Europa, entre Putin i Donald Trump, als 80 anys del VE Day
La guerra d'Ucraïna i el rearmament de la UE defineixen l'aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial al continent
LondresUna secció d'honor ucraïnesa va prendre part dilluns passat en la desfilada militar de 1.300 soldats que va recórrer el centre de Londres, i que obria els actes de commemoració al Regne Unit del 80è aniversari del VE Day a Europa (Dia de la Victòria a la Segona Guerra Mundial). A l'avinguda de Whitehall, que connecta la plaça del Parlament amb Trafalgar Square –on es concentren diversos ministeris britànics–, els edificis lluïen la Union Jack (la bandera britànica) i la bandera d'Ucraïna.
Que vuit dècades després de la derrota del règim nazi, amb el sacrifici de milions de vides i l'esforç combinat dels aliats –incloent-hi els soviètics, que avançaven des de l'est–, una petita representació d'onze soldats de l'exèrcit de Volodímir Zelenski –del contingent que s'entrena en territori britànic– hi desfilés, i que onegessin unes poques senyeres blava i groga al llarg del recorregut que completaven els uniformats, s'ha de llegir com l'indicador més punyent de la tensa situació geopolítica que viu el continent.
El VE Day d'aquest dijous parla més del present en guerra que viu Europa, que no pas d'un passat de lluita per la llibertat que, per a molts milions de ciutadans europeus, és només història. L'entorn ha canviat, però. I Europa celebra la victòria sentint-se, al mateix temps, amenaçada per la Rússia de Vladímir Putin i abandonada pel tradicional amic americà, des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Una enquesta de YouGov, difosa dimarts i feta en cinc països europeus (Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i Espanya), indica que entre el 41% i el 55% dels consultats creuen que una tercera guerra mundial és molt probable d'aquí cinc o deu anys. També el 45% dels estatunidencs ho creuen.
Unitat europea i transatlàntica?
Al mateix temps que tenia lloc la desfilada de Londres aquest dilluns, a Wageningen (Països Baixos), on es van celebrar les commemoracions de la victòria i l'alliberament del país de les últimes tropes nazis, el primer ministre polonès, Donald Tusk, va reflexionar davant de l'amfitrió, Dick Schoof, sobre la situació actual arran de la invasió russa d'Ucraïna: "Ja és el tercer any que celebrem l’aniversari de la nostra victòria sobre el Tercer Reich sota l’ombra de l’agressió russa contra Ucraïna. Això ho canvia tot. Davant les amenaces que suposa la Rússia de Putin, hem d’aprofundir la nostra unitat europea i transatlàntica i necessitem una solidaritat genuïna. El temps de la comoditat despreocupada d’Europa ha acabat".
![El primer ministre de Polònia, Donald Tusk (a l'esquerra), i el primer ministre dels Països Baixos, Dick Schoof, arribant als actes finals del Dia de la Victòria, a Amsterdam, aquest dilluns.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4833 3222"%3E%3C/svg%3E)
Aquestes paraules, comprensibles en un context en què Polònia té Rússia a les portes, reflecteixen la realitat d'un país que planeja introduir l'entrenament militar per a tots els homes i que, com a membre de l'OTAN, és un dels socis que més inverteixen en defensa (l'any passat, el 4,1% del PIB). Per consolidar encara més els seus llaços amb l'Europa occidental, Polònia signarà aquest divendres a París, en el mateix moment en què Putin estigui celebrant la seva pròpia desfilada de la victòria a Moscou, un tractat amb França que cobrirà qüestions de defensa i econòmiques.
La trobada entre Tusk i Emmanuel Macron, que ratificarà un acord fruit de llargs anys de negociacions, vol demostrar a Washington que Polònia no només depèn dels EUA, sinó que també té aliats nuclears poderosos a Europa. França segueix una doctrina ambigua sobre l'ús d'armes nuclears per protegir "interessos vitals europeus", i recentment Macron va obrir la porta a posar aquesta força de dissuasió nuclear al servei d’una defensa conjunta europea. Que li ploguessin crítiques, tant des de la dreta com des de l'esquerra, demostra, però, com és de delicat el tema.
