L'experiment que Hansi Flick ha 'copiat' d'Eusebio Sacristán

BarcelonaHansi Flick ha aconseguit esprémer tot el suc a una plantilla que, després d'un curs en blanc, semblava sentenciada. Sense més recursos per reforçar-se que Dani Olmo, el fitxatge estrella per a la present campanya, i Pau Víctor, un secundari poc utilitzat per l'entrenador alemany, el Barça arriba al tram decisiu del curs amb opcions de guanyar la triple corona: Lliga, Lliga de Campions i Copa, el primer dels tres títols que l'equip ja té a la butxaca. Sense poder-se reforçar tampoc al mercat hivernal, on la batalla als despatxos van ser, precisament, les inscripcions federatives d'Olmo i Víctor, Flick ha hagut de respondre a les baixes en un curs molt exigent donant protagonisme a actors poc esperats, com Gerard Martín, o reubicant futbolistes en posicions que no són la seva.

Els casos més clars s'han vist els últims partits, en què Eric Garcia ha hagut d'ocupar el lateral dret –ell o Ronald Araujo ho faran dimarts a Milà per la lesió de Jules Kounde, mentre que aquest dissabte a Valladolid l'escollit serà Héctor Fort–, i Iñigo Martínez. Si bé Eric ja va fer de lateral dret el curs passat amb Xavi Hernández –un experiment que no va acabar de reeixir–, el defensor d'Ondarroa feia més d'un lustre que no jugava de lateral esquerre, posició que ha ocupat circumstancialment els dos darrers partits contra el Reial Madrid i el conjunt italià. "Hansi Flick em va posar de lateral i ni recordo com m'ho va dir. Quan el míster em va avisar, simplement em vaig situar i em vaig deixar la pell per aquest escut. Quan jugues al Barça el teu deure és donar el màxim encara que no juguis en el teu lloc favorit”, va explicar Iñigo després de la final de Copa.

Lamine Yamal tenia només 10 anys l'última vegada que el futbolista basc va jugar en aquesta posició. Iñigo acumula gairebé tres lustres al màxim nivell, però mai ha estat carn d'experiments. És central esquerre i els entrenadors que ha tingut no l'han mogut quasi mai d'aquesta posició perquè és una garantia en el tall, en la sortida de pilota des del darrere, en la defensa de l'àrea en les jugades a pilota aturada i també en la gestió del fora de joc. Sempre ha sigut un futbolista específic, d'aquells que es troben a faltar quan no hi són, tal com s'ha demostrat aquesta temporada en un Barça que ha atacat i defensat amb un altre esperit quan Araujo l'ha substituït a l'eix en diverses ocasions.

Tanmateix, la lesió d'Alejandro Balde i les limitacions de Martín i Fort l'han obligat a abandonar puntualment la demarcació en què marca la diferència. Tant a la final de Copa com en l'anada de les semis de la Champions contra l'Inter a Montjuïc ha jugat llargues estones de lateral esquerre, una solució que Flick havia treballat amb ell en alguns entrenaments i que ha hagut d'aplicar en dos dels partits més difícils del curs.

Un encàrrec pràcticament inèdit en la carrera d'Iñigo Martínez

Segons ha pogut confirmar aquest diari, l'encàrrec que l'alemany li ha fet per la precària planificació de la plantilla pel que fa als laterals és pràcticament inèdit en la carrera d'Iñigo. Dels més de 500 partits oficials que ha jugat entre la Reial Societat, l'Athletic Club, el Barça i la selecció espanyola, només ha actuat obert a la banda en tres ocasions, dues de les quals en aquesta última setmana amb el conjunt blaugrana.

Per trobar la primera cal remuntar-se fins al 20 de desembre del 2017, quan Eusebio Sacristán, llavors tècnic de la Reial Societat, el va col·locar de lateral esquerre en un partit contra el Sevilla a Anoeta que els txuri-urdin van guanyar per 3 gols a 1. Alberto de la Bella i Kévin Rodrigues eren baixa i la solució de qui va ser migcampista del Dream Team va ser cobrir el carril amb el defensa d'Ondarroa, que no només va obrir el marcador amb un gol al minut 17, sinó que va assistir Carlos Vela al minut 90 per sentenciar el duel a favor de la Reial.

A més, aquella va ser la seva antepenúltima aparició a la Lliga amb l'equip donostiarra abans que l'Athletic Club pagués els 32 milions d'euros de la seva clàusula de rescissió per endur-se'l al mercat d'hivern. Mesos enrere, com ja s'ha escrit diverses vegades, el Barça havia estat a punt de contractar-lo per recomanació d'Ernesto Valverde, però les pressions del vestidor blaugrana van frustrar el fitxatge, que s'havia de finançar amb part dels diners de la fuga de Neymar al PSG. Ara, amb 33 anys, intenta aixecar la Lliga i la Champions de blaugrana després que Mateu Alemany i Xavi el reclutessin la temporada passada. Flick només té paraules d'elogi per al central basc.