La gran absent de la final de Lisboa que aprèn català i a qui el Barça vol dedicar el títol

Enviat especial a Lisboa"Se'm fa un nus a l'estómac de pensar que no puc jugar la final de la Champions", explicava Francisca Kika Nazareth en una entrevista al mitjà portuguès Mais Futebol. La jove futbolista del Barça no va poder contenir les llàgrimes en l'entrenament de l'equip a l'estadi José Alvalade, on aquest dissabte (18 h, TV3) disputaran la final contra l'Arsenal. Kika, nascuda a Lisboa i principal promesa del futbol femení portuguès, serà la gran absent. En la seva primera temporada a Barcelona, després que el Barça la fitxés del Benfica per una quantitat pròxima al mig milió d'euros, es va lesionar quan millor estava. Va ser al març, durant el carrusel de clàssics contra el Reial Madrid. Va haver de ser operada d’una ruptura del lligament lateral intern del turmell esquerre. Per a ella es va acabar la temporada.

No és habitual veure Kika plorar. Més aviat al contrari. Tot i que només porta uns quants mesos vestint de blaugrana, ha caigut en gràcia al vestidor i és una de les futbolistes més estimades. En el darrer partit al Johan Cruyff, quan es va celebrar la Lliga F, Alexia va fer partícip de la festa a la portuguesa: "Kika, per desgràcia moltes hem estat en la teva situació. Vull que sàpigues que anirem a casa teva i farem que estiguis orgullosa del teu equip", va dir la capitana. "Si ha caigut tan bé al vestidor és perquè és tal com raja: és autèntica, aporta molta alegria, frescor... A més a més, està en una edat [22 anys] que agrupa moltes companyes, per fer plans semblants i tot plegat", expliquen a l'ARA des de l'expedició blaugrana. A més a més, només arribar al Barça, Kika ja va dir que aprendria català.

Internacional amb Portugal, la davantera somiava amb jugar la seva primera final de la Champions. I a més, fer-ho a Lisboa, la ciutat que la va veure créixer. "M'encanta Barcelona, però no hi ha res com Lisboa. Viuria amb la meva mare, el meu pare i la meva família... soc molt portuguesa. M’agrada quedar-me a casa, menjar la cuina portuguesa, barallar-me amb la meva germana... A Portugal menjava molt a casa, a Barcelona surto més a fora", va explicar Kika en unes declaracions recents en conversa amb la UEFA. La davantera blaugrana és una enamorada de la seva Lisboa natal i del seu país: "Que què enyoro de Portugal? Qualsevol lloc (Cascais, Guincho, la platja...), tot és increïble. També les postes de sol a Portugal... són precioses".

Els seus primers passos al CF Os Torpedos de Lisboa

Tot i que Kika va entrar a jugar al planter del Benfica d'adolescent, els seus primers passos van ser jugant a futbol sala en un humil i petit club de la zona de São Domingos de Benfica. Es tracta del CF Os Torpedos, fundat l'any 1985 per un grup d'amics del barri, entre ells Carlos Alves, que n'és el responsable i atén l'ARA a les seves instal·lacions, en una zona residencial allunyada del bulliciós centre de Lisboa. "És un club pioner en el futbol 5, i va participar en el primer campionat oficial d'aquesta modalitat disputat a Lisboa. Actualment, tenim com a objectiu donar l'oportunitat als nens i nenes de la zona de jugar a futbol sala", explica Alves. La samarreta que va lluir Kika, amb el dorsal 9, està penjada a la sala principal del club. "Representa l'exponent màxim del rendiment esportiu del club i, també, és una referència per a la nostra manera d’entendre el futbol: ser feliç fent allò que t’agrada amb els teus amics".

André Sanches va ser el primer entrenador de Kika, quan la futbolista tenia vuit anys. Era un equip mixt, però ella era l'única nena. "Era una de les més petites i fràgils del grup, però no tenia gens de por de disputar amb intensitat i força cada partit, cada pilota. «Aquest és l’equip de la Kika», vaig arribar a sentir en algun pavelló", recorda Sanches. "La Kika estima el joc, es nota el gaudi i la diversió que sent quan juga. També l’amor que té pels clubs on ha jugat. Os Torpedos, per ser on va començar i on té molts amics, com el Guilherme, en Vasco, en João Paulo i en Carlos; el Benfica, per culpa del seu pare, que la va fer aficionada a aquest club de ben petita, i, naturalment, el Barça". Per al seu primer entrenador, no és casualitat la trajectòria de Kika tot i la seva joventut: "En la Kika es percebia que la seva passió pel futbol la faria destacar". La seva mare, que patia per si li feien mal jugant a futbol, el seu pare i la seva germana segueixen orgullosos la seva progressió. No podrà ser a la final de Lisboa, però segurament en vindran més.