Digue'm de quin color tens les parets i et diré a quina generació pertanys

BarcelonaLa casa és el reflex de la nostra personalitat i del nostre dia a dia. Tots tenim un estil decoratiu que es va modificant amb els anys, amb el nostre creixement personal i els requisits de l’estil de vida. La casa també canvia, perquè és orgànica i té una funcionalitat que s’adapta a nosaltres. Però a més del nostre gust en la decoració, en l’aspecte de la casa també hi influeixen els nostres valors i la capacitat econòmica. Això fa que cada generació, des dels nostres avis, fins als boomers, els mil·lennials i la generació Z, tinguem preferències decoratives i trets distintius comuns que caracteritzen casa nostra i ens uneixen com a conjunt.

L’estil dels més joves

L’estil de la generació dels joves de 20 anys encara no el sabem perquè amb prou feines poden pagar-se una habitació en un pis compartit, en aquests moments. La interiorista Olga Gil-Vernet, de l’estudi que porta el seu nom, explica que “quan els joves poden independitzar-se tenen la il·lusió del primer pis i s’arrisquen amb colors atrevits. També volen espais amplis per convidar els seus amics i sopar junts”, comenta. Més endavant, quan ja tenen fills, es preocupen més per l’espai, i com maximitzar-lo aprofitant els mobles que tenen. Avui en dia, tots prioritzem la funcionalitat i la practicitat. “A diferència de l’època dels nostres avis, en què només hi havia un parell de botigues de mobles, ara tenim a l’abast molts estils diferents i assequibles, que es poden combinar i recrear l’estil que vulguem. A més, a les xarxes socials podem veure cases de tot el món i canviar la nostra sala d’estar segons el que més ens agradi, amb poca inversió. Ja no cal gastar-se molts diners per tenir una casa bonica”.

Espais oberts, requisit dels mil·lennials

Actualment, els mil·lennials, nascuts als 80 i 90, volen comoditat i espais polivalents, perquè els fills petits puguin jugar a la sala, i quan són adolescents, estudiar-hi. Abans, per contra, la sala era la sala, i el dormitori era només dormitori. Ara la sala s’uneix a la cuina, perquè no ens agrada tancar-nos-hi. “Les campanes extractores actuals són més bones i silencioses i podem tenir espais oberts, perquè tampoc no cuinem com es feia abans. Cuinem menys, i més lleuger. Potser és l’excepció l’escudella de Nadal”, explica Laura Martínez, de l’Estudi Laura Martínez Interiorisme. Un altre aspecte molt important és l'espai de treball. La pandèmia va tenir un impacte en el nostre estil de vida i, per tant, en casa nostra. Un requisit decoratiu i funcional que ha canviat arran de la covid és l’espai de treball. Encara que sigui petit, ara tothom vol tenir un despatx o racó per teletreballar. Si no hi ha una habitació que faci d’estudi, es pot crear un moble escriptori que es tanqui, com feien abans els secreters de casa els avis, i integrar-lo a la sala o on hi hagi lloc.

Des del confinament, especialment, es prioritza estar a gust a casa. Els mil·lennials deixen enrere els colors llampants de la joventut i demanen el color blanc, però també altres tons crus i suaus que donin calidesa i harmonia a la casa. La nostra preferència per parets blanques i crues en l’adultesa ens permet tenir un color que perduri, que no ens cansi, i admet els canvis decoratius que vulguem implementar en aquests temps de milions d’inputs i de consum tan ràpid. “Als barcelonins els agrada l’estil de l’Eixample: sostres alts, terres hidràulics, rosetons, portes blanques. Però això és una quimera, perquè només existeix a l’Eixample”. Per contra, un excés de blanc pot ser contraproduent. Olga Gil-Vernet explica: “El blanc pot ser fred i donar un aspecte de dentista o hospital. És millor jugar amb altres tons, que crearan un ambient més relaxant. Cal veure la casa com un conjunt”.

