Impotència, ràbia i frustració del Girona a Leganés

GIRONAEra la nit perfecta. No podia ser millor. Portu i Stuani, per fi titulars, estaven donant la xutada d'adrenalina que el Girona necessitava. Havien fabricat el 0-1, un gol que allunyava el descens a cinc punts. Era or, la victòria, que trencava la mala ratxa. Però una badada, l'enèsim acte d'egoisme de Danjuma –que en comptes de conservar la pilota en el minut 92 i tancar el partit, ha decidit deixar-lo obert fent la guerra pel seu compte–, ha donat ales al Leganés, que li ha pispat dos punts que ves a saber si els trobarà a faltar al final de la Lliga (1-1). Tot continua igual, amb la part baixa a tres punts. En joc, n'hi haurà quinze.

La història de Portu i Stuani al Girona és de pel·lícula. Han viscut tantes situacions que sembla que hi hagin passat tota una vida. Han vist el Girona pujar i baixar, celebrar victòries increïbles, crear mil ferides a la ciutat i cantar l'himne de la Lliga de Campions. Literalment, s'han deixat l'ànima pel club. Però amb el pas del temps, han anat jugant menys. De fet, no coincidien com a titulars en la Lliga des de fa gairebé sis anys, en la nefasta nit en què, amb Eusebio, es va baixar a Segona després d'una derrota a Montilivi contra el Llevant.

En plena crisi, i amb l'amenaça d'un nou trauma ben a prop, Míchel hi ha tornat a recórrer. Tothom ho demanava a crits. I esclar, la seva presència ha alterat les revolucions del personal. De cop, la tristesa col·lectiva i el terror a la derrota s'han vist capgirades per la sensació de poder superar qualsevol obstacle. És el seu valor afegit: provoquen que ningú no tingui por de res. Passaran els anys, però aquesta davantera sempre serà eterna per al Girona.

70 minuts en avantatge

Ni la pressió ni l'escenari han intimidat els vells rockers blanc-i-vermells, que s'han pres la final a Leganés com si fos una qüestió personal. Han estat determinants, ja des del començament, quan un esprint en què Portu ha demostrat una fe inacabable ha acabat amb l'expulsió de Cissé, que ha tallat el murcià com a últim home. Una acció del no-res que fins a l'última jugada ha esdevingut clau.

A Butarque, el dia no havia de ser de ningú que no fossin Portu i Stuani. La seva connexió, a l'inici del segon temps, autors d'un 0-1 que haurien de compartir, ha apropat molt la permanència a Primera. Però aquest any sembla que no hi hagi res al seu lloc. L'equip s'ha anat empetitint, no ha aprofitat l'avantatge numèric, Míchel ha empitjorat l'escenari amb les substitucions i, sense Stuani i Portu al camp –casualitat? No ho creguin–, ha arribat la desgràcia de Danjuma, que allarga la mala dinàmica a onze partits sense guanyar i deixa fotudíssim un vestidor que no tindrà més remei que patir per la seva supervivència d'aquí al final de la Lliga.

Tot i que a això ja hi està acostumat. Amb el pas de les hores, però, com a mínim veurà que a Leganés va permetre's apostar per la solució definitiva: Portu i Stuani i nou més. El camí és aquest, que ningú no en tingui cap dubte.