L'increïble viatge dels vells seients del Camp Nou fins a un poble perdut de Sòria

TorellóDe ser testimonis de luxe dels èxits del Dream Team, de la cua de vaca de Romário de Souza a Rafa Alkorta en aquell inoblidable 5-0 al Madrid i de tants altres grans dies i tants altres grans noms de la història del Barça, a acollir acalorades tertúlies de jubilats, reconvertits en bancs. És la història dels 1.700 antics seients del Camp Nou que fa quasi tres dècades van arribar a Langa de Duero, un petit poble de Sòria que com tants altres municipis de l'Espanya rural continua dessagnant-se per la despoblació.

"No em podia imaginar que 27 anys després hi hauria tot aquest boom", reconeix Aurelio Zayas (Langa de Duero, 1953), ja jubilat i una mica tip de l'interès que ha despertat la història en els últims mesos. És el personatge clau del cas.

El 1969 es va traslladar a Aranda de Duero, a mitja horeta, i poc després ja va emigrar a Barcelona, com tants altres fills del poble, buscant un futur. "Vam emigrar moltíssima gent. Al camp ja sobrava molta gent perquè s'anava mecanitzant i aquí t'anaves quedant sol perquè tothom marxava. Era l'única opció que teníem", afirma Zayas. Al seu costat hi ha Constantino de Pablo, exalcalde, i Iván Aparicio, alcalde actual. Aparicio rescata un cens de l'any 1942: els cinc nuclis que formen Langa sumaven 3.399 habitants. Ara són 700. De Pablo ensenya amb nostàlgia el programa de la festa major de l'any 1955, amb anuncis de més de quaranta negocis. Cinc carnisseries i sis botigues de queviures.

Expliquen que l'"auge" del poble va ser pels volts del 1896, gràcies a una gran fàbrica de farina i l'arribada del tren. Ja fa anys que no passa el tren perquè es va desviar la línia. El rètol que indica el camí per carretera cap a Sòria gairebé no es llegeix perquè està mig esborrat. La població de tota la província de Sòria, 90.000 persones, cabria al Camp Nou. Lamenten que Langa, a 175 quilòmetres de Madrid, és molt lluny. Parlen de cases buides, abandonades o directament en ruïnes, i del dolor de veure tants cartells de venda. "Es lloga poca cosa, però hi ha cases per 300 euros", diu De Pablo.

Zayas aparca la nostàlgia i reprèn el relat. Va treballar tres dècades com a cambrer al Marcelino, a Montjuïc, molt a prop del Museu Miró. Un dia de l'any 1998 Jaume Langa, històric fisioterapeuta del Barça, va entrar al bar perquè li havia cridat l'atenció un cartell que hi havia a la porta, amb una imatge del camp del Langa. "Va veure el seu nom i va entrar per demanar on era aquell camp", continua. Després ell li va dir, mig de broma, a un altre client que seria molt bonic fer un Camp Nou en petit a Langa i aquell home li va explicar que els antics seients del Camp Nou estaven guardats just davant del bar, a la piscina que havia acollit les proves de salt dels Jocs Olímpics. Els seients provenien de la remodelació del Camp Nou de l'any 1994. L'última gran reforma abans de l'actual.

El que va néixer com una conversa de bar aviat es va convertir en una oportunitat real, única. Els seients s'havien donat al Museu Miró per fer una exposició que no es va arribar a concretar i havien quedat en standby. Els treballadors i directius del museu eren "com de la família" perquè anaven a dinar gairebé cada dia al Marcelino. La Fundació Miró va acceptar la proposta i va cedir els seients de manera gratuïta. Serien per al camp de futbol i per als carrers del poble, perquè a Langa no hi havia bancs. L'única condició era que s'havien de recollir en un màxim de 24 hores.

"Vam treure 15.400 cargols entre quatre persones"

Zayas es va posar en contacte amb De Pablo i es va llogar un camió per fer el trasllat a Langa, a 550 quilòmetres del Camp Nou. Va costar unes 100.000 pessetes, uns 600 euros. També es van comprar dos tornavisos elèctrics per desmuntar els seients.

"Vam treure 15.400 cargols entre quatre persones", diu. També van carregar un centenar de butaques vermelles d'un teatre català. El camió va arribar el dia 10 de maig del 1998. Les butaques es van instal·lar a la sala de plens i al consultori mèdic. Ja han desaparegut, però els seients blaus segueixen formant part del mobiliari urbà i el paisatge del municipi. Durant un temps es va pensar que venien de l'estadi de Sarrià, antiga llar de l'Espanyol, però no. Alguns estan mig trencats, però segueixen formant part del dia a dia del poble, convertit en un particular museu del Barça a l'aire lliure. Langa de Duero és ple de seients del Camp Nou. Són per tot arreu. Fins i tot, a les façanes de les cases. Fins i tot, al cementiri. "Per si surten els morts, perquè prenguin el sol", diu Zayas somrient.

Quan acaba d'explicar la història s'aixeca d'un dels seus seients, Zayas somriu i es confessa. Ell és del Madrid.