Joan Garcia: “El meu somni és jugar un Mundial, però ara només penso en salvar l’Espanyol”

BarcelonaEl nom propi de l’Espanyol en l’últim any és, sense cap mena de dubte, Joan Garcia. El març del 2024 va començar a ser titular a Segona i, un any després, pocs dies abans de fer 24 anys, és el porter amb més aturades de Primera (101) i un dels cinc porters amb més intervencions de les cinc grans lligues europees. El de Sallent s’ha convertit en una de les grans revelacions del campionat després d’un estiu intens, amb un ascens, una medalla d’or olímpica i rumors sobre una possible venda. Aquest estiu, de pretendents no n'hi faltaran. El porter atén l’ARA abans d'enfrontar-se a un dels seus pretendents, l'Atlètic de Madrid (16.15 h, Movistar LaLiga), per reflexionar sobre la seva millora i els seus objectius i somnis pendents. 

En un any has passat de ser suplent a Segona a ser el porter més en forma de Primera. Com s’assimila un canvi tan dràstic?

Amb naturalitat. Quan no jugava m'entrenava al màxim, aprofitava el dia a dia per millorar i estar preparat. Ara que m’ha arribat l’oportunitat l’estic aprofitant, m’estic sentint molt còmode jugant i estic molt content per tot el treball que he fet. Tant de bo puguin seguir venint coses bones. 

Qui va decidir que no sortissis cedit?

Un vol estar allà on pugui tenir minuts. El club, el meu entorn i jo vam valorar l’opció de sortir, però es va acabar decidint que no fos així per continuar creixent aquí, on tard o d’hora m’arribaria l’oportunitat. En algun moment vaig pensar que potser hauria estat millor en una altra opció, però cada any és diferent i no saps què pot passar. Volia jugar, però sé relativitzar les coses. Sabia que era molt jove i que seria complicat tenir una oportunitat, però confiava en el meu treball i estava centrat en millorar. Fa uns anys donava més voltes als errors. He millorat molt a l’hora d’entendre el joc, saber en quines accions pots participar i quan és millor no fer-ho. Encara puc millorar en moltes coses, sobretot a nivell tècnic: desplaçaments, reubicacions, blocatges… 

Vas estar tres anys a l’ombra de Diego López i de Pacheco. Se’t va fer gaire llarga, l’espera?

Hi ha moments de tot. Alguns dies estava desmotivat i pensava que potser alguna altra cosa podia ser millor per al meu creixement, però un s’ha d’adaptar a totes les situacions. Tot i que no jugava vaig aprendre molt en un equip de màxim nivell, i no només al camp, també a nivell mental. Diego López i Tommy N’Kono em van ensenyar a saber esperar el meu moment, a treballar molt, a no rendir-me i seguir motivat en el dia a dia. Els porters joves necessiten regularitat per agafar confiança. Manolo me n’ha donat molta; encara que fallés o no fes un bon partit he seguit jugant. Si un dia no ho fas bé o falles i no segueixes jugant, no millores ni agafes confiança. 

Ets el porter amb més aturades d’aquesta Lliga. Què et diu aquesta dada?

M’agradaria més ser el que menys ha d’aturar o el que rep menys gols. Últimament em sento bé, com l’equip. L’entrenador ha trobat la tecla pel que fa a la defensa, ha trobat la manera com l’equip se sent més còmode, i això és clau. Tenim tots una idea clara sobre què cal fer amb pilota i sense.

A Son Moix vas aturar dos penals. Contra el Betis n’havies aturat un altre. Els analitzes gaire?

Abans del partit miro quins són els xutadors principals i cap on acostumen a xutar, però no hi dediquem gaire estona perquè en aquest nivell el xutador pot col·locar-la on sigui. Alguns jugadors varien la seva manera de córrer en funció de si xuten a un costat o a l’altre. Intento concentrar-me i pensar en quin és el costat preferit del xutador. I quan decideixo un costat, vaig convençut que la pilota anirà cap allà i m’estiro amb el pensament que l’he d’aturar. Els porters no tenim res a perdre als penals i intentem jugar amb els nervis dels davanters. 

Anar acumulant aturades de mèrit et reforça anímicament?

Sí, el cap és importantíssim. Si enllaço un parell d’accions bones em puja la confiança. Si no les faig tan bones, intento que no m’afecti tant. És importar entrar bé al partit, concentrat, i que la primera acció sigui bona. Així després tot el que ve és més fàcil. 

Parlem de la selecció espanyola, que aquesta setmana ha jugat partits de la Lliga de les Nacions. Esperaves estar a la convocatòria?

Evidentment tenia una part d’il·lusió. Tant de bo hi hagués pogut anar, però no li dono més importància. Hi ha tres porters molt bons que són increïbles. 

L’any vinent hi ha Mundial. T’hi veus?

No és un objectiu clar que tingui marcat, però m’il·lusiona pensar que es pot produir. El meu somni com a futbolista és jugar un Mundial. Cal seguir treballant, i si arriba seria un premi molt gran per a mi. 

Com vas viure l’estiu passat, ple de rumors sobre una hipotètica sortida a l’Arsenal?

Va ser peculiar. Vam acabar tard la temporada pel play-off i després van venir els Jocs Olímpics. Quan en vaig tornar ja començava la Lliga, així que gairebé no vaig tenir temps per preocupar-me. Tenia clar que segurament em quedaria, tot i que en el futbol mai saps què pot passar, perquè no depenia de mi que algun club pagués la clàusula. Jo tenia bastant clar que volia estar aquí i aconseguir l’objectiu amb l’Espanyol. Intento estar una mica aïllat de tot el que es diu. Els rumors mai m’han desenfocat del que vull en cada moment. Només tu saps com estàs, com et sents i quin és el teu objectiu. 

El desig per a aquest estiu és que el teu futur es resolgui com més aviat millor?

Sí, tot i que al final mai se sap si pot ser ràpid o trigar més, si poden sortir coses noves o no… Ara només penso en acabar la temporada complint l’objectiu prioritari, que és salvar la categoria. Si seguim en aquesta línia segur que ho aconseguirem. Després, a descansar. I de cara a la temporada vinent ja ho veurem.