Però aquesta predilecció pel blanc i els colors crus no sempre ha estat així. Laura Martínez ens remet als anys 80, que estava de moda tenir una habitació de cada color. El dormitori era blau, la cuina blanca i vermella, la sala de color salmó… Era un poti-poti. Això fa que els mil·lennials, de joves, seguissin una mica aquesta tendència. Però un cop les tendències canvien, els gustos personals es modifiquen també.

La interiorista Laura Martínez afegeix que els seus clients prefereixen els tons “greix”, entre gris i beix, a tota la casa. Volen donar uniformitat i pinten tota la casa igual quan es decideixen a reformar-la, i potser, els clients de més de 60 anys, hi afegeixen alguna paret en un altre color per fer contrast, com el capçal del dormitori principal. “Es busca l’atemporalitat”, explica. “Parets de colors greix i neutres, perquè resisteixin el pas dels anys i els clients no se’n cansin.”

Els 'boomers' volen pisos més petits i elegants

La generació dels boomers, nascuts entre 1946 i el 1964, recorren a serveis de reforma i interiorisme quan es muden a pisos més petits i pensen en casa seva a llarg termini. “Jubilats i amb els fills adults fora de casa, no necessiten tant de lloc i busquen espais pràctics, més fàcils de netejar i adaptats a possibles necessitats futures, com una amplada de portes per a cadires de rodes o bancs en els plats de dutxa”, explica Laura Martínez. També opten per espais oberts, per exemple mitjançant vidrieres. Olga Gil-Vernet afegeix que molts clients d’aquesta edat aprofiten la mudança o la reforma per desfer-se de mobles grans i desproporcionats amb les dimensions dels pisos d’ara. “Els mobles massa grans trenquen l’harmonia i a aquesta edat s’atreveixen a desfer-se de coses que han guardat tota la vida”. Aquest és un factor bàsic de la decoració. Un espai atapeït no és harmònic, per això les dues decoradores insisteixen a treure de la vista el soroll visual o desfer-se de l’excés. En els seus projectes d’interiorisme, recalquen l’ordre i que cada cosa tingui el seu lloc. Coincideixen que, en general, acumulem massa coses que ja no fem servir (o que no hem fet servir mai) i records perquè ens fa pena de llençar o donar. Hi ha clientes que tenen 3 vaixelles al menjador que no han fet servir ni faran servir mai, però volen un moble a mida perquè no se’n volen desfer. Igual que els llençols descolorits amb les inicials brodades de la sogra, que estan guardats ocupant espai. “Però hi ha un moment de la vida que les persones es tornen més selectives i pràctiques i ja no volen carregar més. Pensen que ja han disfrutat alguns mobles i els donen a la filla o a la neta, o els venen de segona mà per alguna aplicació mòbil. Els que són avis ara conserven alguna col·lecció, però no tanta cosa com abans, perquè, per exemple, amb la digitalització ja no tenen tanta foto en paper”, explica Gil-Vernet.

¿Hi ha més diferències d’estil decoratiu entre una generació i una altra? La resposta és que sí. Els boomers volen un espai una mica més sofisticat que els mil·lennials. “Demanen motllures a les parets, una mica com l’estil que es porta a Madrid o Bilbao. Són pisos un pèl més elegants, però no tan senyorials i seriosos com l’estil dels nostres avis, en què la casa havia d’estar impol·luta, especialment per a les visites”, explica Laura Martínez. “Amb la decoració passa una mica com la roba: cada cop és més còmoda i informal, es pot comprar a molts llocs diferents a molts preus, i canvia de tendència ràpid”, diu Gil-Vernet. Els clients boomers escullen paper pintat o algunes parets de color perquè pensen “si no ho faig ara, no ho faré mai”.

Cap a on van les tendències en decoració?

I ara, cap a on anem? Les professionals tenen clares les noves tendències en decoració: la nova moda és la fusta fosca, més colors, i més corbes i formes orgàniques en tot, com els sofàs i les parets. Però Laura Martínez explica que els clients catalans continuen fidels als seus gustos. “Malgrat la nova tendència, l’estil nòrdic, auster, minimalista i de fusta clara continua predominant en les preferències actuals dels catalans a l’hora de fer reformes i decorar casa seva”.