La guerra dels aranzels provocada pel president estatunidenc, Donald Trump, està suposant un fre per a l'economia mundial, un fre més acusat en els dos principals contendents de la pugna comercial: els mateixos Estats Units i la Xina, convertida en l'objectiu prioritari del seu atac aranzelari. El darrer informe del Fons Monetari Internacional (FMI) és un nou avís de la inseguretat i inestabilitat que està generant l'agressivitat econòmica de Trump, una política que hi ha senyals que li pot tornar com un bumerang.
Per al món econòmic, la previsibilitat és un element clau a l'hora de gestionar el present i projectar el futur, tant en el terreny de les inversions empresarials com del consum privat. Quan els emprenedors i les famílies se senten insegurs, quan veuen senyals d'inestabilitat, les transaccions de tota mena s'alenteixen. Aquest és l'escenari en què ens estem instal·lant en una realitat econòmica mundial que ja fa dècades que està clarament globalitzada i interconnectada. Com s'està veient, una decisió a Washington –en aquest cas una cascada de decisions– té repercussions immediates a Pequín i arreu. Ho hem experimentat molt gràficament les darreres setmanes amb les borses. En essència, d'això és de què adverteix l'FMI, segons el qual, si no es produeix un canvi de rumb i, per tant, es manté la incertesa, el panorama per a aquest any i el següent serà de desacceleració.
Europa sembla que en part està esquivant la sotragada. I en el cas d'Espanya, gràcies al vent de cua que portava, no l'estaria afectant. De fet, segons l'informe World economic outlook que publica l'FMI trimestralment, l'economia de l'Estat millora en 0,2 punts la previsió feta al gener, fins al 2,5%. Espanya, doncs, es manté un trimestre més com el país més dinàmic de la Unió Europea. Però a ningú se li escapa que el seu dinamisme està massa basat en el sector turístic i en feines de poca qualificació i baixa remuneració. La reconversió cap a una economia de més valor afegit segueix sent una exigència si realment Catalunya i el conjunt de l'Estat volen assegurar-se un creixement sòlid els pròxims anys. Una economia, per exemple, amb feines més qualificades i, per tant, sous més alts. De fet, en el conjunt europeu, el punt d'optimisme de l'FMI es basa en dos factors: un "creixement real dels sous" que està propiciant més consum de les famílies, i la pujada de la despesa pública a Alemanya, l'economia més gran del continent, on recentment s'ha modificat la Constitució per eliminar els límits al dèficit públic. Segons l'FMI, la zona euro creixerà un 0,8% aquest any i un 1,2% el 2026.
En el cas dels EUA, les xifres són més bones, però la projecció és d'estancament: 1,8% per al 2025 (un punt percentual per sota de la taxa de creixement registrada el 2024 i 0,9 punts per sota de l'anterior previsió per al 2025) i 1,7% per al 2026. Pel que fa a la Xina, passaria del 4,6% a l'informe del gener al 4%, i per al 2026, també es quedaria en el 4%. La guerra comercial de Trump és, en definitiva, un mal negoci per a tothom.
