L’altre dia em vaig espantar. Tornava a casa de nit, a peu, i havent girat una cantonada el carrer es va encendre com si s’hagués fet de dia. Al cap d’un segon ja tornava a ser fosc, i de cop va tornar a enlluernar-me. Tot el carrer s’encenia i s’apagava, perquè a sobre la porta d’una farmàcia hi acabaven d’instal·lar una creu intermitent que brillava com el far d’Alexandria. Calia, tota aquella lluminària? No era un carrer fosc, no és que de nit la farmàcia es veiés menys que de dia. I ni estava de guàrdia.
Soc jo sol, que em posa negre l’agressivitat d’aquests senyals intermitents gratuïts? Per mi només assenyalen grolleria i poc respecte, i alerten de la poca consciència de la contaminació lumínica dels responsables que els permeten o, encara pitjor, els promocionen.
Quan una cosa de l’administració és absurda o incomprensible –formigó públic desencertat i a dojo, permís, subvenció o rotonda inexplicables, tràmits inútils, apagada general–, acostuma a consolar-nos pensar que almenys algú hi farà negoci. Però sovint ens queda el dubte: i si fos pura deixadesa o incompetència? És als detalls, que el món es deixa entendre. ¿I aquest delit recent per les llumetes –també festivals de drons, màpings i tota mena de pesca amb llum artificial– no deu ser una altra igualació a la baixa, fomentada des de dalt?
Fixem-nos en les carreteres i sobretot els carrers, especialment a llocs turístics. Amb els anys s’hi han anat acumulant cartells obsolets, senyals redundants i trastos que, per cridar l’atenció, s’han de fer la competència entre ells i ser cada cop més cridaners. L’últim crit són els llums intermitents, que han de ser prou potents perquè es vegin de dia. A la meva ciutat ja tenim senyals intermitents prohibint el pas de camions, senyals intermitents remarcant el límit de velocitat, senyals intermitents avisant de passos zebra, en alguns casos amb una renglera de llums intermitents incrustats a l’asfalt… Sembla una discoteca. I després hi ha els senyals de llum que et diuen a quina velocitat vas i et dibuixen una cara somrient o enfadada horrible, com si fossis un nen petit. O els nous avisos de perill d’animals a la N-II a Tordera, amb flaixos intermitents prou potents per espantar no les bèsties sinó els conductors. Ara procuro de nit agafar una altra carretera encara que sigui més llarga.
S’ha estudiat l’efecte dels parpellejos de llum ràpids i intensos. Són perjudicials per als joves, sobretot per als epilèptics i els autistes, però també per a qualsevol animal o persona amb un mínim de sentit comú i d’amor per la llum natural.
