El pla de la UE per deixar d'importar gas rus d'una vegada per totes

Brussel·lesUna de les principals conseqüències de la guerra d'Ucraïna per a la Unió Europea va ser el desacoblament energètic entre el bloc comunitari i Rússia, cosa que va provocar una gran crisi energètica. Tot i la dependència del club europeu del combustible fòssil rus, que permetia tenir accés a molta energia relativament barata –especialment a la indústria alemanya–, Brussel·les i els estats membres van voler tallar en sec la importació de gas del règim de Vladímir Putin i van disminuir-ne de manera substancial la compra.

Ara bé, la mateixa Comissió Europea alerta que la compra de gas natural liquat (GNL) de Rússia, que ha quedat exclòs de les sancions de la UE, ha repuntat durant el 2024 i vol evitar que continuï creixent. D'aquesta manera, i amb la intenció de continuar castigant Moscou i garantir l'accés a energia, Brussel·les ha proposat aquest dimarts reduir de manera coordinada i gradual l'adquisició de gas rus, fins a aconseguir l'absoluta independència energètica respecte al Kremlin.

Concretament, la Comissió Europea pretén prohibir la firma de nous contractes d'importació de gas per gasoducte o GNL a partir d'ara, i posar fi als contractes que estan en vigor a partir de finals d'aquest 2025. Així doncs, Brussel·les estima que a finals del 2027 ja haurà deixat de comprar gas al Kremlin. "Rússia no tornarà a fer xantatge als nostres estats. Els euros no tornaran a omplir el cofre de la guerra", ha assegurat el comissari europeu d'Energia, Dan Jørgensen, que ha criticat que des de l'inici de la guerra la UE s'hagi gastat més diners en comprar combustibles fòssils a Moscou que en ajuda a Ucraïna.

Cal recordar que l'any passat Espanya va ser un dels països que més gas natural liquat van importar de Rússia de tota la Unió Europea, només superat per França. A l'Estat es van importar 2.000 milions d'euros en GNL i l'únic soci del bloc comunitari que en va reduir les importacions va ser Bèlgica, que les va disminuir en un 29% respecte a l'any anterior, segons l'estudi anual LNG tracker.

En cap cas, però, la Comissió Europea tem que acabar amb la importació de gas rus pugui debilitar la seguretat energètica del bloc europeu, sinó al contrari. L'executiu comunitari veu la compra d'energia a Rússia com una amenaça per a la Unió Europea i assegura que ho compensarà amb la compra d'energia a altres socis que considera més fiables i amb la generació de més energia a través de les renovables. De fet, diversos mitjans internacionals apunten que una de les opcions que es planteja Brussel·les per evitar la guerra comercial amb Donald Trump és comprar molt més GNL als Estats Units.

Sigui com sigui, aquesta mesura encara ha de ser negociada pel Consell de la UE –organisme que representa els estats membres– i pel Parlament Europeu. Tanmateix, no és una proposta legislativa que necessiti unanimitat i es pot aprovar per majoria qualificada, cosa que permet esquivar l'oposició d'Hongria i Eslovàquia a endurir més les sancions energètiques contra el règim de Putin.

Amb tot, des del febrer del 2022 fins ara les importacions de tots els tipus de gas rus a la UE s'han reduït substancialment i han passat de suposar un 45% del que consumia el 2021 al 19% el 2024. I aquest 2025 les projeccions de la mateixa Comissió Europea estimen que la taxa baixarà fins al 13%. Pel que fa al petroli, el percentatge del global que adquireix el bloc europeu era del 27% a principis del 2022 i ara és de prop del 3%.