Per la seva banda, a finals de març, durant una visita a un submarí nuclear Vanguard, i després de presenciar un exercici de maniobres, el primer ministre britànic, Keir Starmer, va dir a la tripulació: "En el fons del nostre cor, sabíem que arribaria el moment de prendre la iniciativa", en relació amb la vulnerabilitat d'Europa i les tensions a l'OTAN per la demanda de Washington d'augmentar la despesa militar.
El paraigua dels Estats Units ja no es pot garantir. Starmer, com Tusk als Països Baixos fa només tres dies, va dir també: "Molta gent ens insta a triar entre els EUA i Europa", va dir. "Churchill no ho va fer. Attlee no ho va fer. Seria un gran error, al meu entendre, triar ara".
El rol de Trump
La gran diferència, però, és que Donald Trump ja sembla haver triat, i que parlar d'aprofundiment de la "relació transatlàntica" és més un exercici de la voluntat que no pas de la raó. Amèrica primer i, després, Rússia, ha dit Trump; almenys si es té en compte la gran pressió sobre Zelenski –i la molt poca sobre Putin– en les mal anomenades converses de pau, que, a judici dels experts consultats per l'ARA, ni tan sols ho són, i que no han conduït a un alto el foc de trenta dies, com anunciava la Casa Blanca.
Putin s'ha limitat a decretar-ne un, de només setanta-dues hores (els dies 8, 9 i 10 de maig), amb motiu de la celebració russa de la victòria sobre els nazis, que tindrà lloc aquest divendres a Moscou, amb la presència d'una nodrida representació de líders estrangers: entre altres, Xi Jinping, de la Xina; Lula da Silva, del Brasil, i Robert Fico, primer ministre d'Eslovàquia.
La sensació general a Europa és que "els Estats Units ja no són un soci fiable", en paraules de l'exambaixador alemany a Washington, Peter Wittig. No pas per casualitat, un dels molts reptes del tot just nou canceller Friedrich Merz és posar en marxa el pla de rearmament, per al qual va aconseguir, abans de ser investit, posar fi al fre del deute per augmentar la despesa en defensa i infraestructures. Un rearmament que també impulsa la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha assegurat, al seu torn, que "Occident, tal com el coneixíem, ja no existeix".
Vuitanta anys després, passades tres generacions des del final de la Segona Guerra Mundial, Europa es troba en una cruïlla. Les vuit dècades de pau –relativa, si no es té en compte la Guerra Freda i la guerra de l'ex-Iugoslàvia– podrien quedar, per citar Churchill en relació amb el Dia de la Victòria, "en un breu període de joia".
El president de Sèrbia, el nacionalista populista Aleksandar Vucic, ha aterrat aquest dimecres a Moscou, on assistirà divendres a la desfilada amb motiu del Dia de la Victòria, segons ha informat ell mateix a les seves xarxes socials. Vucic participarà en les celebracions del 9 de maig a Rússia i es reunirà amb el president rus, Vladímir Putin, en contra de les advertències de Brussel·les als països candidats a ingressar a la Unió Europea (UE) perquè no trenquin l'aïllament internacional de Putin impulsat arran de la invasió a Ucraïna. Sèrbia negocia des de fa anys la seva entrada a la UE, però no ha alineat plenament la política exterior amb el bloc comunitari. "Després de molts anys, soc novament a Moscou. Estic orgullós de la lluita antifeixista del meu poble serbi i agraït per l'enorme ajuda que vam rebre de l'Exèrcit Roig durant l'alliberament de Sèrbia", ha escrit Vucic a Instagram. El seu vol des de Belgrad fins a Moscou no ha pogut seguir la ruta habitual a causa de la prohibició imposada per Lituània, Letònia i Estònia i ha hagut de sobrevolar Turquia.
