europeus han reculat posicions comparats amb els de la resta del món. Aquest empobriment, real i relatiu, de bona part de la població europea té conseqüències polítiques, la principal de les quals és l'ensorrament dels partits moderats i l'èxit d'opcions més extremistes que proposen canvis en el sistema polític i productiu.

L'economista serbi de la CUNY es va donar a conèixer per estudiar el repartiment de la riquesa al món en els últims 40 anys, sobre la qual explicava que, amb la globalització, les classes mitjanes i treballadores dels països avançats (Europa, Amèrica del Nord i altres països com el Japó i Austràlia) han sigut les grans perdedores a causa de la desindustrialització, a la qual es van afegir polítiques de desmantellament de l'estat del benestar i reduccions d'impostos que han beneficiat més les rendes altes que les baixes.

El creixement de l'extremisme polític, doncs, és "un reflex de l'era neoliberal" iniciada a finals dels anys 70 i que va durar fins a la crisi del 2008, de la qual "ara estem pagant els costos", ha opinat Milanovic. A això s'hi afegeix que la bona situació de les economies asiàtiques s'ha produït en estats amb règims polítics "molt diferents" dels de les democràcies occidentals.

Atur i desigualtat a l'Estat

Pel que fa a Espanya, Hospido ha assegurat que la situació és relativament bona en comparació amb el conjunt del planeta, però alhora l'Estat és més desigual que els països del seu entorn, com ara França i Alemanya. L'economista del Banc d'Espanya ha explicat que la desigualtat a Espanya "va molt unida" a la reducció de l'atur i la creació d'ocupació: "Quan puja l'ocupació, baixa la desigualtat", ha dit. Per tant, en aquest àmbit, el fet que el mercat laboral postpandèmia sigui més actiu i l'afiliació de treballadors a la Seguretat Social continuï creixent fins a nivells rècord (juntament amb les millores de sous, sobretot el salari mínim) ha permès a Espanya retallar les diferències entre pobres i rics.

Malgrat això, i la bona notícia que la desigualtat es troba en xifres per sota dels anys previs a la crisi financera del 2008, Hospido ha ressaltat que hi ha una altra variable a tenir en compte, que és el risc de perdre la renda. Aquest indicador, que és "molt important a l'hora de prendre decisions econòmiques" per part de les famílies, mostra la inseguretat dels treballadors a l'hora de tenir uns ingressos estables de cara al futur pròxim. Així, en el cas dels funcionaris, l'índex "amb prou feines fluctua", mentre que en el cas dels joves és "elevadíssim", ja que tenen feines molt més precàries i contractes més curts.

Justament sobre la desigualtat entre generacions, Conde ha indicat que avui a les generacions més joves "no els acompanya ni la política ni l'economia". El pes demogràfic dels joves és inferior al de generacions més grans, per la qual cosa tenen menys possibilitats d'influir en les institucions públiques, però alhora tenen "el repte" de fer que creixi l'economia i, sobretot, la productivitat.

Precisament, el creixement de la productivitat és, a parer de Conde, l'element clau per evitar que la desigualtat entre generacions no creixi encara més, ja que actualment el creixement de l'economia serà inferior en percentatge al que van gaudir als anys 70, 80 i 90 les generacions que llavors eren joves i ara ja són més grans.