Les claus de la derrota entre llàgrimes del Barça a Lisboa

Enviat especial a Lisboa"Estic molt fotuda. No m'ho crec. Penso que hem de tornar a començar el partit i fer les coses diferents... però el futbol és així. En el fons, penso que això ens servirà per tornar més fortes i fer les coses diferents", lamentava Aitana Bonmatí després que el Barça caigués derrotat a la final de la Champions. "Aquests 90 minuts no defineixen el que ha sigut la nostra temporada. No hem fet un gran partit, però la gent sap que en una final això pot passar. La temporada vinent, aquestes jugadores i jo com a entrenador, ho tornarem a intentar", va afegir el barceloní, sortint al pas dels rumors que podrien posar en dubte la seva continuïtat. Romeu és un dels principals assenyalats de la derrota contra l'Arsenal, però no l'únic. A continuació, tres claus per entendre la decepció blaugrana a Lisboa.

El plantejament inicial de l'Arsenal, millor

El conjunt londinenc no va fer res a la final que no hagués ensenyat al llarg del curs, més enllà de ser esforçadament intens en la pressió i amb les ajudes defensives. Així van aconseguir, sobretot, desactivar la sortida de pilota del Barça i anul·lar el mig del camp blaugrana. Una de les respostes del conjunt català va ser intentar picar l'esquena de l'avançada línia defensiva de les angleses amb passades llargues a l'espai, però no va funcionar. A més a més, l'escollida d'inici per acompanyar Pajor i Graham Hansen a la davantera va ser Pina, que s'havia guanyat la titularitat per mèrits propis –ha sigut la màxima golejadora de la competició (10 gols)–, però a qui el guió del partit durant els primers 45 minuts no va acompanyar. Per pessigar l'esquena de les rivals, Salma és més efectiva. Pina ho és més contra defenses tancades. 

Anul·lant la sortida de pilota de Paredes i Mapi i collant bé el mig del camp –Aitana va ser de les poques que va entrar en acció al primer temps–, l'Arsenal va ser superior durant la primera meitat. De fet, les angleses es van avançar amb un gol anul·lat per fora de joc i Cata va desviar una rematada potent de Maanum des de la frontal. "No hem trobat la superioritat que necessitàvem en el joc i no ens hem pogut instal·lar al camp rival. L'Arsenal ens ha tapat molt bé la passada el gir d'esquerra a dreta [en relació amb la sortida de pilota des de Paredes] i això ha fet que ens costés més trobar Alexia i Graham", va analitzar Romeu. Mariona, per la seva part, s'encarregava de vigilar Patri. "El mig del camp del Barça és el motor. Així que volíem aturar-lo. Era un gran repte per la seva qualitat, intel·ligència i habilitat. Crec que la presa de decisions va ser molt bona. Em va encantar la nostra gestió del joc. Les jugadores han fet una actuació excepcional", va valorar Renée Slegers, la prometedora entrenadora de l'Arsenal.

Les individualitats no funcionen

El futbol és un esport col·lectiu, però a Lisboa el Barça va trobar algunes futbolistes contrastades. Especialment, Graham Hansen o Pajor. L'extrem, sovint decisiva en l'un contra un, no va estar fina ni en el regat, ni en les centrades, ni en les seves diagonals habituals cap a la porteria. Pajor, el fitxatge més car de tota la història del femení i que anhelava guanyar la seva primera final de la Champions, tampoc va ser l'amenaça que el Barça esperava. Catley i, especialment Williamson, decisiva en el tall, van amargar el partit a l'ariet polonesa.

"Volíem més possessió, més control. Ens va costar generar la superioritat que volíem aconseguir. Crec que no vam saber convertir en ocasions clares els espais que vam generar a les bandes. Crec que les centrades podrien haver estat millors. És una cosa que no vam fer del tot bé", va dir Romeu. El mig del camp blaugrana, com ja s'ha esmentat, tampoc va rendir al nivell esperat, especialment per mèrits de l'Arsenal.

Manca de capacitat de reacció

On Slegers va guanyar clarament la partida va ser en la gestió dels canvis. La neerlandesa va donar entrada a Blackstenius i Mead al minut 67 i van ser decisives. La sueca va ser l’autora del gol del triomf i va ser designada com a MVP de la final, mentre que l'anglesa va servir l'assistència. Totes dues van revitalitzar l’Arsenal quan pitjor estava. Les angleses, a més a més, es van avançar en una acció a pilota aturada, un dels punts febles de les blaugranes. "El gol va venir d'una jugada a pilota aturada que no vam defensar bé i elles van saber convertir la seva ocasió. En situacions així, el futbol a vegades et castiga", exposa Aitana. 

En canvi, les substitucions al Barça van ser estèrils i sense cap mena de capacitat de reacció. Romeu no va esgotar ni arriscar amb els canvis: només Salma per Pina (62') i Brugts per Rolfö (78'), que bàsicament eren els dos únics dubtes que hi havia en l’onze inicial, i el relleu obligat d’Engen per Mapi (78'), lesionada. Un cop païda la derrota, servirà al Barça per tornar a aixecar-se com aquest equip que ja ha demostrat sobradament que és capaç de fer-ho.