L’Uruguai acomiada Mujica amb lament i senzillesa

MontevideoUna marxa fúnebre ha arrencat aquest dimecres al matí des de la seu del Poder Executiu a Montevideo. A primera hora unes poques desenes de persones s’anaven agrupant, se saludaven, s’abraçaven, compartien mate. Molts duien la bandera vermella del Moviment de Participació Popular (MPP), el partit de l’expresident Pepe Mujica. Flanquejat per amics, simpatitzants, militants i policia a cavall, el fèretre de Mujica, cobert amb una bandera de l’Uruguai, ha recorregut els carrers de la capital uruguaiana. La seva companya de vida, Lucía Topolansky, i l’actual president del país, Yamandú Orsi, han acompanyat la marxa, que ha durat poc més de tres hores, amb parades a les seus de les organitzacions on Mujica va militar –MPP, Moviment d’Alliberament Nacional (MLN)-Tupamaros, i Frente Amplio– fins a arribar al Palau Legislatiu, on s’ha instal·lat la vetlla pública.

Milers de persones anònimes han caminat, emocionades, agraïdes i tristes per la partida d’un líder difícil de substituir. El consideren “un pròcer dels nostres temps”, com ha dit la Tania, de 34 anys, al diari ARA, amb llàgrimes als ulls: “el Pepe” –com li diuen afectuosament a l’Uruguai– “ha estat una persona que ha canviat la vida de molta gent, i m’agradaria que les seves idees polítiques es mantinguessin per sempre”. El Salvador, de 56 anys, afegia que la mort de Mujica els deixa una mica mancats, perquè ja no hi ha referents d’aquesta alçada a la vista. Alhora, sap que ha deixat “un llegat enorme” i confia que “les generacions actuals i futures sabran entendre i interpretar el seu missatge”. La preocupació per la falta de líders com Mujica –no només a l’Uruguai, sinó al món– i la sensació de “i ara, què?” és el que han repetit molts dels presents.

"El Pepe ho era tot"

Al llarg de la marxa, on s’han barrejat persones de totes les edats i orígens, s’anaven sentint aplaudiments que es contagiaven, i crits de “¡gracias, viejo!”, en el mateix to proper que ell professava. “El Pepe és del poble i del món”, diu el Juan, militant del Frente Amplio i pròxim a Mujica, “però també era dur”, riu, “no el doblegava ningú, parlava clar i deia el que pensava, i les seves opinions eren respectades per tothom, fins i tot pels seus adversaris”. Tendre, sí, però ferm, també. I coherent, destaquen molts: “Si alguna cosa podem agrair al Pepe és que ens hagi ensenyat a viure d’acord amb el que prediquem”, diu la Nidia, una altra militant. "També hem après que no es tracta de viure amb pobresa, sinó amb senzillesa", destaca. Reconeix que avui està molt trista: “Per a mi, el Pepe ho era tot”.

A l'arribar al Palau Legislatiu –un edifici neoclàssic d’alt valor arquitectònic– s’ha desplegat un dispositiu policial per habilitar el vetllatori de portes obertes. Milers de persones han fet cua amb banderes de l’Uruguai i del Frente Amplio, flors i fotografies, des de l’avinguda Libertador fins a l’escalinata del parlament. El fèretre, col·locat al centre del Salón de los Pasos Perdidos –el vestíbul emblemàtic del parlament–, s’ha mantingut tancat i amb la bandera nacional estesa a sobre. “No m’hi he pogut quedar gaire estona”, ha dit el Leonardo, de 28 anys: “Per a mi és molt fort que ja no hi sigui”. La seva família té una relació propera amb Mujica, pel passat militant del seu pare, que va desaparèixer durant la dictadura militar dels anys setanta i vuitanta al país. Durant la dictadura Mujica va passar diverses etapes a la presó, en una ocasió com a ostatge quan liderava la guerrilla dels Tupamaros.

El passat guerriller de Mujica és el que genera una esquerda en la seva imatge pública a l’interior de l’Uruguai. Per part dels seus detractors, hi ha una sensació que a la resta del món es desconeix la història del país i que es fa un rentat de cara del passat del president. Però al sortir de la vetlla, el Marcelo discutia aquesta postura: "Precisament, va ser un polític que es va anar acoblant a la societat, passant de ser un guerriller a fundar un partit i a tenir presència a les institucions”. A la vorera del davant, l’Elbio, de setanta anys, poleix el seu Volkswagen Escarabat color caramel. “Com el del Pepe”, diu somrient. L’ha portat fins aquí a tall d’homenatge, ja que l’expresident en conduïa un del mateix model. Xerrant amb el seu amic Rómulo, s’emocionen: “El Pepe és una persona que va sembrar, va sembrar, va sembrar tota la seva vida –diuen– i sembla que les llavors que va sembrar quedaran per a tota l’existència”.

De la finestreta del cotxe en surt una petita bandera del Brasil: “És que demà ve el Lula!”, diu l’Elbio. Aquest dijous aterraran a l’Uruguai per acomiadar Mujica diferents líders llatinoamericans, entre els quals Lula da Silva –amic íntim de l’expresident–; el xilè Gabriel Boric; el president de Colòmbia, Gustavo Petro, i el de Bolívia, Luis Arce. També avui el cos de Pepe Mujica serà cremat i està previst que les seves cendres s’escampin, en una cerimònia íntima, en el terreny de la casa que compartia amb la seva companya de vida, Lucía Topolansky.