Les 24 hores de silenci de Junts sobre l'opa hostil al Sabadell
Pere Soler va donar explicacions sobre el sentit del seu vot, divendres, en una reunió telemàtica amb Waterloo
BarcelonaLa quarantena reunió del Cercle d'Economia ha marcat la setmana econòmica i política, tant a Barcelona com a Madrid. L'anunci del president espanyol, Pedro Sánchez, de fer una consulta pública sobre l'opa hostil del BBVA al Sabadell va agafar per sorpresa l'auditori barceloní i la proposta va monopolitzar gran part de les converses de la jornada. Però també hi sobrevolava una altra pregunta: Per què Pere Soler, proposat per Junts a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, va avalar, amb la resta de membres de l'organisme, les intencions del BBVA?
"Aquest senyor només tenia una missió i era oposar-se a l'opa", opinava una veu del món econòmic dilluns al sopar del Cercle explicitant el seu desconcert. Una altra destacada representant de les finances barcelonines opinava que la persona que va col·locar Junts no tenia prou coneixement de la discussió de la qual formava part. La desorientació també es va apoderar de la cúpula de Junts dimecres passat quan, després d'una reunió maratoniana de la CNMC –van estar tancats durant nou hores–, s'assabentaven que Pere Soler no havia emès cap vot particular al dictamen sobre l'opa al Sabadell. No és que hi hagués cap consigna –"no és un diputat més", remarca una font coneixedora–, però des de Junts es donava per feta l'oposició a l'operació financera del banc basc.
El titular de El Economista
El Dia del Treballador, 1 de maig, tota la pressió es va dirigir al govern espanyol perquè aturés l'opa al Sabadell, ja que el més probable és que l'assumpte arribi a la seva taula amb la possibilitat d'endurir les condicions de l'operació financera. Es van pronunciar patronals i sindicats, també Sumar i Esquerra, mentre que el president de la Generalitat, Salvador Illa, havia dit dimecres a la nit que defensaria els interessos catalans. Junts per Catalunya va optar pel silenci i per seguir el guió previst el Dia del Treballador –va fer declaracions la diputada Ennatu Domingo, que va ser a la manifestació–, sense referir-se a l'opa.
Ara bé, ben aviat totes les mirades es giren cap a ells. També internament: diverses fonts consultades apunten que en els grups de Whatsapp van començar a bullir crítiques contra la direcció i Pere Soler. "El ridícul ha estat majúscul”, deien, "En un partit seriós algú hauria de dimitir" o "Qui va decidir que fos Soler el nostre representant?". Un dels titulars que més va circular va ser un de El Economista que deia "El canvi de vot del vocal de Junts va facilitar un dictamen de l'opa al BBVA" i diversos afiliats van mostrar el seu desconcert amb la posició de l'exdirector de la Policia a Catalunya durant l'1-O.
Una trobada telemàtica
El vot de Soler, doncs, es va convertir en un problema de relat polític per a Junts, que s'havia mostrat contrari a les intencions del BBVA. És per això que, segons diverses fonts consultades per aquest diari, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va citar Pere Soler en una reunió telemàtica divendres 2 de maig perquè donés explicacions sobre el sentit del seu vot. L'estupefacció hi era per part de Turull, però sobretot per part de l'expresident Carles Puigdemont, segons fonts coneixedores. També hi havia Albert Batet, president del grup al Parlament i interlocutor amb el món econòmic; Josep Rius, portaveu del partit, i Míriam Nogueras, cap de files al Congrés dels Diputats.
Pere Soler va defensar davant de Puigdemont la decisió que va prendre a la CNMC. Tal com va detallar l'ARA, a darrera hora, tenint en compte que els problemes de competència es produïen de forma molt més greu a Catalunya, va introduir condicions sobre el finançament de les pimes catalanes per tal que el dictamen s'obtingués per unanimitat. El posicionament de Soler va ser prioritzar això a fer un vot particular que considerava que no hauria servit tampoc per canviar el posicionament de l'ens. Entre altres coses, es va fixar que el BBVA estaria obligat a mantenir el crèdit a les empreses que tinguessin el 50% del finançament al Sabadell o a la mateixa entitat basca. Una xifra diferent de la resta de l'Estat –el llindar és el 85%– degut a la concentració bancària al Principat davant d'una eventual fusió.
Va ser suficient l'explicació de Pere Soler per a Junts? La cúpula va mantenir el seu desconcert, segons diverses fonts consultades, ja que fossin quins fossin els motius de Soler hi havia consens en una qüestió: la posició de Junts era molt difícil d'explicar. En tot cas, un cop Soler es va desconnectar de la reunió, tampoc es decideix demanar-li la dimissió. El lloc de Soler, en realitat, no està a disposició de Junts: va ser designat per un mandat de sis anys i no respon al criteri del partit, ja que com recorden fonts coneixedores, els membres de la CNMC són "independents".
Puigdemont i Turull
Després de la reunió amb Soler, Junts va decidir trencar el silenci. Va optar per convocar els mitjans per sorpresa el divendres de pont, on Turull va traslladar la pressió al govern espanyol i va defensar que Soler havia aconseguit millores tècniques del dictamen a les quals ara es pot agafar la Moncloa per frenar l'operació financera. Un relat molt diferent del que ja feia hores que circulava. Dissabte va ser el torn de l'expresident Carles Puigdemont a X, després que Esquerra disparés contra Junts per l'opa: va admetre la "discrepància" entre el partit i el conseller de la CNMC, però va sostenir que ambdues posicions són per "defensar els interessos de Catalunya". Alhora també va intentar desviar el focus cap als altres membres de la CNMC, proposats la majoria pel PSOE, un partit que també s'oposa a l'opa.
Reunió de l'executiva
Puigdemont i Turull també van donar explicacions dilluns a la direcció de Junts, que va viure amb estupefacció els fets. Ambdós líders van fer una llarga exposició sobre tota la seqüència i no van desaprofitar l'ocasió per recordar que l'any 2017 el Sabadell va decidir traslladar la seu fora de Catalunya després del referèndum de l'1-O. Segons les fonts consultades, tampoc hi va haver peticions de dimissió a Soler.
Finalment, doncs, Junts ha optat per un equilibri difícil: mantenir la seva posició, contrària a l'opa al Sabadell i, a la vegada, no trencar amb Soler, la via directa que tenen a la CNMC per guanyar influència a Madrid. Una estratègia que fins ara els ha permès posar un peu en organismes clau i decisoris, però que alhora els ha generat un incendi en un assumpte no menor: en l'opa al Sabadell, que rebutja no només el teixit social català sinó també l'empresariat amb qui Junts ha aconseguit recosir les aliances.
