L’abaratiment del gas i la llum redueix la inflació, que frega l’objectiu del BCE

BarcelonaLa inflació ja es troba gairebé als nivells que marca com a objectiu el Banc Central Europeu (BCE), gràcies sobretot a l'abaratiment de la llum i el gas. Així, els preus de béns i serveis de consum van créixer el mes passat un 2,1% en comparació amb l'abril del 2024, una taxa que se situa només una dècima per sobre de l'objectiu del 2% que marca la institució monetària europea, segons dades de l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida per a les famílies) publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Tanmateix, i malgrat la reducció dels preus de l'energia, en general els preus van pujar un 0,6% en relació amb el març a Catalunya, sobretot per l'encariment del vestit i el calçat, els béns i serveis d'oci i cultura, i la restauració i l'hostaleria, un fet habitual en aquestes dates, quan l'arribada del bon temps i la Setmana Santa incrementa el consum dels ciutadans en lleure i vacances. A més, també es registren més arribades de turistes, que també impulsen a l'alça els preus d'aquests productes. A més llarg termini, el fet que els preus dels carburants estiguin a nivells més baixos que fa un any –en bona part causat per la caiguda del preu del petroli– també ha ajudat a rebaixar la inflació.

Pel que fa a l'IPC al conjunt d'Espanya, va tancar l'abril amb un increment anual lleugerament superior al català, del 2,2%, mentre que l'augment mensual també va ser del 0,6%, tal com ja havia avançat l'INE el 29 d'abril.

Amb aquestes dades, doncs, es confirma que l'IPC manté la tendència a la baixa i ja frega els nivells del 2% interanual que el BCE situa com a objectiu per a les economies europees. En concret, a Catalunya el març es va tancar amb una taxa del 2,2%, que a l'abril es va retallar fins al 2,1%, mentre que Espanya segueix un nivell similar. Cal tenir en compte, però, que el setembre i l'octubre passats ja es van registrar xifres per sota del 2%, però els preus van tornar a remuntar durant l'hivern en bona part per l'encariment de l'energia.

Normalització de la inflació

Malgrat això, les taxes actuals fa temps que són molt més baixes que les registrades durant el 2022, quan l'IPC va arribar a créixer fins i tot per sobre del 10% anual alguns mesos de l'estiu fruit de la crisi energètica derivada de la invasió russa d'Ucraïna. Posteriorment, el cost de la vida de les famílies ha anat caient de manera progressiva fins als nivells actuals i ja no ha tornat més a les taxes de fa tres anys.

El BCE té com a únic mandat mantenir els preus de béns i serveis de consum a uns nivells estables a tota la zona euro. Això fa que l'organisme presidit per Christine Lagarde es marqui que els preus creixin de mitjana a llarg termini lleugerament per sota del 2%, amb aquesta xifra com a sostre. El fet que sigui una mitjana a llarg termini fa que el BCE admeti que en alguns moments l'IPC pugui créixer més del 2% i que es pugui compensar amb període d'inflació més baixa en què creixi menys. No obstant això, aquesta taxa és la que s'utilitza com a indicador per veure si els preus es troben estabilitzats als nivells que busquen les autoritats monetàries.

El fet que la inflació s'hagi anat moderant explica que, en paral·lel, el BCE també hagi anat retallant els tipus d'interès, que van pujar amb l'esmentada crisi inflacionària del 2022. Així, igual que la moderació dels preus, la caiguda del preu del diner ha anat donant més oxigen financer a les famílies, sobretot les que tenen crèdits, que van veure com se'ls disparaven els costos dels interessos però ara ja han tornat a nivells més baixos.