El boom de Gerard Martín des d'un Seat Toledo atrotinat

BarcelonaPer a Hansi Flick, la lesió d'Alejandro Balde és molt més sensible que la de Robert Lewandowski. De cara a la final de Copa d'aquest dissabte a Sevilla contra el Reial Madrid (22 hores, TV3), l'entrenador blaugrana té més efectius i més variants tàctiques per substituir el golejador polonès que per omplir el buit al lateral esquerre. Per al primer inconvenient, pot col·locar Ferran Torres en punta, sorprendre amb Dani Olmo de fals nou i fins i tot fer participar Pau Víctor o Ansu Fati. En canvi, per a la segona necessitat té menys ventall de solucions. Pot donar continuïtat a l'experiment a cama canviada amb Héctor Fort, un dels futbolistes que menys minuts ha tingut aquesta temporada, o bé confiar en Gerard Martín, una aposta personal apareguda gairebé del no-res.

Si Flick és coherent amb les decisions que ha pres durant tota la temporada, serà aquest jove nascut el febrer del 2002 qui se les veurà amb Rodrygo Goes, Brahim Díaz o Lucas Vázquez per la banda. Una empresa exigent i apassionant a parts iguals per a un jove que fa un any tenia objectius molt menors. Sense presència en els plans de Xavi Hernández al primer equip, lluitava per pujar a Segona Divisió amb el Barça B, la missió per la qual havia sigut reclutat l'estiu del 2023. Els seus oponents no eren el Madrid ni l'Inter de Milà, sinó la Ponferradina o el Còrdova, botxí en la final per a l'ascens. Al Nuevo Arcángel va compartir frustració amb Casadó i Pau Víctor, dos companys que avui també aspiren al triplet, i també amb els familiars que el van acompanyar a la graderia. Deu mesos després d'aquella fatídica revetlla de Sant Joan, 22 persones del seu entorn més íntim seran a la Cartuja amb l'esperança de veure'l aixecar la Copa. Carpe Diem.

Formarà part de l'expedició Arnau Martín, germà bessó del Gerard i testimoni privilegiat del que implica veure'l jugant al primer equip del Barça. "Ens el podíem imaginar fent la pretemporada, però de cap manera que fos una opció per ser titular a la final de Copa", admet l'Arnau en conversa amb l'ARA. La realitat ha superat les expectatives a la casa que els dos germans encara comparteixen amb els seus pares a Sant Andreu de la Barca. "No entenc per què a la Wikipedia diu que el Gerard és d'Esplugues. Vam néixer a Barcelona i amb cinc anys o així vam anar cap a Sant Andreu!", assegura Martín, que presumeix de la naturalitat amb què el seu germà ho porta tot plegat: "Sortim amb la gent de sempre, fem els mateixos plans i l'única diferència és que ara l'aturen de tant en tant pel carrer". De moment, la fama no l'obliga a llogar reservats per sopar amb els amics.

"Podria treballar del que volgués si no jugués al Barça"

I és que, a diferència d'altres joves del primer equip com Lamine Yamal, Balde o el mateix Héctor Fort, tots ells amants de la moda i la perruqueria, Gerard Martín s'esforça per passar desapercebut. No llueix tatuatges, no explota la seva imatge més enllà del rectangle de joc i només condueix el cotxe que el club li posa a disposició. "Encara recordo quan anàvem a Igualada a la uni amb el Seat Toledo fet caldo del seu avi!", explica Miguel N.S., amic de la família i excompany acadèmic. L'estampa és de no fa gaire, quan l'avui lateral blaugrana entrenava als matins amb el Cornellà i assistia a les tardes al centre que la Universitat de Lleida té a la capital de l'Anoia. Hi cursava administració i direcció d'empreses (ADE), uns estudis que ara ha deixat en standby perquè vol prioritzar el futbol. Malgrat que a casa l'animin a tenir un pla B a la vida, el Gerard ha pujat de ple al tren de la il·lusió. "Va treure's el batxillerat social amb bones notes, però ell sempre ha volgut ser futbolista", sentencia l'Arnau.

Al vestidor del Barça comparteixen la sensació que Martín, que ha participat en 32 partits oficials i ha marcat un gol, s'ha guanyat Flick a base d'esforç, dedicació i humilitat. "El Gerard camina per on altres floten", valoren des de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, on reblen que el defensa barceloní "podria treballar del que volgués si no fos futbolista". Sigui com sigui, i malgrat les seves limitacions, s'ha apuntat al tram definitiu del curs amb la tranquil·litat que el caracteritza. "Llegeix les crítiques a les xarxes i ni s'immuta!", exclama el Miguel. Fa 16 anys vibrava amb el primer Barça de Pep Guardiola amb el seu germà Arnau des de la tribuna del Camp Nou. Ara, amb 23 anys fets al febrer, qui sap si ell serà un dels herois d'un nou triplet.