Putin i Xi Jinping fan pinya contra Trump i l'OTAN

MoscouVladímir Putin i Xi Jinping fan pinya i planten cara a Donald Trump enmig de la guerra comercial desfermada pel president dels Estats Units. Els líders de Rússia i la Xina s’han trobat a Moscou en una cimera bilateral a la qual el Kremlin ha volgut donar la màxima solemnitat. El president xinès és el convidat més especial que assisteix a les celebracions del 80è aniversari de la victòria de l'exèrcit roig contra els nazis en la Segona Guerra Mundial. 

Precisament el triomf sobre el nazisme els ha servit com a metàfora per als reptes actuals. Dimecres Xi Jinping va publicar un article a Rossískaia Gazeta, el diari del govern rus, on destacava que tots dos països havien derrotat “les forces feixistes arrogants” i que “vuitanta anys després, l'unilateralisme, l'hegemonia i l'assetjament són extremadament perjudicials”, en clara referència als Estats Units. Abans de la reunió ha insistit en la idea i ha assegurat que la Xina i Rússia “treballaran conjuntament per contrarestar-los”.

Putin hi ha afegit que tots dos països estan units contra el "neonazisme", en un intent de fer partícep el president xinès del relat rus que equipara els ucraïnesos amb els nazis. "Juntament amb els nostres amics xinesos, vetllem fermament per la veritat històrica, protegim la memòria dels esdeveniments dels anys de la guerra i contrarestem les manifestacions modernes del neonazisme i el militarisme", ha afirmat el president rus. 

Aquesta menció al “militarisme” és una al·lusió indirecta al Japó, que ha condemnat des del principi la guerra d’Ucraïna. Xi Jinping ho ha reblat dient que “les autoritats japoneses haurien d’aprendre de la seva història i distanciar-se del militarisme”.

Tots dos líders han signat també una declaració conjunta en què denuncien l’expansió de l’OTAN, evitant igualment fer-hi esment directe. “Un dels principals riscos estratègics que cal abordar urgentment és l’expansió altament desestabilitzadora d’aliances militars i coalicions per part d’alguns estats nuclears cap a les fronteres d’altres estats nuclears”, es pot llegir al text, que alhora adverteix sobre l’enviament de míssils a Ucraïna i sobre el projecte d’escut antimíssils nord-americà.

Declaració contra els aranzels

En un altre document també critiquen l’impacte negatiu dels aranzels de Trump. “Les parts criden l’atenció al creixent risc de fragmentació del comerç mundial, a l’augment de mesures discriminatòries i barreres comercials injustes”, subscriuen Xi Jinping i Putin. Segons el líder del Kremlin, enmig d'una "situació geopolítica difícil i d'incertesa global", el vincle entre la Rússia i la Xina és "el factor estabilitzador més important l'àmbit internacional". Així doncs, l’esperança d’alguns cercles nord-americans que l’acostament entre Trump i Putin pogués obrir una escletxa entre Moscou i Pequín queda completament esmicolada.

A banda, tots dos presidents han aprovat diversos acords bilaterals per "aprofundir encara més en les relacions de col·laboració integral i interacció estratègica en la nova era". La Xina és el principal suport econòmic de Rússia des de l’inici de la invasió i per això Putin considera que l’aliança entre tots dos països ha assolit “el nivell més alt de la història”.

Sobre la guerra d’Ucraïna, un i altre s’han mostrat convençuts que per aconseguir una resolució “sostenible” del conflicte, cal “eliminar-ne les causes fonamentals”, l’expressió que fa servir el Kremlin per defensar les seves condicions de màxims per la pau. De retorn, Xi ha aprofitat per subratllar el suport de Rússia a les reclamacions de Pequín sobre Taiwan. "Rússia ha reiterat repetidament que s'adhereix al principi d'una sola Xina”, ha escrit el líder xinès. 

Zelenski respecta la treva

Una de les principals preocupacions de Putin davant l'arribada de nombrosos dirigents mundials a Moscou per la desfilada militar del Dia de la Victòria d'aquest divendres, entre els quals Xi Jinping, era que Volodímir Zelenski aprofités per atacar la ciutat amb drons. Per aquest motiu el president rus va proposar una treva unilateral de tres dies coincidint amb els actes del 9 de maig. Inicialment, el líder ucraïnès l'havia rebutjat i, de fet, no l'ha arribat a acatar públicament, però la realitat és que la passada nit ha estat la primera de la setmana en què Ucraïna no ha llançat drons contra territori rus.

Fonts de les Forces Armades ucraïneses asseguren al mitjà Suspilne que, malgrat que oficialment Kíiv no se suma a l'alto el foc, han rebut ordres de només respondre en cas d'atac rus, igual que durant la treva de Pasqua. Tot i això, ambdós bàndols s'han acusat ja d'haver trencat l’alto el foc reiteradament. Per part d’Ucraïna, el ministre d’Afers Exteriors, Andrii Sibiha, ha notificat 734 violacions de l’exèrcit rus i ha qualificat la iniciativa de “farsa”, mentre que, per part de Rússia, el ministeri de Defensa ha informat de 448 violacions de les tropes ucraïneses.